Una consulta amb tres opcions?

El debat de política general ens ha deixat un nou interrogant damunt la carregada taula de propostes sobre com fer possible el dret a decidir: la tercera via. Anunciada per Duran i Lleida, adoptada a l’instant pels socialistes, aquesta “tercera via” s’hauria de materialitzar en forma d’opció en la hipotètica consulta per decidir la relació de Catalunya amb Espanya.

Així, s’obre la possibilitat a la celebració (quan sigui) d’un referèndum vinculant no amb dues opcions de resposta, sinó amb tres: quedar-se com fins ara, la independència o una millora (indefinida) del status actual de Catalunya a Espanya.

La idea d’una tercera opció es basa en el supòsit que hi ha una part significativa d’electors que no se senten còmodes amb les dues opcions que es plantejaven fins ara (independència o manteniment del statu quo). En el darrer baròmetre del CEO, publicat el passat mes de juny, el 22% dels entrevistats declaraven que preferien una relació de tipus federal amb l’Estat (un 35% es mostraven partidaris de quedar-se com fins ara, mentre que el 38% optava per la independència).

Hi hauria, doncs, un espai per a la tercera via. A més, els defensors de la idea argumenten (no sense raó) que una tercera opció moderaria les tendències d’enfrontament entre els dos extrems (independentistes i centralistes).

Ara bé, introduir una tercera opció d’aquest tipus obligaria a definir-la prèviament. Tothom pot entendre (més o menys) què significa ser independents, i encara més entén què vol dir continuar com fins ara. Però, què vol dir millorar el status de Catalunya dins Espanya? Com es concreta? O és que els promotors d’aquesta tercera via pretenen que la negociació imprescindible per establir aquest nou status es dugui a terme després de la consulta (en el cas que n’hi hagi, i en el cas que la tercera via guanyi)?

Incloure una tercera opció obliga a definir-la abans de celebrar la consulta, ja que podria acabar passant que un cop fet el referèndum la suposada millora del status català quedés en poc o en res.

A part de totes aquestes qüestions, la pregunta és quin seria el resultat d’una possible consulta amb tres opcions. Les dades del CEO són clares al respecte. Si s’arribés a celebrar una consulta amb només dues opcions (independència sí o no), el vot afirmatiu guanyaria amb una forquilla del 52-59% front al 40-48% del no, amb una abstenció que podria oscil·lar entre el 12 i el 22%. Les dades mostren que els que prefereixen una Catalunya independent optarien pel sí de forma clara (95%), mentre que el no seria el vot majoritari entre els que voldrien que Catalunya fos una regió d’Espanya o es mantingués com a comunitat autònoma.

En canvi, els que prefereixen una solució de tipus federal es dividirien a parts pràcticament iguals entre el sí i el no (34% i 33%), amb un 22% d’abstencionistes. En el cas que fos possible introduir a la consulta una tercera variant de tipus federal, el més probable és que aquest grup li donés suport. Si fos així, quin seria el resultat d’un referèndum d’aquest tipus?

En qualsevol dels supòsits de participació (ja sigui del 74% o del 86%), l’opció independentista quedaria primera, però amb menys del 50% del vot. Podria oscil·lar entre el 43 i el 48%, seguida de l’opció de quedar-se igual (entre un 32 i un 39%). En tercer lloc quedaria l’alternativa federal, que recolliria al voltant del 20% del vot.

És a dir, es mantindria l’avantatge del sí (perquè en cas de dues opcions els federalistes es reparteixen a parts iguals entre sí i no), però amb un element cabdal: no hi hauria majoria. Una consulta a tres bandes en cap cas donaria més de la meitat del vot a una de les tres opcions plantejades, de manera que el resultat podria donar peu a múltiples lectures i en qualsevol cas ens deixaria altre cop en un cul de sac de difícil solució, perquè cap de les opcions podria cantar clarament victòria i l’apel·lació a què la consulta és l’únic desllorigador del “problema català” hauria quedat en no res. És possible que algú estigui interessat en una “sortida” d’aquest tipus.

(aquest article es va publicar a El Periódico ahir diumenge 29 de setembre)