tag:blogger.com,1999:blog-15782252070618977132024-03-06T03:23:55.136+01:00La ciutat llunyanaEl títol d'aquest blog és doblement manllevat. És el títol d'un llibre d'Isidre Molas, publicat el 1981, que al seu torn era el títol d'un poema de Màrius Torres. Aquest blog, doncs, no amaga la seva naturalesa cleptòmana. Quasi totes les idees que hi trobeu han estat robades. Robatori que és un homenatge.Oriol Bartomeus Bayéshttp://www.blogger.com/profile/01644054008829866034noreply@blogger.comBlogger152125tag:blogger.com,1999:blog-1578225207061897713.post-30816115884477707522022-10-27T11:16:00.004+02:002022-10-27T13:03:25.681+02:00El peó i la reina<p style="text-align: left;"><span style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet;"></span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlq5DguSfQmO0u4eCENgRW8t0vImpHlvKm7XpWvMa2S7kLWd0GoltUkoCL3dDlOYik8hNPKOu9ckVljkO6_yZUQJhgezFTLsMToxVpd87pe062mmqUIrMsKq_D1BRMva4ueRQ5kAJCuGIOITH1jX2qJww3bGz1MQ2KwKmy9nq3_a6po6DfXcMYZall/s1200/1200_1659108027_Laura_Borras_Parlament_foto_Pau_Olle-01128.07.22_ParlamentLauraBorras-40.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="1200" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlq5DguSfQmO0u4eCENgRW8t0vImpHlvKm7XpWvMa2S7kLWd0GoltUkoCL3dDlOYik8hNPKOu9ckVljkO6_yZUQJhgezFTLsMToxVpd87pe062mmqUIrMsKq_D1BRMva4ueRQ5kAJCuGIOITH1jX2qJww3bGz1MQ2KwKmy9nq3_a6po6DfXcMYZall/s320/1200_1659108027_Laura_Borras_Parlament_foto_Pau_Olle-01128.07.22_ParlamentLauraBorras-40.jpg" width="320" /></a></div><div style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></div><div style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">Ahir ERC
va apuntar Dalmases, forçant la convocatòria de la comissió del diputat a la
que es resistia el seu president, Jaume Alonso Cuevillas (Junts, sector
Borràs). El missatge dels republicans sembla clar: no n’hi ha prou amb la
dimissió dels càrrecs a la direcció de Junts, Dalmases mereix una reprovació en
tota regla al Parlament per haver intimidat amb violència la directora del
programa FAQS, arran d’una entrevista a Borràs.</span></div><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">Fa temps
que Dalmases s’ha distingit per ser el fidel escuder de Borràs, i el seu
calvari en seu parlamentària podria entendre’s com el penúltim servei a la
encara presidenta (tot i que suspesa) del Parlament. Igual que al joc dels
escacs, on els peons solen sacrificar-se per salvar es figures de més rang, la
defenestració de Dalmases permetria a ERC mantenir el suport a Borràs. És un
sacrifici que possiblement Dalmases encararà prest i gustós, per més que
(òbviament) de cara enfora s’hi resistirà tant com pugui. Però al final
entendrà que tot plegat és en benefici de la seva adorada presidenta.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">El cap de
Dalmases permetrà Borràs continuar com a presidenta suspesa i no substituïda,
el que li concedirà les prebendes que li permeten
mantenir un cert status i la suficient projecció pública. A ERC li interessa
que Borràs es mantingui així, perquè si la fes caure facilitaria que el sector
més moderat de Junts es fes definitivament amb el partit, i això ERC no ho pot
permetre. Prefereix (i és lògic) que el seu principal rival continuï sent una
olla de grills. I això només és possible si Borràs manté certa posició
institucional.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">D’aquí que
ERC hagi carregat sense compassió contra Dalmases. Per tapar Borràs. Per
permetre als republicans aparèixer com els grans enemics de Junts quan, en
realitat, protegeixen Borràs, permetent que es mantingui buida la cadira de la
presidència del Parlament.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">A ERC
saben que el seu objectiu de convertir-se en la força dominadora de l’escenari
polític català pels propers deu anys passa indefectiblement per atraure’s la
part de l’antic vot de CiU que s’ha anat despenjant a mesura que el procés es
radicalitzava i embogia. Aquest espai, de dimensions difícils de precisar però
en qualsevol cas fonamental per establir-se com a partit central, podria
sentir-se temptat de tornar a Junts si aquest aconseguís recuperar un perfil de
certa moderació, com sembla que és la intenció del sector capitanejat per
Turull. D’aquí l’interès d’ERC per mantenir viva la pugna interna a Junts, és a
dir, per afavorir la supervivència del sector que lidera Borràs i que ha
mostrat una capacitat important per imposar-se als moderats (com va demostrar la
consulta interna sobre el manteniment de l’acord de coalició).</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">El nou
executiu monocolor d’Aragonès necessita temps per penetrar en aquest espai
orfe, i Borràs li ofereix. L’objectiu es mantenir Junts obert en canal com a
mínim fins les municipals de maig, tot impedint que es pugui presentar com una
opció sòlida i unida amb un discurs que pugui disputar-li a ERC l’etiqueta de
moderació i pragmatisme. Cal evitar de totes totes que torni l’antiga Convergència
abans ERC no s’hagi fet forta en el seu espai tradicional.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">Tanmateix,
ERC no pot mostrar obertament la seva preferència per Borràs. És més, necessita
gesticular molt per fer creure el contrari. D’aquí la decisió d’ahir, amb els
comuns i la CUP, d’obligar Alonso Cuevillas a convocar la comissió que ha de
jutjar Dalmases, el peó que és necessari sacrificar per protegir la reina.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><o:p></o:p></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: x-small;">foto: naciodigital.cat</span></p>Oriol Bartomeus Bayéshttp://www.blogger.com/profile/01644054008829866034noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1578225207061897713.post-70364590316430718762022-09-02T11:40:00.002+02:002022-09-02T11:40:38.247+02:00De creients i instrumentals. Una explicació del procés<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYE4ElU2dHPUjtGC6y23R2JdoX8sKOU0-CdqxbW0QHJjGC35kVP6XFMfxU7vvtalehuARwpwZSmuAWut9yzXGZIerCca7HxEob-ukCdAJ7-_53iZcwEaR6EbGPrK05cQu6OJYwFXxgXE9eOaZSQ5VtYkbIwR9KaVVDJzL3r_hpZoV6FltbCV6pZ8VI/s1600/6575381.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1600" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYE4ElU2dHPUjtGC6y23R2JdoX8sKOU0-CdqxbW0QHJjGC35kVP6XFMfxU7vvtalehuARwpwZSmuAWut9yzXGZIerCca7HxEob-ukCdAJ7-_53iZcwEaR6EbGPrK05cQu6OJYwFXxgXE9eOaZSQ5VtYkbIwR9KaVVDJzL3r_hpZoV6FltbCV6pZ8VI/s320/6575381.jpg" width="320" /></a></div><p><br /></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">Aquest setembre farà deu anys de la primera diada
independentista massiva (2012) i cinc de la culminació del <i>procés</i>, amb l’aprovació de les denominades lleis de desconnexió (2017)
que, amb l’excusa de servir de paraigua a la consulta del primer d’octubre,
invalidaven tot l’entramat legal derivat de l’estatut i de la constitució. Ha
passat prou temps, doncs, per poder formular-se una idea dels factors que van
determinar el rumb del <i>procés</i> i, amb
ell, el del conjunt del país al llarg d’aquesta dècada.</p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">Un dels elements que explica la
trajectòria estranya del procés és la composició de l’elit que el va impulsar i
dirigir (o intentar dirigir). Quedi clar. No parlo de la base del moviment independentista,
molt més diversa i transversal. Parlo del nucli dirigent. Aquest nucli dirigent
no era monolític, sinó que el componien dos grups, o dues visions, no
necessàriament cohesionats però clarament definits. D’una banda, un grup que
creia fermament en la possibilitat d’assolir la independència però al que li
mancaven de forma molt evident els instruments per a dur-la a terme. De l’altra
banda, hi havia un grup que sí que comptava amb eines i recursos (polítics, d’organització,
d’influència, financers fins i tot), però que mai no va creure en l’objectiu
final. Per a aquests, el <i>procés</i> no
anava de conquerir la independència, sinó que perseguia altres objectius, més prosaics.
Per a ells, la reclamació de la independència complia una funció instrumental.</p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">Les tensions entre aquests dos grups, entre els que
volien però no podien i els que potser podien però no volien, expliquen en part
no només el trajecte convuls d’aquesta dècada sinó el final inconcret de tot
plegat.</p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">D’una banda, la part que creia en l’objectiu de la
independència és la que va anar provocant que el <i>procés</i> cremés etapes de manera accelerada (“tenim pressa”), generant
una dinàmica d’auto-acceleració promoguda per la pròpia fe dels dirigents en la
possibilitat certa (segons el seu criteri) que la independència no només era
factible sinó que s’esdevindria de forma quasi “natural” per la simple voluntat
“del poble”.</p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">Més enllà del voluntarisme, capaç de congregar un ingent
nombre de seguidors de manera reiterada en els primers cinc anys, aquesta part
del nucli dirigent no mostrava cap altra capacitat, ni estratègica ni d’influència,
ni tant sols una visió mínimament realista dels equilibris de forces. La seva única
idea era la de “tirar endavant”, amb la convicció que la independència
arribaria per la sola força de la mobilització massiva i continuada de la base
independentista.</p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">Menys crèduls i molt més sibil·lins, l’altra part
de la direcció del <i>procés</i> mai no va esperar
que l’adveniment de la independència es produís per la pressió “del carrer”.
Per a ells, el <i>procés</i> fou una manera
de sortejar una situació molt complicada, que amenaçava amb fer-los fora dels
espais de poder que han ocupat de forma gairebé ininterrompuda des de fa
quaranta anys. La mobilització, per a ells, mai no va tenir com a objectiu la
consecució de la independència, sinó la creació d’un clima (o l’aprofitament d’un
ferment que ja existia prèviament) que reordenés el mapa polític al seu favor.
O més concretament, que impedís la reordenació del mapa polític en contra dels
seus interessos.</p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">Cinc anys després de la culminació del procés, després
de cinc llargs anys d’un post-<i>procés</i>
que sembla no tenir final, la sort somriu de maneres molt diferents a ambdós
grups. Els creients veuen com l’objectiu de la independència no és més a prop
del que era fa deu anys, per molta retòrica que puguin utilitzar per convèncer-se
a ells mateixos que l’esforç no ha estat en va. Les mobilitzacions s’esllangueixen,
les convocatòries son cada cop menys reeixides i els missatges es repeteixen d’esma,
sense el tremp i la convicció d’abans. Hi ha cansament a la base i creixen les
dimissions a mesura que la radicalització allunya els que no hi combreguen (el
boicot a l’homenatge a les víctimes del 17A n’és l’última prova).</p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">A l’altre extrem, els instrumentals ressorgeixen
com els actors imprescindibles del futur immediat. A la mateixa velocitat que
els creients son enviats a l’infern i l’oblit, la part dirigent del <i>procés</i> que s’associa a l’antiga Convergència
és reclamada com la solució al bloqueig actual. Un cop passada la febrada d’aquesta
dècada, hi ha una mena de necessitat general de tornar als “vells bons temps”,
a la moderació que representarien els antics dirigents de CDC, als qui se’ls disculpa
la deriva dels últims anys, com si no haguessin estat a la sala de comandament,
com si haguessin estat víctimes de la follia d’un grup de sectaris que haurien
practicat l’<i>entrisme</i> (al més pur
estil trotskista) a la noble casa del nacionalisme català de tota la vida.</p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">Aquest nacionalisme al que se li demana que torni,
que es desempallegui dels radicals, i al que se li promet un lloc d’honor en la
nova Catalunya que es dibuixa com un clac de la vella. Si ho aconsegueixen, hauran
completat el cercle. Van promoure el <i>procés</i>
(2012), es van aprofitar de la mobilització, van incentivar-la (consulta del
9N), van esquivar-ne els perills (candidatura conjunta amb ERC el 2015 i relleu
de Mas per acontentar la CUP) i han aconseguit mantenir-se al poder de forma
ininterrompuda al llarg de tot el període, per sortir-ne ara com la solució als
desvaris i ser aclamats des de totes les tribunes com els actors claus per
tornar el seny i la moderació a l’escenari polític català. Se’ls ha de reconèixer
el mèrit. I la manca d’escrúpols. I al país en general una inclinació natural
per l’amnèsia i el perdó (sempre en favor dels mateixos, es clar).</p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br /></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">foto: RTVE.es</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><o:p></o:p></p>Oriol Bartomeus Bayéshttp://www.blogger.com/profile/01644054008829866034noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1578225207061897713.post-26458123248476233652022-04-14T13:23:00.000+02:002022-04-14T13:23:07.879+02:00Tres lliçons franceses<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhn0t2rr1mSr-cFO1o3Scsu5A-m6OuW3h0FzSuvS2BxSt4camy179I7EYG-UCzYjaxoyM0-huO-MyyzP81UquYz7Db8PvwVpXelWkxje2_Zc5Wcu7U_2oPhqwgJehNuqGk4zxf1Nv_q05gQKYyHedm-hkrGj75kgUiccL1gOUJ4ZuvpMxbVygLwDiSy/s752/Fran%C3%A7a%20affiches.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="423" data-original-width="752" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhn0t2rr1mSr-cFO1o3Scsu5A-m6OuW3h0FzSuvS2BxSt4camy179I7EYG-UCzYjaxoyM0-huO-MyyzP81UquYz7Db8PvwVpXelWkxje2_Zc5Wcu7U_2oPhqwgJehNuqGk4zxf1Nv_q05gQKYyHedm-hkrGj75kgUiccL1gOUJ4ZuvpMxbVygLwDiSy/s320/Fran%C3%A7a%20affiches.jpg" width="320" /></a></span></div><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></span></p><span style="font-family: trebuchet;"><br />Els resultats
de la primera volta de les eleccions presidencials a França ens han deixat unes
quantes ensenyances, vàlides no només per entendre el vot dels francesos sinó perfectament
aplicables a qualsevol sistema democràtic a Europa, i més enllà. De tot el que
es pot dir sobre el que ha passat (i passa) a França, hi ha tres lliçons especialment
destacables.</span><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">1. Canvi d’eixos</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">Cal entendre les
eleccions d’aquest 2022 com la continuació de les que es van celebrar fa cinc
anys. Aleshores es va produir una transformació en profunditat dels equilibris
electorals, el PS es va esfondrar i a la segona volta no va aparèixer cap dels
dos partits que tradicionalment havien dominat l’escena política en els últims
trenta anys, ni socialistes ni </span><i style="font-family: trebuchet;">neogaullistes</i><span style="font-family: trebuchet;">. Certament era la segona
vegada que l’extrema dreta arribava a la segona volta (la primera fou el 2002),
però no era només això. El 2002, Jean Marie Le Pen s’havia enfrontat a Jacques Chirac
a l’elecció definitiva. Aquest cop la seva filla, Marine, s’enfrontava a un candidat
que no representava cap dels partits tradicionalment dominants. És més, un
candidat (Macron) que es presentava sense partit.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">2017 va
representar, doncs, el primer acte d’un canvi de grans dimensions. Aquest 2022
n’és la continuació. Si el 2017 va suposar l’escombrada del PS (refermada ara),
el 2022 suposa l’ensulsiada de l’altre actor principal del sistema clàssic, la
dreta tradicional. En conjunt, els partits que havien dominat la política francesa
de les últimes tres dècades han recollit menys del 10% dels vots. L’electorat francès
ha girat l’esquena a la vella política i ha abraçat (ja ho havia fet fa cinc
anys) la novetat, l’oferta que no se cenyeix a les regles que havien definit
quin era l’espai d’allò possible. És un canvi que va molt més enllà dels
partits i dels candidats i que enllaça amb una enorme onada de descrèdit de tot
allò que s’associa amb el sistema tradicional.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">S’ha produït un
canvi en l’eix dominant de la confrontació política, que ha passat del tradicional
esquerra-dreta a una pugna entre l’establishment i l’antiestablishment. En
aquestes eleccions, les formacions que representaven l’establishment han quedat
definitivament esborrades del mapa. L’electorat francès ha optat per la
ruptura. Ja ho va fer el 2017, quan Macron es presentà com un transformador,
crític amb el sistema i el seu funcionament, amb els partits, amb els poders,
amb tot allò que feia que el país no funcionés, amb les inèrcies heretades del
vell sistema que havia implosionat.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">Tot el que té a
veure amb el passat ha perdut completament la credibilitat. D’aquí que els representants
d’aquest passat (socialistes i la dreta tradicional) hagin vist fugir els seus
electors en massa cap a opcions (Macron el 2017, Le Pen, Mélenchon) que, des de
diferents vessants, impugnaven l’estat de coses, bo i proposant una nova via,
un renaixement democràtic, popular, nacionalista si es vol.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">Quan es parla
de Le Pen o de Mélenchon com a perills per a la democràcia caldria tenir al cap
que per a molts dels seus votants (per no dir tots) l’autèntic perill per a la
democràcia francesa són precisament els partits de l’antic sistema, que haurien
capturat la democràcia per servir els interessos de l’elit i no els de la
ciutadania. Aquest missatge ha calat a fons en una gran proporció de l’electorat
francès (i no només del francès) i és el que constitueix ara mateix l’eix de confrontació
política dominant. Només així pot entendre’s (si es que és vol entendre) el que
està passant a França des de 2017.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">En aquest
sentit, el perill de Macron en aquesta elecció és que se l’assimili amb l’odiat
sistema, que esdevingui a ulls de molts un representant de l’establishment, de
l’elit, el president “dels rics”, com li diuen. Macron el 2017 va guanyar la
presidència perquè va aconseguir que se l’associés amb el canvi, era un “rule breaker”
que havia vingut a posar el vell sistema potes enlaire, un “outsider” (com Trump
als Estats Units un any abans). Ara, cinc anys després, Macron és el sistema, és
pur establishment, actua com l’establishment, parla com l’establishment, parla
d’allò que parla l’establishment. Le Pen, en canvi, parla del que interessa “a
la gent”. D’aquí que l’elecció no estigui decidida, i d’aquí que Macron hagi decidit
abandonar els salons daurats del palau de l’Elisi per baixar al carrer a fer
campanya.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">2. Menys vot “útil”</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">El sistema
electoral francès de doble volta es basa en el vot estratègic (el mal anomenat
vot “útil”). Se suposa que l’elector vota segons la seva preferència a la primera
volta, mentre que a la segona dona suport al candidat que menys li desagrada.
Fa un vot estratègic, es a dir opta per un candidat que no és el seu perquè entén
que hi ha un bé superior a protegir. És el que van fer els votants de l’esquerra
el 2002, quan van votar massivament el conservador Chirac per evitar la
victòria de Le Pen. Històricament, els votants dels candidats eliminats a la
primera volta han optat per un vot “útil” a la segona i han escollit la
papereta del que no era el seu preferit, però com a mínim era el millor dels
dos que quedaven.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">El que s’observa
en aquesta elecció és un cert retraïment del vot estratègic. Si es miren les
dades de les enquestes pel que fa a la intenció de vot a la segona volta per
part dels votants de la primera, es veu una menor intenció de participar. Hi ha
molt vot que no mostra intenció, que assenyala que possiblement no participarà
a l’elecció definitiva.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">Hi ha una part
d’aquest moviment que podria explicar-se per la mala campanya de Macron, que ha
fet ben poca cosa fins ara per atraure les simpaties dels votants d’altres
candidatures (els de Mélenchon clarament). També es pot entendre per l’etiqueta
de candidat de l’establishment que carrega el president, el que el fa poc
atractiu per una part important del vot, principalment el de l’esquerra. Però
hi hauria quelcom més i que s’explica per la creixent polarització dels electorats.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">El vot
estratègic comporta una certa obertura, una predisposició a votar (encara que
sigui amb una pinça al nas) per un candidat que no és “el teu”. A l’elector se
li requereix una certa flexibilitat en la tria. El problema ve quan l’ambient
polític (i social) porta a la creació d’electorats tancats, fanàtics, molt
endurits, el que els fa incapaços de la mal·leabilitat necessària per prestar
el seu vot a un altre candidat que no és el seu. Té a veure amb la política d’identitat,
amb la construcció de col·lectius tancats que no interactuen antre ells i que
entenen la negociació com a claudicació. D’aquí que Mélenchon no pugui negociar
el seu suport a Macron en la segona volta, perquè seria vist com una traïció als
seus, a un bloc electoral que s’ha construït a la contra, contra tot, sobre
unes bases ideològiques de granit, que no permeten el joc de la negociació. I
el mateix passa amb molts altres candidats. La societat bombolla del nostre
temps no permet la fluïdesa i l’intercanvi, l’entén com una traïció a la tribu,
al grup, a la comunitat de creients reforçada a cop d’algoritme.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">3. Perdre la por
al risc</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">S’ha dit que
aquestes eleccions han suposat la “normalització” de l’extrema dreta. En certa manera,
aquestes eleccions suposen la normalització dels extrems, entesos com les propostes
de fora del sistema. Cal entendre que el sistema no té credibilitat per una
part molt important de l’electorat francès, que el veu com quelcom que no dóna resposta
als seus problemes, com un àmbit tancat que només treballa per al seu propi
benefici. Aquí hi entrarien no només els “polítics de tota la vida”, sinó també
tot allò que s’associa amb l’elit: els bancs, les grans empreses transnacionals,
els grans mitjans de comunicació. Tots ells conformen, a ulls de bona part de la
societat francesa, l’enemic que cal desallotjar del poder.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">No és una qüestió
d’una sola posició ideològica. És un sentiment compartit que creua la societat
de forma transversal. Ho creuen agricultors i obrers industrials, aturats i petits
empresaris, joves i jubilats. No és un programa de govern, i de fet és un
sentiment que no es vehicula cap a una sola opció. Ho recullen Zemmour i Le
Pen, però també Mélenchon, els trotskistes, el primer Macron. És la pulsió que
vol que les coses canviïn perquè l’actual estat de coses (des de fa deu anys
com a mínim) es considera insuportable des del punt de vista d’un sistema democràtic
que s’entén com a tal.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">D’aquí que
molts electors busquin sortides fora de les regles establertes, perquè consideren
que seguir les normes no ha servit de res. Des de la crisi econòmica els grans
poders han establert els límits del que és possible en política, han marcat els
governs i han fet entendre la gent que calia cenyir-se als procediments que definia
el sistema. Els resultats, per una part important de l’electorat, no han estat
satisfactoris. Les perspectives econòmiques de la gent no han millorat en els
darrers deu anys, sinó tot el contrari, i ara només faltava l’increment de preus.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">Davant del
descrèdit del sistema i les seves “solucions”, una part significativa de l’electorat
ha perdut la por a arriscar-se, a provar coses noves, sobretot aquelles coses
que els portaveus del sistema (banquers centrals, grans mitjans, partits
tradicionals) identifiquen com un risc, com un “invent”, com quelcom que “no es
pot fer”. Aquests discursos són els que augmenten l’atractiu de les propostes
fora del sistema, les de Le Pen o Mélenchon. Si el sistema no funciona, per què
no provar una cosa nova? Per què continuar acceptant els límits d’un sistema
que no ens ha salvat de la pobresa? Un sistema que ja veiem a qui serveix, als
de sempre.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">Hi ha una part
del vot Mélenchon que troba atractiva la proposta de Le Pen no tant perquè
sigui d’extrema dreta (o precisament no perquè sigui d’extrema dreta) sinó per
aquest component que comparteix amb el propi Mélenchon, el de sortir del camí,
el d’intentar una cosa diferent, encara més perquè tota l’elit (Le Monde, el
banc de França, la Unió Europea) diu que no es pot fer. Qui són ells per dir
què es pot fer i què no? Són els mateixos que deien que el sistema financer
funcionava, que la crisi no li costaria un euro al ciutadà corrent o que no es
pot fer res per abaratir els preus de l’electricitat o del gasoil i que cal deixar
que el mercat funcioni.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">foto: franceinfo.fr</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><o:p></o:p></p>Oriol Bartomeus Bayéshttp://www.blogger.com/profile/01644054008829866034noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1578225207061897713.post-65060949112523705392022-03-30T15:22:00.000+02:002022-03-30T15:22:18.065+02:00Pura política contemporània<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsitayp9hsWepVY8I3zf2yghZxey3E1L7JPXh8PYQ6j4KdDnFh2w6XP34tHNcuNHnWN1oyv0ZTFjLOXJrOy8bO8yfYxcFtVAT78q1CqcFJmgJJf5ZV097B6BchId9uWiQsMDFgOEnZeCqQDuSwM4ge1iSD-7uoFwmfE3bQaByFQt-IOyVygY7jKgjt/s1280/photo_2022-03-24-13.32.15.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="853" data-original-width="1280" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsitayp9hsWepVY8I3zf2yghZxey3E1L7JPXh8PYQ6j4KdDnFh2w6XP34tHNcuNHnWN1oyv0ZTFjLOXJrOy8bO8yfYxcFtVAT78q1CqcFJmgJJf5ZV097B6BchId9uWiQsMDFgOEnZeCqQDuSwM4ge1iSD-7uoFwmfE3bQaByFQt-IOyVygY7jKgjt/s320/photo_2022-03-24-13.32.15.jpeg" width="320" /></a></div><p><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></p><p><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></p><p><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></p><p><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></p><p><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></p><p><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></p><p><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></p><p><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">Dissabte passat vaig fer un fil de twitter argumentant que en el canvi de posició
de Junts respecte de la proposta de modificació de la llei de normalització
lingüística la setmana passada podien observar-se alguns elements definitoris de la política contemporània, que no només eren aplicables a Junts i que anaven molt més enllà de l'episodi en concret. Veient les respostes al fil, vaig pensar que les idees que s'hi expressaven potser mereixien una ampliació. Aquí la teniu:</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; text-indent: 0px;"><span style="text-indent: -18pt;"><span style="font-family: trebuchet;">1. Posicions fluides</span></span></p><p class="MsoListParagraph" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;"><span style="font-family: trebuchet;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">Un dels elements de la política contemporània és el canvi de posicions
dels partits, de vegades (com és aquest cas de Junts) amb poques hores de
diferència. Els partits (i els líders) diuen i es desdiuen amb extraordinària
facilitat, malgrat que mai no ho acceptin com a tal. Per norma general, els
canvis de posició no s’expressen d’aquesta manera, sinó que s’acostumen a
argumentar en base a elements diversos. El fonament és que tot es justifica i
tot és justificable, perquè en el fons se suposa que res no serà recordat massa
temps. La velocitat de la vida comunicativa fa que la coherència sigui una
virtut en evident retrocés, perquè el que s’ha dit avui tapa el que es va dir
ahir i el càstig associat als canvis d’opinió cada cop és més limitat, tenint
en compte que la memòria de l’audiència és cada cop més curta. Fins i tot el
recurs a l’hemeroteca acaba sent engolit per aquesta màquina de triturar que
anomenem actualitat. En un món fluid i volàtil, també la política apareix com
un àmbit governat per la provisionalitat i el canvi permanent. I el més
important: no té càstig, o cada dia menys.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; text-indent: 0px;"><span style="text-indent: -18pt;"><span style="font-family: trebuchet;">2. Estructura fluida</span></span></p><p class="MsoListParagraph" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;"><span style="font-family: trebuchet;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">Els partits polítics són entitats que s’adapten, que s’han anat
adaptant a la transformació de l’entorn en el que actuen. Els partits d’avui
responen a les característiques del món actual, fluid, volàtil, lleuger. Fa temps
que les organitzacions opten per estructures aparentment menys fixes i jerarquitzades
del que acostumaven a ser els partits tradicionals. És una evolució que s’observa
arreu. Fins i tots els partits tradicionals s’han vist arrossegats per aquestes
tendències. Certament, mantenen el disseny estructural de sempre (executives,
congressos, comitès), però li han incorporat elements nous, com ara l’elecció
directa del líder o la comunicació de tipus més horitzontal amb la base i el conjunt
de l’electorat. Tots aquests elements han provocat una certa desestructuració
en els processos de presa de decisió i una concentració del poder en la cúpula.
Curiosament, les modificacions de les estructures en principi concebudes per
fer partits més horitzontals, transparents i “democràtics”, en la realitat generen
un tipus d’organitzacions fortament verticalitzades, sense una cadena de
comandament clara i molt dependents de les instàncies superiors (sobretot, del
lideratge, que ara està investit de la legitimitat directa dels afiliats). El
cas de Junts és paradigmàtic, perquè en ser una organització de creació recent,
conté tots els elements propis de la política nova: estructura fluida,
lideratge difús (qui mana? Puigdemont? Sànchez?), ideari boirós (llevat d’un o
dos punts), penetració d’elements que no formen part formalment de l’estructura
ni de la cadena de comandament.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; text-indent: 0px;"><span style="font-family: trebuchet;"><span style="text-indent: -18pt;"><span style="font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;">3. </span><span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;"> </span></span><span style="text-indent: -18pt;">Influència difusa</span></span></p><p class="MsoListParagraph" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><span style="font-family: trebuchet;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">Precisament l’últim punt mencionat és ben visible en el cas que ens
ocupa. Tot sembla apuntar que el canvi de posició de Junts ve en part de les
crítiques rebudes per part d’organitzacions que no formen part del partit, però
que hi tenen una influència important, fins al punt de forçar a desdir-se de l’acord
amb la resta de forces. Aquesta mena de relació entre el dins i el fora del
partit obeeix en part a l’afebliment de les pròpies organitzacions partidàries.
Els partits avui són més febles que fa anys, malgrat la seva posició de pràctic
monopoli de la representació política. Els nostres (tots, no només Junts) són
partits en constant dubte existencial, pendents de l’opinió pública, entesa com
a barem democràtic màxim. El “poble” no és dins dels partits, sinó “fora”, i
des d’aquesta posició externa pressiona. Els anys del procés han estat un
exemple claríssim d’aquesta relació entre un magma informe d’associacions que s’autotitulaven
com a representació legítima de la voluntat popular i uns partits (i una classe
política, en general) perpètuament posats en qüestió. Des del “president, poseu
les urnes” fins al “ens heu traït”, els partits estan constantment sotmesos a l’escrutini
d’una massa que hi desconfia i no s’hi adhereix, sinó que els tracta com els
seus servidors. Aquesta idea de “massa” és, però, falsa, ja que aquest magma
organitzat té les seves cúpules i direccions, que molt sovint tenen agendes pròpies
que no dubten a utilitzar per dirigir el partit des de fora. Tot plegat,
tanmateix, no és del tot nou. Sempre hi ha hagut espais que han pressionat els
partits. La diferència, potser, és que la relació entre ambdós (el món de fora
i els partits) mai no havia estat tan desequilibrada en contra dels partits.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; text-indent: 0px;"><span style="text-indent: -18pt;"><span style="font-family: trebuchet;">4. Xarxes omnipresents</span></span></p><p class="MsoListParagraph" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><span style="font-family: trebuchet;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">En aquest joc desequilibrat de pressió sobre els polítics les xarxes
socials juguen un paper destacat. En primer lloc, perquè s’han convertit en el
medi ideal d’aquest món accelerat. La naturalesa principal de les xarxes és la
immediatesa i això les fa molt poderoses. Reaccionen a l’instant i en massa.
Les xarxes (twitter especialment) són perfectes per fer creure que existeix una
opinió massiva a favor o en contra d’alguna cosa. Aquest és un element importantíssim:
el miratge democràtic. Les xarxes s’entenen com el mirall de la societat, de
manera que el que s’hi diu es pres moltes vegades com l’opinió del comú, com si
a twitter hi fos tothom i hi opinés tothom en igualtat de condicions. Twitter,
per alguns, sembla ser la democràcia en viu i en directe, d’aquí la seva força
front uns partits que es qüestionen constantment la seva legitimitat i estan permanentment
escrutant l’opinió. I l’opinió és twitter. Vam veure la seva força en un altre
moment dramàtic (molt més dramàtic que l’actual), quan un sol tuit de Gabriel
Rufián va ser suficient per engegar a dida la dissolució del Parlament que el
president Puigdemont havia decidit com a via de sortida de l’atzucac creat per
ell mateix en assumir i alhora congelar el “mandat” de l’1 d’octubre.
Aleshores, la simple al·lusió a les “155 monedes de plata” va ser suficient per
dinamitar-ho tot.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; text-indent: 0px;"><span style="text-indent: -18pt;"><span style="font-family: trebuchet;">5. Por al pacte</span></span></p><p class="MsoListParagraph" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><span style="font-family: trebuchet;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">Que el món sigui fluid i volàtil no vol dir que les posicions
polítiques també ho siguin. És més aviat el contrari. La polarització és la
manera com la política intenta sobreviure en un món volàtil, perquè les
posicions fortes actuen com a ancores per als electors. D’aquí que la política contemporània
es basi en la duresa dels plantejaments dels diferents partits i en el
blindatge del propi espai com a mesura imprescindible per garantir-se la fidelitat
dels propis votants, convertits en <i style="mso-bidi-font-style: normal;">hooligans</i>
de la causa. És la futbolització. Jo tinc els meus colors que son els meus i
que no puc canviar. Política d’identitat. Una trampa per a la democràcia, ja
que fa molt difícils els acords, sobretot amb els partits amb els que no es
comparteixen els elements essencials de la posició (exemple: el pacte de govern
a la Generalitat). D’aquí que qualsevol partit (qualsevol, no només Junts) s’ho
pensi una i cent vegades abans no aventurar-se al pacte amb els altres. Perquè
els altres no només són rivals, són enemics, i ja se sap que a l’enemic se’l
combat, no s’hi pacta. D’aquí que sigui tan important el pas que s’ha donat amb
l’acord sobre la normalització, i d’aquí que s’entengui la baixada de Junts,
que dels quatre partits és el que manté una posició més dura.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="text-indent: -18pt;"><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; text-indent: 0px;"><span style="text-indent: -18pt;"><span style="font-family: trebuchet;">6. El joc electoral per damunt de tot</span></span></p><p class="MsoListParagraph" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><span style="font-family: trebuchet;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">No es pot excloure el càlcul electoral en el moviment de Junts. Desdient-se
del pacte deixa ERC sola amb PSC i els comuns (el tripartit!), a més d’afeblir
la posició de la CUP, que havia quedat com l’únic partit independentista “de
debò”, el que generava un problema per a Junts, perquè fa temps que comparteix
amb els cupaires una frontera curiosament porosa. Sortint de l’acord, Junts pot
reprendre el seu discurs que es basa en l’atac a ERC (el seu soci al govern) com
a força sospitosa de ser poc independentista. Aquest argument ha estat central
en el discurs de Junts des del 2015 i li ha proporcionat rèdits electorals
importants. Això és molt propi de la política actual, que és electo-cèntrica,
és a dir que acostuma a prendre les decisions (fins i tot les polítiques dels
governs) exclusivament des del punt de vista de la competència electoral, tot
buscant situacions d’avantatge que millorin la seva posició a les enquestes en
vistes a les eleccions. Té quelcom de relació amb l’afebliment propi de la
política i amb la seva derivada en una acció autoreferencial, que no existeix
com a servei al comú sinó més aviat com un àmbit tancat en si mateix, que es
retroalimenta i del qual els ciutadans en són simples espectadors, com si fos
un producte de consum més. Tot plegat, mal negoci per a la democràcia entesa
com a sistema de resolució de problemes reals.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="text-indent: -18pt;"><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; text-indent: 0px;"><span style="text-indent: -18pt;"><span style="font-family: trebuchet;">7. La política màgica</span></span></p><p class="MsoListParagraph" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><span style="font-family: trebuchet;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">La polarització i aquesta naturalesa autàrquica de la política genera
posicions i propostes polítiques que tenen poc a veure amb la realitat, més
aviat responen a un món ideal, pur, sobre el que es construeixen les propostes
i les posicions. Certament, la política sempre s’ha basat en aspiracions
ideals, en futurs perfectes als que s’havia de caminar. La diferència amb la
política actual és que aquests móns ja no s’entenen com a futurs als que
arribar sinó com a presents a preservar, o com a passats (idealitzats) als que
cal tornar. Pot ser la Rússia imperial, l’Espanya de la reconquesta, el Regne Unit
independent, la França cristiana, els Estats Units blancs o la Catalunya
monolingüe. No són realitats sinó posicions polítiques basades en
idealitzacions que s’entenen com a possibles no en el futur sinó en el present.
I a partir d’aquesta idea es plantegen les polítiques. La realitat no és central,
és un element evitable, un <i>alternative fact</i>, sobretot si contradiu la pintura
meravellosa a la que apel·la la nostra proposta. És la realitat virtual
traspassada a la política. Una realitat paral·lela de la que s’alimenten els
fidels, i que és l’ element imprescindible per mantenir-ne la fidelitat en
aquest món de bombolles autoreferencials. El pitjor que li pot passar a la
política actual és que es trenqui l’encanteri, que algú assenyali l’emperador i
digui que va nu. Cal mantenir el “relat” a tota costa, encara que això suposi
prendre decisions que van contra la realitat o fer polítiques (o no fer-ne) que
tenen com a resultat exactament el contrari del que es defensa i es diu que es
proposa. Ah, però en aquest cas sempre es pot trobar un boc expiatori a qui
donar les culpes i procedir a cremar a la foguera (tuitera, evidentment).<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">foto: junts.cat</span></p>Oriol Bartomeus Bayéshttp://www.blogger.com/profile/01644054008829866034noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1578225207061897713.post-37007266993478284592022-03-15T13:28:00.003+01:002022-03-15T13:28:39.295+01:00Elogi de la superficialitat<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgFmVlhFD89ykznqGic21IWM4J3zOyhEA0w_aDbQ0Se3J_8Gui5aDdpTO08_omfile0slPi236gA_po8yM87KUuiqILkw4XElKS9JQL_eTuU16kkVOYXWtuI97fhVN6heAz9doJi9PaeBaKea-mGhg2DDKUCQQvUfAC1hUVNpby4XUpN96sMQGLQcy_=s1200" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="747" data-original-width="1200" height="199" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgFmVlhFD89ykznqGic21IWM4J3zOyhEA0w_aDbQ0Se3J_8Gui5aDdpTO08_omfile0slPi236gA_po8yM87KUuiqILkw4XElKS9JQL_eTuU16kkVOYXWtuI97fhVN6heAz9doJi9PaeBaKea-mGhg2DDKUCQQvUfAC1hUVNpby4XUpN96sMQGLQcy_=s320" width="320" /></a></div><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">L’Ajuntament
de Barcelona </span><a href="https://www.rac1.cat/programes/versio/20220309/411809074486/ajuntament-barcelona-rebutja-homenatje-floquet-de-neu-colonialisme-guinea-equatorial-carta.html" style="font-family: trebuchet;">ha rebutjat</a><span style="font-family: trebuchet;"> fer un homenatge públic a Floquet de Neu, perquè és
una expressió del “colonialisme”. Té raó. Floquet de Neu va aterrar a Barcelona
perquè el van trobar a la Guinea Equatorial, aleshores colònia espanyola. És
més, Floquet de Neu és l’encarnació del zoo, aquell espai que els animalistes
consideren l’essència de l’</span><a href="https://www.termcat.cat/ca/cercaterm/especisme?type=basic" style="font-family: trebuchet;">especisme</a><span style="font-family: trebuchet;"> i de la supremacia de l’esser humà sobre
la resta de les espècies. Això també és cert, sí. I també ho és que Floquet de
Neu ha estat per a vàries generacions de barcelonines i barcelonins un símbol
entranyable de la ciutat, que apareixia a les postals (que es venien als
quioscos de les Rambles al costat dels barrets mexicans). L’Ajuntament, en la
seva carta de rebuig a l’homenatge públic al goril·la també ho menciona això
últim (allò dels barrets mexicans no).</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">El
cas de Floquet de Neu no és nou. En els últims temps hi ha hagut diversos episodis
similars, i no només a casa nostra. Hi ha un corrent, especialment visible en
alguns sectors de l’esquerra nova, que s’especialitza en furgar en els temes a
la recerca de zones d’ombra, de febleses, de punts foscos que invalidin
qualsevol intent d’elevar a model, o ni tan sols de promocionar, qualsevol
persona. Amb Floquet és cert que s’ha passat una frontera, i ara hem carregat
les culpes del colonialisme en un mico. Suposo que hauríem de congraciar-nos d’aquest
moment d’igualació de les espècies.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet;"><span style="text-align: justify;">És
quelcom que té a veure amb la política de cancel·lació i l’afany de redempció absoluta
associat a un cert nou puritanisme, que només pot concebre com a vàlides les
actuacions immaculades, pures, tant de persones com ara també de micos. No dic
que estigui malament. El problema és que no trobarem enlloc un model que pugui
passar pels filtres que disposa aquesta </span><a href="https://letraslibres.com/revista/los-nuevos-puritanos/" style="text-align: justify;">nova fe puritana</a><span style="text-align: justify;">, que exigeix una
naturalesa pràcticament angèlica per poder ser considerat digne d’obtenir l’homenatge
públic.</span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: trebuchet;"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">Si
seguim les estrictes pautes marcades no només haurem d’enderrocar les estàtues que
hi ha a carrers i places, sinó que no les podrem substituir per cap altra, puig
no hi haurà cap persona (o animal) que pugui passar l’examen d’idoneïtat, ningú
que pugui lluir un expedient immaculat com el que s’exigeix.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">Que
se m’entengui. No estic demanant la restitució de l’estàtua d’Antonio López al
seu antic pedestal, ni que se li faci un homenatge popular a Joan Carles de Borbó.
El que demano és una mica d’acceptació de la complexitat de la vida i fins i
tot de la incoherència de les persones, perquè si només acceptem els purs
haurem de deixar les estàtues i els homenatges només per als màrtirs, pels que
han estat completament conseqüents fins a l’extrem de deixar-hi la pell.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">Floquet
de Neu no té cap culpa del colonialisme espanyol a la Guinea Equatorial. És un
mico. Si seguim aquesta lògica, els avis de tots nosaltres són culpables d’haver
viscut sota la dictadura i d’haver respirat i menjat i treballat en comptes de
ser coherents i deixar-se la pell per enderrocar el règim. Enlloc d’això, van
ser feliços, o ho van intentar tant com van poder. Això els fa còmplices?
Segons la visió angèlica dels nous puritans potser sí. Tan culpables com el
goril·la albí.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: trebuchet;"><o:p></o:p></span></p><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="font-family: trebuchet;">No
podríem ser una mica flexibles? <span style="color: black;">Una mica més amables
i lleugers? Condemnar el que </span>és obvi i manifest i no entestar-nos a furgar
fins al fons a la recerca de la tara, del pecat, o de la simple sospita per, un
cop descobert, alçar el cadafal per sentenciar públicament l’impur, com si fóssim
uns nous savonaroles. Aquest món nostre ja és prou desgraciat com per afegir-hi
aquesta fúria redemptora. Per què no ser una mica comprensius, menys estrictes, més humans?</span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Floquet de Neu era un mico que durant uns anys va ser símbol de la ciutat. Ja
està. Deixem-ho aquí. O li hem de retreure que té una foto amb l’alcalde
Porcioles, el que </span>òbviament el fa còmplice de les remuntes?</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"><br /></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">foto: elperiodico.cat</span></p><p></p>Oriol Bartomeus Bayéshttp://www.blogger.com/profile/01644054008829866034noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-1578225207061897713.post-90508153472415031302022-01-13T14:43:00.000+01:002022-01-13T14:43:02.233+01:00La llengua, altre cop<p style="text-align: justify;">Vam acabar 2021 amb una nova polèmica sobre la llengua i el
model d’escola, arran de dues sentències judicials. Un apunt: es constata que
les decisions judicials són, hores d’ara, l’únic que pot mantenir viva la flama
del <i>procés</i>, malgrat que la capacitat mobilitzadora
de l’independentisme no sigui avui tan forta com fou (hem de tornar a la tardor
de 2019 per veure l’última gran mobilització... arran d’una decisió judicial).</p><p class="MsoNormal"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Aquesta polèmica es pot entendre com un dels molts episodis
que han anat sovintejant al llarg del desplegament de les polítiques de
normalització des de principis de la dècada dels vuitanta. Però no només. És
cert que hi ha elements repetits: l’espanyolisme que denuncia el model d’escola
en nom d’una suposada defensa del bilingüisme, quan les dades demostren (ho han
demostrat sempre) que ha estat precisament el sistema d’immersió el que permet
que els catalans i les catalanes de menys de cinquanta anys siguin avui
completament bilingües. Aquí la prova:</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiYco44HmdQxhcM9DV5ktm4MVlolBf4Xgc9-crFxWZWJJfUIqFXWOZSbbFwEHyFOABYnxogngtOP0B76riEcWAFWaCHtLV0CYOBRSGJMA1oUP5ZcvTw5P4CYOl0oD-DLRTNxVx06Bv1Uy0AKsR4Vd1TtCGmhoE1jJg7TGInjvFGGtsCqp6ztCVvL14K=s480" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="325" data-original-width="480" height="271" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiYco44HmdQxhcM9DV5ktm4MVlolBf4Xgc9-crFxWZWJJfUIqFXWOZSbbFwEHyFOABYnxogngtOP0B76riEcWAFWaCHtLV0CYOBRSGJMA1oUP5ZcvTw5P4CYOl0oD-DLRTNxVx06Bv1Uy0AKsR4Vd1TtCGmhoE1jJg7TGInjvFGGtsCqp6ztCVvL14K=w400-h271" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Però és que la qüestió no va (no ha anat mai) d’aprenentatge
i de domini de les llengües. Ha anat sempre de política. I l’espanyolisme s’ha
valgut del “bilingüisme” per atacar el sistema que precisament garantia això al
que ells deien aspirar. En el fons, no era això. En el fons aquest discurs
sempre ha perseguit (des de Lerroux) recloure el català en la part de la
societat que el té com a llengua materna, deixar que quedés reduït a una mena
de <i>patois</i> familiar.</div><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">La diferència del que ha passat amb els episodis anteriors
és que una part del nacionalisme ha seguit l’espanyolisme en aquest objectiu
d’empetitir el català. Aquesta és la novetat. No havia passat mai abans, com a
mínim no des que es va aprovar la llei de 1983.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Certament, no és la primera vegada que el nacionalisme
català conservador utilitza la llengua políticament. La llei de política
lingüística de 1998, que succeí la de normalització, promoguda pel govern Pujol
en minoria, perseguia un objectiu polític, no lingüístic. CiU va utilitzar la
llei per fer-se perdonar el pacte del Majestic que havia permès investir José
María Aznar per primer cop (1996). Davant de les crítiques i de la puixança
d’ERC, a Pujol no se li va acudir cap altra cosa que posar damunt la taula una
proposta de llei que “superés” la de 1983. Tenia sentit des d’un punt de vista
lingüístic? No gens. Però és que no era això el que es buscava. L’objectiu era
un altre, i era completament polític, com ha escrit Jordi Argelaguet. No seria
l’última vegada que CiU faria la mateixa jugada. Ho tornà a fer amb la reforma
estatutària de 2005, altre cop amb el mateix objectiu: combatre ERC. El
resultat ja el sabem.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Amb el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">procés</i>, una
una part del nacionalisme nostrat ha abandonat manifestament el suport al model
lingüístic que es va pactar a finals dels setanta i principis dels vuitanta. Fa
temps se succeeixen les declaracions i els manifestos que reclamen “superar”
l’actual model per avançar cap a un de nou, on només el català sigui llengua
oficial (manifest Koiné), tot deixant el castellà com una <a href="http://oriolbartomeus.blogspot.com/2019/07/del-en-catala-si-us-plau-al-en-catala.html">opció
residual</a> i estrictament familiar. Els sona?<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Com ha deixat escrit <a href="https://politicaprosa.com/el-catala-de-lemergencia-a-la-substitucio/">Albert
Branchadell</a>, el model d’immersió no tenia com objectiu la substitució d’una
llengua (el castellà) per una altra (el català). Els que defensen això no
defensen la immersió, per més que vagin a concentracions on se suposa que es
defensa el model català d’escola. El problema de fons és que aquesta nova
lectura sobre la immersió que fa cert independentisme acaba afeblint el català,
malgrat que l’objectiu que persegueix sigui eliminar el castellà de Catalunya.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El que ha fet aquest sector de l’independentisme és
desaprendre el que van aprendre els nostres pares i mares, plasmat en la llei
de 1983: el català només se salvarà si és acollit com a propi per la part
castellanoparlant de la societat catalana. Només amb el bilingüisme efectiu, és
a dir, fent que tots (catalanoparlants i castellanoparlants) sàpiguen parlar,
llegir i escriure en català, el català podrà sobreviure com a llengua social i
no com un residu sentimental.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">La llarga nit del franquisme ens va ensenyar que intentar
prohibir una llengua converteix els seus parlants en resistents. La
supervivència del català a la dictadura hauria de fer entendre a alguns que
quan tu ataques una llengua, quan la vols reduir, esborrar de l’àmbit social i
recloure-la al domèstic, no estàs atacant una entelèquia, un concepte difús,
sinó que ataques l’essència d’una comunitat, l’element constitutiu d’un poble.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Així mateix, quan ataques el castellà, com fan els que
promouen la seva degradació a llengua no oficial, no ataques una llengua
opressora i colonitzadora, franquista. Estàs atacant uns parlants. Estàs
atacant la meitat dels catalans en allò que ells consideren no un mitjà de
comunicació global, sinó la part més pregona de la seva identitat, la llengua
en què parlen amb els seus pares, la llengua en la que van aprendre a parlar, t’agradi
més o menys. Com pretens que aquestes persones, a les que els negues la seva llengua
(els diràs que “parlin en cristià”?), abracin el català? A garrotades? O potser
és que s’espera d’ells que s’entornin “al seu poble”, com a bons “colons”, com
si fossin <i style="mso-bidi-font-style: normal;">pied-noirs</i> després de la independència
d’Algèria?<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Potser és això, perquè només fent fora la meitat dels
catalans és possible una Catalunya monolingüe en català. Però abans que passi
això és més probable la situació contrària, la d’una Catalunya on el català
recula i on les polítiques de normalització troben cada cop més resistències, i
no només d’uns jutges impresentables i salva pàtries, sinó dels propis catalans
castellanoparlants.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">La situació del català ja és prou complicada a nivell
global, per efecte de les xarxes socials on la seva presència és testimonial,
com per afeblir-la en l’arena domèstica fent-la aparèixer com una llengua
imposada per la força (quina força?), antipàtica, per als catalans que tenen el
castellà com a llengua pròpia. L’estratègia de la confrontació entre un petit i
un gran sempre acaba amb la derrota estrepitosa del petit. I aquí ja sabem qui
és el petit, per més que els pesi als milhomes. Acceptar la realitat no és ser
covard, és ser intel·ligent.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El català només es pot salvar si s’actua en una doble via. A
casa i a fora. En primer lloc, tornant als consensos, a les velles ensenyances
del catalanisme històric: tots som catalans, parlem el que parlem, i el català
és de tots. I en segon lloc, avançant en una nova direcció que fins ara no s’ha
explorat i que la recent llei de l’audiovisual apunta. Fins ara el català, com
les altres llengües cooficials de l’estat, ha estat monopoli del govern de la
Generalitat, que l’ha preservat com un tresor, com el seu jardí privat. Ja va
sent hora que el poder central també s’impliqui en la seva defensa i promoció,
ja va sent hora que compleixi el que diu l’article 3.3 de la constitució (“la
riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni
cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció”). El principal camp
de batalla per a la supervivència del català se situa a l’àmbit global i allà
no hi arriba el govern de la Generalitat, però sí el govern central i s’ha
d’aconseguir que aquest assumeixi la defensa de la “riquesa lingüística” com un
element constitutiu d’un estat plural (mal que pesi a alguns). En el fons, com
va escriure <a href="https://www.lavanguardia.com/encatala/20211129/7895037/llengua-ferida.html">Antoni
Pugiverd</a>, Espanya ha de decidir si el català i les demés llengües
cooficials són també llengües espanyoles. I actuar en conseqüència.<o:p></o:p></p>Oriol Bartomeus Bayéshttp://www.blogger.com/profile/01644054008829866034noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1578225207061897713.post-19138927291252243822021-12-17T12:11:00.002+01:002021-12-17T12:14:35.515+01:00"Maragall i el govern de la Generalitat: les polítiques del canvi"<p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEh9EnIpZhcrvstXmFcxd2RLiYX8BsWALbdY8kgEehJupcrxwIDd82rRc9LQW1862pJ__B6j6uJb5n26EIJngVVnUAmTdDL_Q9qPo_Z68OcnzcauCrLXIpD9qOtFugLXwfvLfcwJ-di9GSXu7TZVWK-3ktLdzEyfVEuGYzGU-1sJ83yH5oggLtk2yXEn=s350" imageanchor="1" style="clear: left; display: inline !important; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="350" data-original-width="229" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEh9EnIpZhcrvstXmFcxd2RLiYX8BsWALbdY8kgEehJupcrxwIDd82rRc9LQW1862pJ__B6j6uJb5n26EIJngVVnUAmTdDL_Q9qPo_Z68OcnzcauCrLXIpD9qOtFugLXwfvLfcwJ-di9GSXu7TZVWK-3ktLdzEyfVEuGYzGU-1sJ83yH5oggLtk2yXEn=s320" width="209" /></a></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i>* Aquest text és una aproximació a la meva intervenció a la presentació del llibre "Maragall i el Govern de la Generalitat: les polítiques del canvi", organitzada per la Fundació Catalunya Europa i RBA.</i></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i><br /></i></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Aquest és un llibre prodigiós perquè, malgrat ser un balanç informat, extens i intens, d’una obra de govern, es llegeix amb passió. O com a mínim, aquest<span style="font-family: trebuchet;">a ha estat la meva
experiència. No és només un llistat de polítiques, <span style="text-align: left;">de totes
les accions, les vicissituds, els plans, les apostes (de vegades –massa
vegades- no reeixides)</span>. Els diversos autors han
aconseguit que el lector visqui un</span> exercici immersiu en un episodi de la nostra història col·lectiva,
el relat (disculpeu-me el mot) del primer govern d’esquerres i catalanista.</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Un advertiment: aquest llibre no
és una hagiografia del primer tripartit. No pretén ser-ho, i és d’agrair als
autors que evitin la temptació. A les seves pàgines es desplega la història
d’aquest govern amb llums i ombres, cruament de vegades, sense escatimar
crítiques a la seva acció o a algunes de les iniciatives que va intentar dur a
terme. Té molt mèrit, sent com és una iniciativa d’una entitat tan estretament
vinculada a la figura del president Maragall, i veient el nivell de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">hooliganisme</i> y <i style="mso-bidi-font-style: normal;">goupisme</i> que es gasta pel món, que s’hagi volgut afrontar la tasca
d’explicar el govern Maragall des de la neutralitat. Neutralitat, tot s’ha de
dir, no exempta d’estima, el que encara fa més remarcables les crítiques.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Per a mi, que em confesso membre d’aquella
generació Maragall dels que ens vam fer grans entre
els jocs i la seva presidència, la lectura d’aquest llibre ha estat un
RETROBAMENT. Ha estat com si obrís una capsa i hi descobrís velles fotografies
que no recordava haver guardat. M’he retrobat amb uns anys que em semblaven
molt llunyans, malgrat no hagi passat tant de temps (avui precisament, 16 de
desembre, fa divuit anys que el Parlament va investir Pasqual Maragall
president de la Generalitat).<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Sobre l’experiència dels governs
d’esquerres i catalanistes s’ha estès un gran silenci. En part, certament, per
l’acceleració que ha patit la política a casa nostra (i arreu) els últims anys.
L’huracà en el que ens hem vist immersos al llarg de l’última dècada ha deixat
en un passat nebulós els governs Maragall i Montilla. Però no només. Hi ha
hagut un silenci interessat que ha caigut damunt del tripartit com una llosa,
una voluntat d’esborrar el que podria considerar-se un error, o com assenyala
Vallès al prefaci, “un parèntesi accidentat” o “una intrusió anòmala en la
història de la Generalitat”.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Aquest llibre, doncs, vol ser un
RESCAT, a parer meu. El rescat d’una experiència que ha quedat oblidada, o
pitjor, que ha estat blasmada fins a convertir-la en una caricatura. En això el
llibre és clar, i remarca unes claus que podrien explicar-nos el per què d’aquest
voler silenciar i ridiculitzar l’obra del govern Maragall. Tres elements van
apareixent al llarg del llibre: l’ambició, el canvi i la frustració.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">AMBICIÓ. La paraula apareix en
les primeres línies tant de la introducció com de l’epíleg. Una ambició
forassenyada potser, com escriu algun autor. Una ambició que va més enllà, en
qualsevol cas, del càlcul, i en aquest sentit com a mínim imprudent, si el que
es busca per damunt de tot és mantenir-se en el govern. Una ambició, en
qualsevol cas, que neix del convenciment de Maragall que Catalunya necessitava
un canvi profund per encarar nous reptes.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">CANVI. El govern Maragall no
suposa un simple moment d’alternança després de vint-i-tres anys d’hegemonia
dels governs de CiU. És un projecte de canvi i transformació profund de les
polítiques i de la manera de fer política. En part, és un intent d’adequar la
gestió del govern català a les noves coordenades mundials, com diu Ubasart. En part,
és un intent de renovar accions polítiques gastades, anquilosades, després de
més de vint anys d’inèrcia dels governs Pujol. Pràctiques clientelars, com diu
Miralles de Imperial quan parla de les polítiques socials, que havien tocat
fons a la legislatura 199-2003.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Però el canvi que planteja el
govern Maragall va més enllà, molt més enllà, perquè pretén descompondre els
fonaments del que ha estat la visió pujoliana de la Generalitat i del país. En
aquest sentit, Maragall arriba a la presidència duent sota el braç un projecte
de país nou i diferent, com assenyala Muñoz, responsable del capítol d’introducció.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Què proposa aquest nou projecte
per a Catalunya? Dues qüestions essencials. D’una banda, deixar enrere la
relació de convivència en la distància (la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">conllevancia</i>
d’Ortega, l’obligació de suportar-se) entre Catalunya i Espanya per establir una
relació d’interdependència, que també inclogui Europa. Si el pujolisme
consistia en preservar l’esfera catalana de la influència externa, per
preservar així el poder incontestat de CiU a Catalunya, la visió de Maragall és
la de la mútua influència, de la interpenetració: Catalunya vol influir a
Espanya, Catalunya vol fer Espanya, i espera que Espanya influeixi a Catalunya,
que en formi part, que s’hi comprometi. I el mateix a Europa.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Això suposa un gir de noranta
graus respecte de l’etapa Pujol. Però no és una invenció de Maragall. És
l’ideari canònic del catalanisme. És el “fil roig i daurat” que esmenta Vicente
Rufí parlant del planejament territorial. Transformar Espanya, no donar-li
l’esquena. D’aquí que la reforma estatutària s’entengui com un pas en la
transformació necessària d’Espanya sencera, com assenyala Ubasart. Transformació
que encara està pendent.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El segon element del projecte és
la claredat, que s’esmenta arreu del llibre. Claredat com a pacte escrit, com a
acord públic. Tot el contrari de la política de Pujol, que es desplegava millor
entre bambolines, el que li permetia tenir més marge d’acció, a canvi de no
afrontar els grans canvis, anar fent la viu-viu, el “peix al cove”. En aquesta
lògica l’aposta de Maragall per la claredat, que s’expressa no només en la
reforma de l’estatut sinó també en l’acord pel finançament (Rivera), i també en
els plans d’ordenació territorial (Vicente), prioritza els interessos generals
per damunt dels propis, quelcom que Pujol mai no hagués entès i que,
possiblement, és en part a la base del final abrupte de la presidència
Maragall.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">FRUSTRACIÓ. El tercer concepte
que sura al llarg del llibre és el de l’oportunitat perduda, l’oda inacabada,
en totes les seves derivades. Una frustració que neix de la curta durada del
mandat presidencial de Maragall, les polítiques del qual certament van
continuar en els quatre anys del president Montilla. Tot plegat, però, sembla
poc precisament per l’ambició i el canvi que els governs d’esquerres pretenien.
Hi ha una certa sensació de fracàs que apareix al llarg del llibre, ja sigui
per accions que no es van poder dur a terme o per l’estigma de la reforma
estatutària que d’alguna manera taca (i obscureix) bona part de la gestió del
govern.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Possiblement les altes
expectatives del govern expliquen aquesta sensació de fracàs, però també hi
ajuda la imatge que n’ha quedat, d’aquest govern i en general de tota
l’experiència dels governs d’esquerres a la Generalitat.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Es aleshores quan aquest llibre
apareix com el que és: una REPARACIÓ. La reparació de la caricatura en què s’ha
convertit el tripartit, que ha esdevingut un sinònim de caos i desordre (el
famosíssim “dragon khan” de Carretero, que òbviament hi apareix esmentat).<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Al llarg del llibre descobrim
que, ben al contrari de la imatge que n’ha quedat, l’acció del govern Maragall
no fou el fruit d’un seguit d’intuïcions poc raonades (les famoses
“maragallades”), ni es pot reduir a l’operació de reforma estatutària. Només
des del desconeixement o la mala fe es pot sostenir aquesta afirmació. Contra
la segona no hi ha res a fer, contra el primer hi ha aquest llibre. I és en aquest
sentit que és una reparació.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">L’acció del govern Maragall és
qualsevol cosa menys improvisada. Com a mostra el llibre vermell sobre la
situació econòmica que s’elabora sota la direcció d’Antoni Castells en la
legislatura 1999-2003, que cita Rivera. O fins i tot els escrits del propi
Maragall recollits en el magnífic volum “Pasqual Maragall. Pensament i acció”
(2017).<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">La pervivència de la caricatura
dels governs Maragall i Montilla, després de divuit anys, no diu tant del que
van ser i fer aquests governs com del país que som. Si el tripartit és encara
ara una mena de plaga bíblica de la que Catalunya per fortuna es va salvar i
que no volem que torni per res del món, és precisament perquè Maragall (i
Montilla després) va gosar confrontar una idea profundament arrelada en l’inconscient
col·lectiu: que el govern de la Generalitat està reservat a una sola força
política (o as una família de forces), que només des d’una posició determinada es
pot parlar en nom de Catalunya.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Que aquesta idea pervisqui encara
en l’actualitat, que estigui interioritzada en el debat col·lectiu, que formi
part del discurs inconscient dels mitjans de comunicació, que encara determini
les aliances dels partits polítics, diu molt de la profunditat dels fonaments del
mur contra el que es van estavellar les propostes de canvi dels governs d’esquerres
i catalanistes.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">És per tot això que el llibre és
la REIVINDICACIÓ d’un un grup de gent, d’homes i dones que van somiar un país
nou i el van voler fer possible. És la reivindicació d’un temps i d’un projecte
de país, d’un intent de transformar Catalunya, que va pecar de moltes coses, i que va acabar sucumbint a les resistències, als interessos particulars d’uns i
d’altes (dels rivals i dels amics), a una xarxa teixida entre la política i
els mitjans, a la pulsió conservadora de la societat catalana, al “ja ens va bé
com estem” i a l’arrelament d’una idea de les institucions com a propietat exclusiva
d’una part. A vint anys de construcció, en definitiva, d’una idea de
“nosaltres” que no ens comptava a tots. Idea que, dissortadament per al país, avui
encara continua vigent.</p>Oriol Bartomeus Bayéshttp://www.blogger.com/profile/01644054008829866034noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1578225207061897713.post-85878320312205819182021-10-07T10:33:00.002+02:002021-10-07T10:53:11.376+02:00El que ha passat a la UAB<p><span style="font-family: trebuchet;"> </span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: trebuchet;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbn5YPgWdTzR18GLIDM0tStI8z3BzocfPynlmQXpLYmj7U8i-HVbfuhjwDK2amhzuNP_T7TmiIfp2DQ1fkP2FhJ5F659Xnxo1yATs8E5zIAukmSLfmDBtVVMB9CQ4Np3MOFPkfFdlDd9U/s480/campus.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="270" data-original-width="480" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbn5YPgWdTzR18GLIDM0tStI8z3BzocfPynlmQXpLYmj7U8i-HVbfuhjwDK2amhzuNP_T7TmiIfp2DQ1fkP2FhJ5F659Xnxo1yATs8E5zIAukmSLfmDBtVVMB9CQ4Np3MOFPkfFdlDd9U/s320/campus.jpg" width="320" /></a></span></div><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">El que va passar ahir a la plaça cívica de la Autònoma no és nou. Episodis
similars fa temps que passen. Alguns, com el d’ahir, han arribat als mitjans, d’altres
han quedat en l’àmbit de la universitat, sense transcendir. Després hi ha els <i>happenings</i>
muntats per alguna figura política, que transcendeixen precisament perquè estan
pensats per a això, instruments de propaganda. Fou el cas de la “conferència”
de Cayetana Álvarez de Toledo, en plena campanya electoral.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">Allò d’ahir no fou això, tot i que va ser ràpidament instrumentalitzat
pels de sempre, delerosos de treure suc de qualsevol situació per confirmar el
seu discurs. Val a dir que de vegades aquesta instrumentalització compta amb el
consentiment (no sé si la col·laboració entusiasta) dels protagonistes de les accions,
en aquest cas una associació d’estudiants.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">També cal dir que la publicitat d’aquestes accions (i el benefici que
se’n deriva de la seva retransmissió) no seria possible sense el concurs
(entusiasta també) dels seus contraris, actors imprescindibles per a què la
lògica de la provocació funcioni.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">Tanmateix, més enllà de les accions de propaganda de figures i partits,
des de fa temps que a la Autònoma es van succeint situacions d’una certa naturalesa,
protagonitzades per associacions d’estudiants o per individus aïllats, algunes més
tenses que d’altres, però totes amb certs denominadors comuns.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">Al llarg dels últims anys he pogut parlar d’aquestes situacions, a l’aula
i fora de l’aula (al bar de la cívica, principalment), amb estudiants d’una i
altra banda. N’he discutit les raons, he escoltat els arguments, i n’he extret
algunes idees, que van més enllà dels fenòmens concrets, perquè el que passa a
l’Autònoma no és sinó un reflex de la societat. No és que aquí siguem especials
ni que es doni una situació única, com si el campus fos un espai on passen
coses que no tenen res a veure amb el que passa més enllà dels seus límits.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">Aquesta és la primera idea, que em sembla important recalcar: l’Autònoma
serveix de mirall d’una realitat general, que és tensa i a estones violenta. No
tant físicament com verbal. El to de la conversa general des de fa uns anys té
quelcom de violent, de tens, com si tot estigués sempre a un mil·límetre d’esclatar.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">Una altra idea. El que passa a l’Autònoma no és fruit del <i>procés</i>,
o no només. El propi <i>procés</i> és una expressió de la tensió general, no n’és
la causa, tot i que acaba funcionant com a motor, com a dinamo de la violència
soterrada. Atribuir el que ha passat exclusivament al <i>procés</i> forma part
de la manipulació interessada dels fets, que tant agrada a polítics i mitjans.
No hi ha res millor que la realitat s’adeqüi als teus interessos, i si no ho
fa, sempre se la pot retorçar fins a fer-los coincidir.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">En el fons del que va passar ahir, i això crec que és l’important, s’hi
arrela l’esperit del nostre temps, una idea de com s’ha de governar la
societat, de com s’espera que siguin les relacions en un món on la gestió de la
pluralitat, de les diferències, ha canviat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">1. Davant de tot hi ha una idea de dificultat en la convivència, o fins
i tot d’impossibilitat d’aquesta, en el sentit que cada cop és menys assumible l’acceptació
de l’altre com a igual. Hem viscut (estem vivint?) un procés de creixent estranyament
de l’altre, dels que no són com nosaltres, alhora que vivim una eclosió de la
pròpia identitat com a patró de tot. Primer fou el jo i ara és el nosaltres, un
nosaltres tancat i elevat a categoria, a regla de mesura. Front a això, a l’assumpció
de la pròpia identitat com a norma, els que no són com nosaltres són anòmals,
fora de norma, i per tant és difícil (o directament impossible, fins i tot indesitjable)
conviure-hi.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">A l’altre no se l’entén, se’l combat. Les relacions entre grups d’opinions
diferents es plantegen en base a la competència, a la lluita. No hi ha intercanvi
possible fora del propi grup. Hi ha confrontació. Perquè els altres són tan diferents
del “nosaltres”, tan allunyats, que és impossible plantejar-se un acostament a
risc de posar en risc la pròpia identitat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">D’aquí que en el debat públic (i en el privat, o en aquella frontera
que ara és més difusa que mai entre l’esfera privada i la pública) sovintegin
els adjectius grossos, com el tan utilitzat feixista per anomenar qualsevol
grup (o individu) que s’interpreta que no comparteix el nostre pensament. Ahir
vam tornar a tenir un festival de feixistes, els uns dient-ho dels altres i els
altres dels uns, en una cadena infinita.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">2. De la dificultat per a la convivència se’n desprèn un concepte singular
de la democràcia, basada en l’enfrontament a mort i en el joc de suma zero, que
fa que qui guanyi tingui la legitimitat d’imposar-se a l’altre, que ha d’acatar
la seva derrota i acceptar el sotmetiment al guanyador. No hi ha pacte possible.
Només hi pot haver victòria o derrota, i ambdues són totals.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">D’aquí que es contempli com a legítima l’apropiació de tot allò
associat a la conquesta del poder: els símbols, les institucions i el propi
espai físic, que han de quedar "lliures" de tot símbol dels "altres". El que va passar ahir a l’Autònoma és un exemple d’això: la
minoria no pot fer-se present, no pot ocupar un espai, precisament perquè es
minoria i el que s’espera d’ella és que abandoni l’escena pública, que
desaparegui.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">Òbviament no es pretén que la minoria desaparegui físicament com en una
dictadura. Senzillament s’espera que no es faci present, que no molesti, que
acati el seu paper i deixi a la majoria governar en solitari, com a
conseqüència (democràtica?) de la seva victòria, del seu rol com a majoria. I
en el cas de l’Autònoma la majoria és molt majoria.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">Hi ha quelcom d’això en l’eslògan de la vomitiva manifestació
(minoritaríssima, però retransmesa abastament) de fa unes setmanes a Chueca: “<i>fuera
gays de nuestros barrios</i>”. És exactament això. Els barris són nostres, per tant
desaparegueu, feu-vos fonedissos, aneu allà on els vostres siguin majoria. És
una mena d’<i>apartheid</i> identitari, que pretén reproduir en la realitat
quotidiana el que ja és una realitat al món digital: jo i els meus.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">Les paraules de Casado condemnant els fet de l’Autònoma són un exemple perfecte
de cinisme. El PP fa el mateix allà on té (o aspira a tenir) una posició majoritària:
eliminar la minoria, a la que es considera il·legítima pel sol fet de ser-ho. Per
no parlar de l’apropiació de símbols, institucions i conceptes. Tot i que això
no és exclusiu només del PP, o de Vox (en cas que algun dia pugui a arribar a
ser majoritari).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">3. Aquesta idea de la imposició (“democràtica”) de la majoria sobre una
minoria il·legítima fa que normalitzi l’assetjament d’aquesta. La victòria de
la majoria fa que la minoria derrotada es contempli com una “anormalitat” obligada
a desaparèixer. No per sempre, es clar. La minoria podrà aspirar a convertir-se
en majoria quan sigui el moment, però mentrestant haurà de guardar un
respectuós silenci “democràtic”. Si no ho fa, se li haurà de recordar, fins i
tot violentament, amb pressió “democràtica”.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">D’aquesta idea es deriva que de vegades (ahir a l’Autònoma) s’entengui
la presència pública de la minoria com una “provocació”. Més enllà dels episodis
que busquen la reacció per tal de “vendre’ls” als mitjans (i que per tant, són
provocacions), sovintegen les interpretacions d’aquest estil, que remeten a la
idea de l’apropiació de l’espai per part de la majoria i a la consideració d’il·legítima
de la minoria (per tant, no susceptible de fer-se present), fins i tot quan la
presència d’aquesta és pacífica i testimonial.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">En aquest cas, el <i>bullying</i> es pot arribar a considerar com una
acció legítima, “defensiva”, que pretén preservar l’espai públic (o les
institucions) d’aquells que no estan facultats per ocupar-lo, precisament per
la seva posició minoritària o perquè se’ls considera antidemòcrates. És l’aplicació
de l’axioma de ser “intolerants amb els intolerants”. Evidentment, la decisió
de qui és intolerant és meva. I els intolerants (com l’infern) són sempre els
altres.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">Sempre m’ha resultat curiós que, quan en una conversa amb un alumne he
utilitzat el típic argument de què diries si et fessin a tu el mateix que els
fas a ells, la resposta ha estat la mateixa: ho acceptaria, perquè ells haurien
guanyat i no em quedaria més remei que acatar-ho.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">La resposta traspua aquesta idea de democràcia de suma zero, on el
guanyador s’ho emporta tot i el perdedor, conseqüentment, és expulsat. Una
democràcia de blanc o negre on és impossible compartir espais, on l’altre és considerat
un estrany (un feixista, un antidemòcrata), mentre que un mateix es creu el
súmmum de les virtuts, un defensor de la democràcia (un “antifeixista”),
exactament el mateix que es creien els que van assaltar el Capitoli, exactament
el mateix que es creuen Casado o Elisenda Paluzie.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">No carregueu contra l’Autònoma. En el fons, no és més que un símbol del
que passa, ni més ni menys. I és greu, sí, molt greu, però l’origen no el
trobareu al campus. O no només. És a tot arreu. I això és molt més greu.</span><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: x-small;">fotografia: uab.cat</span></p>Oriol Bartomeus Bayéshttp://www.blogger.com/profile/01644054008829866034noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-1578225207061897713.post-58914093740258462682021-09-21T10:23:00.001+02:002021-09-21T20:11:29.480+02:00Una taula és una taula és una taula<p style="text-align: left;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjvu_PoCRU9U3WPtAi0zPvTwCC-EcUcW3danF8V6zLi_IriMoLoptXYLBgZCTaK-e7RcT6bqaP5-RCg5peeSt_4Is8klPRFhZV9t2Go_SHJmzQhyRe3dmIbs-OdhW9nOM9zLnw1lpQYCc/s1024/taula_dialeg_primera_trobada_150921-1-1024x576.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="576" data-original-width="1024" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjvu_PoCRU9U3WPtAi0zPvTwCC-EcUcW3danF8V6zLi_IriMoLoptXYLBgZCTaK-e7RcT6bqaP5-RCg5peeSt_4Is8klPRFhZV9t2Go_SHJmzQhyRe3dmIbs-OdhW9nOM9zLnw1lpQYCc/s320/taula_dialeg_primera_trobada_150921-1-1024x576.jpg" width="320" /></a></div><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><span style="color: black;"><br /></span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><span style="color: black;"><br /></span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><span style="color: black;"><br /></span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><span style="color: black;"><br /></span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><span style="color: black;"><br /></span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><span style="color: black;"><br /></span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><span style="color: black;"><br /></span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><span style="color: black;">A Mariano Rajoy se’l recorda per algunes sentències memorables.
D’aquestes en destaca “<i>un vaso es un vaso y un plato es un plato</i>” (23 de
setembre de 2015), referida a la no contemplació en els tractats europeus d’una
possible independència de Catalunya. Amb aquesta expressió que ha passat a la
història, Rajoy volia dir que en política les coses son com son i no poden ser
d’altra manera. Però precisament en política, “<i>un vaso</i>” pot ser “<i>un
plato</i>” i “<i>un plato</i>” un avió, o el telèfon del comissari Villarejo.</span><span style="color: black;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p style="-webkit-text-stroke-width: 0px; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;"><span style="font-family: trebuchet;"><span style="color: black;">Aquesta
capacitat de la política de transformar el que és en allò que sembla i no és,
fins i tot en el seu contrari, ha estat la norma a Catalunya al llarg de
l’última dècada. La política catalana ha excel·lit en aquesta derivada del
realisme màgic, en el que qualsevol cosa és susceptible de transformar-se en el
que es vulgui, sempre que es compti amb els recursos necessaris per fer-ho
creure. Ho ha explicat fantàsticament <a href="https://ctxt.es/user/profile/guillem">Guillem
Martínez</a> en els seus articles a CTXT.</span><span style="color: black;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p style="-webkit-text-stroke-width: 0px; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;"><span style="font-family: trebuchet;"><span style="color: black;">L’exemple
més recent d’aquesta transfiguració és la reunió de la taula de diàleg entre
els governs central i català, que va tenir lloc (en versió reduïda) dimecres
passat a palau. La taula és una taula, però també és (sobretot és?) moltes
altres coses.</span><span style="color: black;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p style="-webkit-text-stroke-width: 0px; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;"><span style="font-family: trebuchet;"><span style="color: black;">La
taula és un tauler, on els que s’hi asseuen juguen una partida, o més aviat,
diverses partides simultànies. No només juguen els que s’asseuen a la taula.
També hi ha jugadors fantasma, tan presents com els que ocupen les cadires.</span><span style="color: black;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p style="-webkit-text-stroke-width: 0px; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;"><span style="font-family: trebuchet;"><span style="color: black;">En
aquesta taula que és un tauler es dirimeix la competició eterna entre ERC i
Junts, però també la que disputen el PSOE i els grups de la dreta. Ambdues
competicions estan entrellaçades i es retroalimenten. El que passa en una
afecta l’altra. Amb la renúncia a participar-hi, Junts s’ha convertit en
jugador fantasma, com ho són el PP i Vox (Cs, pels seus errors, ha passat a ser
un simple espectador, quan no fa tant era jugador principal).</span><span style="color: black;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p style="-webkit-text-stroke-width: 0px; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;"><span style="font-family: trebuchet;"><span style="color: black;">Una
taula és també una oportunitat. Pel diàleg, per un possible acord, per trobar
una solució a casi deu anys de conflicte. Sí, això també. Però sobretot és una
oportunitat per continuar la batalla electoral. Junts ha trobat en la taula una
oportunitat per assenyalar la feblesa d’ERC i denunciar la seva entrega al
govern central, tot creient que això reforçarà les seves opcions entre el
votant independentista. També ho creu així la CUP, un altre jugador que ronda
la taula amb el cistell obert.</span><span style="color: black;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p style="-webkit-text-stroke-width: 0px; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;"><span style="font-family: trebuchet;"><span style="color: black;">Per
a la dreta espanyolista la taula és una oportunitat per seguir denunciant (com
Junts, curiosa coincidència, o no tant) la traïdoria de Sánchez i la venda de
la sobirania nacional a qualsevol preu, per tal de continuar a la Moncloa (ho
van dir el mateix dimecres al matí Pablo Casado i Santiago Abascal al Congrés,
i Inés
Arrimadas a la tarda enmig de la plaça sant Jaume, en una <i><a href="https://www.catalunyapress.es/texto-diario/mostrar/3160855/cup-critica-interior-dejar-acceder-arrimadas-plaza-santiago-no">photo op</a></i> marca de la casa).</span><span style="color: black;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p style="-webkit-text-stroke-width: 0px; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;"><span style="font-family: trebuchet;"><span style="color: black;">La
taula és, doncs, un risc. Alhora que una oportunitat també. Tant ERC com el
PSOE arrisquen asseient-s’hi, ja que si el diàleg fracassa es quedaran sense
arguments davant dels qui, des de cada bàndol, reneguen de la taula i de les
seves possibilitats. Tanmateix, i aquí rau bona part del problema, ERC i govern
central no esperen el mateix de la reunió (o les reunions). És més, n’esperen
exactament el contrari. O això diuen. Potser la taula també és una expectativa,
o vàries, i és possible que també sigui un teatre.</span><span style="color: black;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p style="-webkit-text-stroke-width: 0px; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;"><span style="font-family: trebuchet;"><span style="color: black;">La
taula és un President. Tot el que va precedir la reunió posa de manifest de
manera evident la centralitat de la figura presidencial en la nova legislatura
catalana. Aquesta és una legislatura de President, de manera que bona part dels
moviments dels actors s’expliquen per la seva intenció o bé de reforçar o bé
d’afeblir Aragonès.</span><span style="color: black;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p style="-webkit-text-stroke-width: 0px; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;"><span style="font-family: trebuchet;"><span style="color: black;">Tot
el que ha fet ERC des de la nit electoral del 14 de febrer persegueix un
objectiu únic: propulsar Aragonès, dotar-lo de l’aura i la porpra pròpia d’una
figura presidencial a l’alçada d’un Pujol o un Maragall. D’aquí tota
l’escenografia que l’acompanya, meticulosament preparada i pensada (amb alguna
patinada, ningú no és perfecte, ni els <i>spin doctors</i>). La “nova
Generalitat republicana” és un eufemisme per dotar a la presidència d’Aragonès
de gruix històric. Veníem precisament del contrari. Torra havia sigut un
president prescindible des del moment de la seva presa de possessió. Ni tan
sols la seva inhabilitació (per la pancarta al balcó de palau) va aixecar les
masses. El mateix Torra es queixa (amb entendridora sinceritat) a les seves
memòries presidencials que ningú no li feia cas.</span><span style="color: black;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p style="-webkit-text-stroke-width: 0px; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;"><span style="font-family: trebuchet;"><span style="color: black;">La
centralitat d’Aragonès a l’escenari polític és la manera que busca ERC per
guanyar la batalla interna a l’independentisme. L’“aragonessisme” hauria de
poder ampliar l’espai d’ERC a costa de Junts i dels comuns, i també de la CUP.
D’aquí que l’objectiu principal (únic?) dels exconvergents sigui afeblir la
figura del president. <a href="https://elpais.com/opinion/2021-09-14/deslealtad-con-el-president.html">Jordi
Amat</a> escrivia que el que havia fet Junts era una deslleialtat contra
el president. Exactament. Però Junts la ven com la resposta legítima a un president
que (segons ells) s’hauria mostrat massa contemporitzador (és a dir, poc
reivindicatiu) front el govern central. Les acusacions de traïdoria o de tebior
sempre han resultat efectives en la batalla interna de l’independentisme, ja
sigui en una direcció o en una altra. Com a mostra, les famosíssimes 155
monedes de plata de Rufián.</span><span style="color: black;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p style="-webkit-text-stroke-width: 0px; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;"><span style="font-family: trebuchet;"><span style="color: black;">Una
taula és sobretot temps. Que ningú no s’esveri amb el que passa, i passarà,
aquests dies. És propi de la política contemporània. Cal cridar l’atenció. Cal
cridar, senzillament. Cal que sembli que tot se’n va a norris, generar un
bon <i>crescendo</i>, per acabar salvant-ho en l’últim instant. Allò de la
setmana passada no és el final del govern. Hi ha i hi haurà alguna
esgarrinxada, esquinçades de vestit, declaracions ferides, enrenou tuitaire,
però al capdavall res que no es pugui solucionar.</span><span style="color: black;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p style="-webkit-text-stroke-width: 0px; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;"><span style="font-family: trebuchet;"><span style="color: black;">Perquè
en el fons ni Junts es pot permetre deixar el govern ni ERC es pot permetre
fer-lo fora, per molt que uns i altres ara cantin a pulmó el “<i>no te ajunto</i>”,
seguits pels seus corifeus professionals (o amateurs) a teles, ràdios, diaris i
xarxes vàries. Junts fora del govern no és res. O millor dit: sense pressupost
no és res. Es dedicarà a emprenyar i a buscar-li les pessigolles al president
(al qui són deslleials, simplement perquè no és dels seus, i per tant no creuen
deure-li lleialtat). L’objectiu de Junts és impedir que Aragonès es consolidi.</span><span style="color: black;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p style="-webkit-text-stroke-width: 0px; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;"><span style="font-family: trebuchet;"><span style="color: black;">ERC
no els farà fora del govern perquè automàticament quedaria en minoria al
Parlament. És cert que el model de moció de censura constructiva fa molt
difícil substituir el president, però els republicans compten amb els mateixos
escons que el PSC i no està molt clar que Junts corri al seu socors si Illa
presenta candidatura.</span><span style="color: black;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p style="-webkit-text-stroke-width: 0px; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;"><span style="font-family: trebuchet;"><span style="color: black;">El
que ens espera, molt probablement, és una nova ronda del que hem tingut fins
ara. Un govern dividit, gripat per la desconfiança mútua entre els socis,
mirant-se de reüll i sempre a l’aguait d’una oportunitat per fer-se la traveta.
Cap novetat, doncs. Falta un any i mig per a les eleccions municipals. Ningú
no trencarà la vaixella abans. Després? Ja es veurà, perquè es tornaran a
remenar les cartes i no sabem com quedarà l’escenari de cara a les generals,
que s’han de celebrar a finals de 2023.</span><span style="color: black;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p style="-webkit-text-stroke-width: 0px; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;"><span style="color: black;"><span style="font-family: trebuchet;">Una
taula és en el fons un càlcul. I així anem passant els dies. Damunt la taula hi
ha “<i>vasos</i>”, però és possible que no ho siguin, que siguin qualsevol altra cosa.</span></span><span style="color: black; font-size: 13.5pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="-webkit-text-stroke-width: 0px; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: justify; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;"><span style="color: black;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: x-small;">foto: beteve.cat</span></span></p><p></p>Oriol Bartomeus Bayéshttp://www.blogger.com/profile/01644054008829866034noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1578225207061897713.post-35126317038569446002021-06-11T11:33:00.000+02:002021-06-11T11:33:04.222+02:00Gestionar el desencís<p style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet; text-align: justify;">Tres anys després de començat “l’hivern del nostre descontent”, tot sembla
indicar que finalment iniciem un canvi de fase, deixant enrere el dol i
encarant finalment les seqüeles que ha deixat el procés. D’aquestes, la més important per
al futur del nostre país és la gestió de la frustració, o més aviat del desencís,
que havia estat negligida, per no dir conscientment evitada, durant el llarg
interregne del govern Torra.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">Enfrontat a la disjuntiva entre seguir estirant del fil o assumir la
culminació del procés i les seves conseqüències, l’independentisme va preferir
el primer. Possiblement perquè la proximitat de la tardor de 2017 no deixava
més marge (com tampoc no ho feia l’ofensiva judicial desencadenada a partir de
2018), possiblement perquè no tenien més horitzó que la reiteració dels
discursos <i>processistes</i>, possiblement perquè ningú no volia assumir el
cost d’encarar l'esgotament del projecte.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">L’aparent <i>stand by</i> que inauguraren les eleccions d'aquell desembre i la
investidura d’un president substitut que manifestament no tenia <a href="http://oriolbartomeus.blogspot.com/2020/10/el-proces-la-tragedia-i-la-farsa.html">cap intenció</a> de
proposar un nou escenari als catalans (més enllà del record permanent dels fets
d’octubre i les seves conseqüències), amagava un creixent afebliment de la capacitat
de l’independentisme per mobilitzar la seva base. Només en moments puntuals (la
reacció a la sentència) semblava que l’independentisme tornava a mostrar la
força que havia exhibit al llarg del procés. Però sempre eren mobilitzacions
referides al passat, mai al futur.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">La manca de propostes a curt o mig termini per part dels partits ha anat
corcant el bloc independentista al llarg d’aquests últims tres anys. Sense horitzó
ni full de ruta, l’independentisme ha anat perdent tremp. La sèrie de sondeigs
de l’<a href="https://www.icps.cat/recerca/sondeigs-i-dades/sondeigs/sondeigs-d-opinio-catalunya">ICPS</a> fa molt evident aquesta evolució: els partidaris de la independència
han deixat de creure en la possibilitat d’un horitzó independentista possible a
curt o mig termini. El 2017, el 40% dels que els agradaria que el procés acabés
amb la independència de Catalunya estaven convençuts que acabaria així; el 2020
aquests només eren el 24%.<o:p></o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhL70w57LizUxlx0DC11mlaetZJ70Wz2Cj6qEK9xbHCS2mhD5GghVA8It1a7-Onle87NEKT6RnZCocFA_YK_cNZYZ7y2BYUv8RKpkVJaTZyaM4r_Lg9M4Fteai05czJl6oapVQKt0UTL9s/s480/icps+indi.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: trebuchet;"><img border="0" data-original-height="311" data-original-width="480" height="259" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhL70w57LizUxlx0DC11mlaetZJ70Wz2Cj6qEK9xbHCS2mhD5GghVA8It1a7-Onle87NEKT6RnZCocFA_YK_cNZYZ7y2BYUv8RKpkVJaTZyaM4r_Lg9M4Fteai05czJl6oapVQKt0UTL9s/w400-h259/icps+indi.jpg" width="400" /></span></a></div><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">La possibilitat certa de la independència s’allunyava a ulls dels mateixos
independentistes, deixant un buit que ningú no entomava, un desencís profund,
un descontent fons i en alguns casos una evident frustració, que cadascú es gestionava
de la manera que podia, davant la inhibició de les forces independentistes.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">L’exemple més pregó d’aquest desencís el vam tenir a les eleccions al
Parlament del febrer, amb la pèrdua de set-cents mil sufragis per als partits
independentistes, que feu estèril la consecució del 52% sobre el vot vàlid, una
fita que en altres circumstàncies hagués suposat un canvi total d’escenari
polític, però que no ha tingut cap mena de conseqüència (més enllà dels
cartells que s’exhibeixen en les cada cop menys concorregudes concentracions de
l’ANC).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">Segons l’enquesta postelectoral del <a href="http://cis.es/cis/opencm/ES/1_encuestas/estudios/listaMuestras.jsp?estudio=14554">CIS</a>, la majoria dels votants d’ERC i de
JxCat el 2017 que al febrer es van abstenir, ho van fer perquè “votar no
serveix per a res” o per “mostrar el meu descontent”. La desorientació havia
portat al desencís i aquest estava a un pas de convertir-se en frustració, amb
el perill de tornar-se un <i>boomerang</i> contra les mateixes forces
independentistes, i principalment contra ERC, ja que Junts durant aquests anys
ha anat cultivant la frustració dels seus millor que els republicans.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">No assumir la gestió del desencís independentista ha comportat un cost enorme
per al país al llarg d’aquests tres últims anys d’impàs, en els que una part
important ha viscut mirant el retrovisor i llepant-se les ferides, covant íntimament
el ressentiment, les cendres de la tardor de 2017, atiades en un exorcisme
permanent per mantenir viva l’ombra d’aquells dies per part de dirigents, tertulians
i programadors (i per jutges, dirigents i propagandistes de l’altre extrem).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">Tres anys de gripatge i un de pandèmia s’han escolat fins que no ha aparegut
el desllorigador. Un cop aconseguida la presidència, ERC ha entomat la gestió
del descontent de part de les seves files, en part perquè és l’única
possibilitat per afermar (i fer més sòlida) la seva majoria dins l’independentisme,
i en part com a única via per tornar a posar el país en marxa.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">És una operació necessària i no exempta de riscos. Intentar donar sortida
al desencís, canalitzar-lo, vol dir enfrontar-se als que prefereixen rabejar-se
en la frustració, cultivar el victimisme com a manera de tenir lligada ben curt
la pròpia parròquia, tot recordant-li constantment els greuges i assenyalant traïdors
a la recta via del calvari nacional.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">Tanmateix, els disposats a la immolació civil són minoria, i ERC sembla
haver-ho entès. El futur de l’independentisme (i del país sencer) passa per gestionar
el desencís d’una part important de la seva base, d’aquells que no han
renunciat als seus ideals, que van participar activament a les accions de la
tardor del 2017, que s’hi senten (i s’hi sentiran) sentimentalment lligats, que
en preservaran la memòria, però que no estan disposats a quedar-se perpètuament
estancats en el passat.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">E</span><span style="font-family: trebuchet;">ls indults actuen com a alliberadors d’aquest grup,
li fan més senzill el girar full. Són la pista d’aterratge que necessitaven.
Ara cal que algú els reculli i els proposi un nou projecte de país, una utopia
assumible, propera i confortable on, si pot ser, hi capiguem tots.</span></p>Oriol Bartomeus Bayéshttp://www.blogger.com/profile/01644054008829866034noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1578225207061897713.post-90958595209792803762021-05-27T13:33:00.004+02:002021-05-28T12:37:24.672+02:00Explicar, explicar i explicar<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA"></span></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span lang="CA">1. El 67% dels electors espanyols es mostra contrari a la concessió de
l’indult als condemnats pel procés, segons l’enquesta realitzada per DYM i
publicada ahir a </span><a href="https://www.20minutos.es/noticia/4708654/0/el-63-de-los-votantes-del-psoe-en-contra-de-que-el-gobierno-indulte-a-los-presos-del-proces/?autoref=true"><i><span lang="CA">20
Minutos</span></i></a><span lang="CA">. L’11% no té
una opinió definida i només un 22% s’hi mostra favorable. Unes dades molt similars
a les registrades per GAD3 en un sondeig de l’octubre passat (publicat a </span><a href="https://www.abc.es/espana/abci-mayoria-ciudadanos-reclaman-mas-moderacion-gobierno-202010042240_noticia.html"><span lang="CA">ABC</span></a><span lang="CA">).</span></div>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Aquesta és la situació que afronta el govern central a l’hora d’encarar un
dels temes més complicats que té damunt la taula. Possiblement el nus de la
legislatura, la decisió que podria definir les possibilitats dels socialistes,
més enllà de la repercussió que pugui tenir a Catalunya, on la majoria (65%
segons DYM, 61% segons </span><a href="https://www.lavanguardia.com/politica/20210516/7458735/rechazo-independencia-sube-52-frente-42-apoya.html"><span lang="CA">GAD3</span></a><span lang="CA">) és partidària de la concessió de la gràcia.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">La partida no es jugarà en la opinió pública catalana sinó en el conjunt de
l’espanyola. Les repercussions directes seran a Catalunya, però les polítiques
les entomarà el govern central front una dreta que ha olorat sang des del
resultat esclatant obtingut a Madrid.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">La concessió de l’indult és política en majúscules, d’aquella que semblava
que havia quedat relegada a una època passada, quan els polítics prenien
decisions difícils que tenien conseqüències més enllà de l’estricte marc del
càlcul de costos i beneficis electorals.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">2. Fa temps que hem oblidat que la política consisteix a prendre decisions
difícils, arriscades, valentes. Fa massa temps que la política oscil·la entre
la covardia i la gestualitat buida. O bé es fia tota decisió a la
tecnoestructura convertida en òrgan central de resolució (bancs centrals,
organismes internacionals, “tècnics” de tota mena que s’escarrassen a fer-nos
creure que no tenen ideologia), o bé la política s’ofega en un marasme de
crits, proclames, estripades de vestits i cops al pit i <i>happenings</i> diversos que només persegueixen la pròpia supervivència
dels seus protagonistes i la satisfacció de la parròquia pròpia.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">La política de debò és la que apareix quan no hi ha certeses ni mapes ni
sondeigs. La política de debò sorgeix al caire del precipici, quan cal decidir
sense conèixer el camí, sense saber ni tan sols si hi ha camí, quan només se
sap que no és possible fer marxa enrere. És en aquestes situacions quan
apareixen els autèntics líders polítics i quan es fan fonedissos (amagats sota
terra, arrecerats en un racó protegit) els venedors de fira que fins aleshores
bramaven com un milhomes.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Enfrontats a una decisió d’aquest tipus no valen les troballes genials, les
dreceres, l’eslògan buit. Hi pot haver fins a un cert punt un càlcul de
possibilitats, una certa idea de guanys i beneficis i un balanç aproximat de
les conseqüències, però en el fons s’haurà de prendre una decisió en el buit,
una decisió que atengui solament a la convicció que s’està fent el que cal fer,
que es persegueix un bé superior, que va més enllà del simple càlcul
d’interessos, ja siguin personals o partidistes.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Seria més fàcil no prendre cap decisió, deixar passar, plegar-se al
corrent, fer la viu-viu. N’hem tingut desenes d’exemples d’aquesta mena de (no)
fer en els últims anys. Com també hem tingut exemples de fer grandiloqüents que
en el fons també perseguien l’anar tirant, el qui dia passa any empeny i ja
vindrà un altre a arreglar la destrossa.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">S’ha de reconèixer en el gest de Sánchez l’audàcia del realista, </span><a href="https://fcampalans.cat/uploads/publicacions/pdf/5.jospin.pdf"><span lang="CA">que diria Jospin</span></a><span lang="CA">. Podria haver no fet, podria haver-ho deixat
passar i segurament s’hauria garantit una segona meitat de la legislatura sense
pena ni glòria (algú creu que ERC hauria donat suport a una moció de censura
encapçalada per Casado?). Enlloc d’això se l’ha volgut jugar i ha decidit
decidir, és a dir, fer política.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">3. La política d’ara, però, no és la d’abans, principalment perquè la
societat no és com era. Han canviat aspectes fonamentals que han modificat
profundament la relació de la ciutadania amb la política. Abans la política
actuava sobre un coixí d’assentiment desconfiat. A casa nostra (la d’aquí i la
d’allà) sempre ha regnat un aire de desconfiança envers els polítics i els
interessos que impulsen la seva acció.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">El nostre és un país on, des de fa dècades, existeix un ample consens en la
visió sobre els polítics: els polítics “són tots iguals”, “no tenen en compte
el que pensa la gent com jo” i “només persegueixen els seus interessos
personals”. Segons la sèrie històrica de l’</span><a href="https://www.icps.cat/recerca/sondeigs-i-dades/basedadesintegrada"><span lang="CA">ICPS</span></a><span lang="CA">, entre el 70 i el 80% coincideix amb aquestes
idees, i no s’observen diferències segons les generacions. Vells i joves,
nascuts a la postguerra o ja en democràcia mostren opinions iguals.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Tanmateix, hi ha diferències importants pel que fa a la relació amb la
política i els polítics. Les generacions velles hi desconfien però n’accepten
l’autoritat. Van créixer en una societat jerarquitzada i són conscients de les
seves limitacions en la comprensió dels fenòmens (la política és “complicada”
per al 75% d’aquests). En les generacions més joves la desconfiança segueix
essent total, però ni accepten les jerarquies ni es consideren maldestres a
l’hora d’entendre els viaranys de la política. Tot el contrari, consideren que
la seva titulació acadèmica (superior a la dels seus pares i mares) els faculta
per saber-ho tot i tenir una opinió (fonamentada, òbviament, i pròpia) sobre
tot.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Així doncs, fa trenta anys el dirigent polític s’adreçava a una audiència
que desconfiava d’ell però estava disposada a creure’l, perquè li pressuposava
una autoritat provinent d’un coneixement superior al de la mitjana. Ara, el
governant s’adreça a un públic que continua desconfiant de les seves paraules
(i no diguem de les seves intencions), però que, a diferència d’abans, no li
atorga l’autoritat (i l’ascendent) que dóna l’acceptació de la jerarquia. No hi
ha coixí d’assentiment, no hi ha marge, sinó abisme pur i dur.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">4. Dir que la comunicació de la política ha canviat és no dir res i dir-ho
tot. Comunicar la política avui requereix barallar-se per l’atenció d’un públic
sotmès a un bombardeig constant d’impulsos, imatges i missatges, provinents de
diferents emissors i transmesos per diferents canals, llençats tots ells en un
contenidor on es barreja tot, des d’un anunci de pantalons fins a l’informe de
prospectiva de l’FMI per al proper any. Acceleració i desbordament, confusió i
immediatesa. Enmig d’aquest marasme on tot val el mateix (és a dir quasi res), la
política intenta fer arribar el seu missatge.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">S’ha produït un procés de simplificació en els missatges de la política, de
banalització i d’augment de decibels com a fórmula per intentar </span><a href="https://agendapublica.es/turbopolitica-contra-la-intrascendencia/"><span lang="CA">fer-se sentir</span></a><span lang="CA">. De fons, com denunciava </span><a href="https://www.penguinrandomhouse.com/books/93627/politics-lost-by-joe-klein/"><span lang="CA">Joe Klein</span></a><span lang="CA">, una idea infantilitzadora del ciutadà, que prioritza
els instints bàsics, el <i>hooliganisme</i>,
la distinció simple entre el blanc i el negre.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">La gent no és necessàriament idiota, l’hem fet idiota a base de sotmetre’ls
a aquesta dieta, de la qual participa la política com el peatge que ha de pagar
per guanyar una porció d’atenció. El resultat és l’espiral de retroalimentació
que fa que la pròpia política aparegui com un món idiotitzat a ulls d’uns
ciutadans presos per idiotes per la política. Una política, al seu torn, que
protagonitzen dirigents cada cop més porucs, més necessitats de consells, de
sondeigs, d’assessors àulics que els diuen què han de dir, on han d’anar o com
s’han de vestir.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">5. Possiblement s’hagi arribat al límit d’aquesta mena de política. El que
és segur és que se’ns presenta una oportunitat per recuperar el sentit de la
política democràtica, que es basa en el respecte a la intel·ligència mútua i en
l’ús de la paraula i la persuasió per a què els nostres governants ens
expliquin les raons de les decisions que prenen, i intentin convèncer-nos que
aquestes decisions són les millors per a tots.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Potser ha arribat el moment d’intentar una altra cosa, de gosar
explicar-se, de deixar de parlar-se entre els polítics i que aquests comencin a
parlar-nos a nosaltres, que ens prenguin per persones adultes amb capacitat de
parar atenció un moment, escoltar les seves raons, fer-nos una idea del que
volen i deixar-nos convèncer (o no).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">No és una empresa fàcil. El món mediàtic s’ha bastit precisament en el
contrari, en la cridòria permanent, el prejudici rampant, el negar-se a ser
convençut, la confusió i la barreja d’informació i la simplicitat dels
arguments. En la idiotització de l’audiència, és a dir, de tots nosaltres.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Ara bé, és l’única possibilitat. Ser valent en política avui no és només
prendre una decisió, i esperar que la gent et segueixi. Ser valent vol dir ser
capaç d’explicar per què prens la decisió que prens, quines raons la fonamenten
i on vols anar a parar. Ser valent és prendre la gent per adults i no per
criatures, assumir la responsabilitat dels teus actes i defensar-los amb
arguments i no amb eslògans de tasses de cafè amb llet i argumentaris extrets
de <i>powerpoints</i>.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">La concessió de l’indult brinda a Pedro Sánchez l’oportunitat per a fer
política de debò i, fent-ho, obligar els altres a fer el mateix, a deixar el
còmode refugi del seguidisme, el càlid recer dels “teus”, per proposar quelcom
per a tots, per arriscar i ser valent, a risc de decebre alguns, per guanyar-se
en definitiva l’autoritat que ja no et cau al damunt automàticament amb el
càrrec.</span></p>
<p></p>Oriol Bartomeus Bayéshttp://www.blogger.com/profile/01644054008829866034noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-1578225207061897713.post-4203699931409468992021-05-06T12:39:00.000+02:002021-05-06T12:39:15.222+02:00Pengeu els discjòqueis!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibiImbYpqUfptbgCInDtRwuX0gHqtONpZdWnBDztSjo1tC0LjKBoIJYI-vMz40LvT56BnGRR1SbRBIZJNVxKdDmEUGlk6HP5Te1C9N6925JGCfYmJcC0wEtaLr3SnixWqLN50gHlC5ul4/s303/The+Smiths.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="166" data-original-width="303" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibiImbYpqUfptbgCInDtRwuX0gHqtONpZdWnBDztSjo1tC0LjKBoIJYI-vMz40LvT56BnGRR1SbRBIZJNVxKdDmEUGlk6HP5Te1C9N6925JGCfYmJcC0wEtaLr3SnixWqLN50gHlC5ul4/s0/The+Smiths.jpg" /></a></div><p style="text-align: justify;">Les eleccions del passat dimarts a Madrid han tornat a posar
de manifest quelcom que sovint oblidem: cada cop més l’elector exigeix als
partits que li donin raons per a votar-los. El vot automàtic, el d’aquells que
opten per una formació perquè “ho fan sempre” o perquè la consideren “el seu
partit”, és cada cop menor. Per contra, creix el vot d’aquells que només
acudeixen al col·legi electoral si se senten cridats, si se’ls interpel·la des
de les diferents candidatures. És com si l’elector li exigís al partit que
respongui a una simple pregunta: per què t’he de votar?</p><p class="MsoNormal"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Les dades de les enquestes són contundents. El vot automàtic,
el que opta per un partit concret passi el que passi i presenti qui presenti, està
en procés de desaparició. Cada cop són menys els que tenen el vot decidit des
d’abans que es convoquin les eleccions, i més els que esperen a ser convençuts
pels missatges que llencen els partits i vehiculen els mitjans. Cada cop són
menys els electors que voten “els seus” i més els que es miren l’oferta i
pregunten: i tu, què m’ofereixes a canvi del meu vot?<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">A Madrid aquesta necessitat de raons per dur l’elector
davant l’urna s’ha fet patent, i explica bona part dels resultats de les
diferents forces. D’una banda, l’elector de la dreta duia el sac ben ple de
raons per participar. El seu vot servia per enviar un missatge a <a href="https://www.lavanguardia.com/politica/20210505/7429420/madrid-adentra-noche-americana.html">l’odiat govern central</a> i concretament a Pedro Sánchez, la seva bèstia negra. Lligat a això, votar
al PP li servia per defensar el “fet diferencial” madrileny front els qui el
volen llimar, ja sigui amb el toc de queda o amb l’amenaça d’harmonització
fiscal (“socialisme o llibertat”).<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">A l’altra banda, al votant de l’esquerra madrilenya se li
demanava que anés a votar perquè sí, perquè tocava, i se li exigia que votés “els
seus”. Les explicacions de <a href="https://play.cadenaser.com/audio/1620199028_328993/">Juan Carlos Monedero</a> al Matí amb Josep Cuní de dimecres
eren una prova escruixidora de la manera com alguna esquerra entén que han d’aconseguir
el vot: o me’l dones a mi o és que ets gilipolles. Tal qual.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">La diferència entre uns i altres en aquesta elecció ha estat
abismal (com a mínim fins l’última setmana de campanya). A l’elector de la
dreta se l’ha anat <a href="https://agendapublica.es/la-victoria-de-ayuso-obliga-a-sanchez-y-casado-a-entenderse/">nodrint de raons</a> des de fa tres anys, exactament des que el
malèvol Sánchez va fer fora Rajoy de la Moncloa i hi va instaurar un govern
“il·legítim”, gràcies al suport dels quatre genets de l’apocalipsi (radicals,
terroristes, independentistes i <i>chavistes</i>). Des de l’estiu de 2018
l’elector de dreta de tota Espanya, però especialment el de Madrid, ha estat instruït
de forma constant, coherent i coordinada, tant pel PP com pels mitjans afins,
utilitzant qualsevol notícia (la pandèmia, el govern de coalició, la llei
Celáa) per percudir sobre els mateixos punts. Amb l’esclat de la pandèmia el PP
de Madrid va trobar l’argument definitiu: vota per la llibertat. Imbatible.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">En canvi, durant aquest temps a l’elector madrileny
d’esquerra se l’ha convençut que Ayuso és poc més que un accident, una pallassa
estràbica que només diu tonteries i s’equivoca cada cop que té un micròfon
davant, que munta hospitals sense llits, es deixa fotografiar com a “mater
dolorosa” a la primera plana d’un diari (El Mundo) i dóna suport a les teories
de la conspiració més inversemblants (com quan va dir que la D de Covid volia
dir “desembre”). Un personatge amb l’únic mèrit d’haver gestionar el compte de <i>twitter</i>
de Pecas, el gos d’Espranza Aguirre.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Un cop convocades les eleccions es van veure els efectes de
tot plegat. El votant de dreta va sortir en massa, amb una ràbia i una
convicció només comparables amb el vot independentista a Catalunya del 2015 i
2017. Les enquestes preelectorals assenyalaven que gairebé el 90% estava segur d’anar
a votar, el 86% dels votants del PP declaraven que tornarien a votar-lo i Ayuso
aconseguia mitjanes de 8 i 9 en valoració entre els que se situaven del centre
a la dreta.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Els de l’esquerra mostraven molt menys convenciment i menys
mobilització, menys suport als seus candidats i taxes de fidelitat inferiors al
60%. L’escenari recordava terriblement el de les presidencials americanes de
2016: un candidat menyspreat i ridiculitzat pels rivals que, amb tot,
galvanitza el seu electorat amb un discurs radical i contundent, mentre els demòcrates
queden presoners d’una estratègia nefasta.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">L’última setmana de campanya, arran de les amenaces contra Iglesias,
Marlaska i la directora general de la Guàrdia Civil, va semblar que l’esquerra
es treia la son de les orelles, intentant donar al seu votant alguna raó per
acudir davant l’urna, encara que fos poc sofisticada (“democràcia o feixisme”)
i seguís fil per randa el marc polaritzador proposat pel PP (incomprensiblement
ningú no va fer esment a la corrupció, malgrat que en aquell moment s’estigués
celebrant el judici de la caixa b del PP a l’Audiència Nacional).<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">A la vista dels resultats finals sembla evident que el canvi
va arribar tard per incentivar la participació del votant d’esquerres. Però no
només. L’error fonamental de l’esquerra fou no haver entès no només que és
imprescindible donar motius als electors per a fer que et donin el seu vot,
sinó que aquests motius han d’apel·lar als interessos d’aquests electors, els
han de parlar de la seva vida, de les seves necessitats i expectatives. Ayuso
ho va <a href="https://elpais.com/opinion/2021-05-06/ayuso-o-la-novisima-politica.html">entendre perfectament</a>, per això parlava de bars, és a dir de feina i
també de les ganes boges que mostrava part de la població de recuperar la vida
pre-pandèmica.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Mentre ella li parlava a l’elector de la seva vida, l’esquerra
el convocava a una pugna conceptual amb reminiscències de fa noranta anys,
sense ser capaç d’”aterrar” el seu discurs al dia a dia de l’elector madrileny
de 2021. Mentre Ayuso proposava baixar els impostos, l’esquerra demanava el vot
per aturar el feixisme, però sense ser capaç d’explicar què suposava per a l’elector
concret que guanyessin els “feixistes”.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El cas madrileny deixa una lliçó a aprendre: és
imprescindible donar raons a l’elector si es vol que aquest s’aixequi del sofà.
No cal que siguin raons molt elevades ni molt complexes. De fet acostumen a ser
més efectives les raons més aviat elementals i simples, així com les reactives
(voto aquest perquè no vull que guanyi l’altre). És el que ha fet Ayuso i li ha
funcionat, i és el que no ha sabut fer l’esquerra, presonera d’un miratge en el
que prems una tecla i el poble de l’esquerra es posa en marxa com un sol home.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Madrid ens mostra que s’ha acabat el temps del toc de
corneta (o del més prosaic toc de pito). L’elector vol ser convençut (seduït,
com diria <a href="https://www.gutierrez-rubi.es/">Gutiérrez Rubí</a>), vol entendre que és ell qui tria, qui escull, que
porta la iniciativa i que no respon com un xai o com el gos de Pavlov. S’ha
acabat el vot perquè sí, a Madrid i arreu. Els partits que no ho entenguin estan
condemnats al fracàs o a l’extinció, com els dinosaures.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Fa trenta-cinc anys The Smiths, a la cançó “<a href="https://www.youtube.com/watch?v=wMykYSQaG_c">Panic</a>”, convidaven
la seva audiència a cremar les discoteques i penjar els discjòqueis,
precisament perquè “la música que constantment punxen no em diu res sobre la
meva vida”. Doncs això: <i>hang the DJ</i>!<o:p></o:p></p>Oriol Bartomeus Bayéshttp://www.blogger.com/profile/01644054008829866034noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-1578225207061897713.post-49052578663122138112021-04-30T11:35:00.000+02:002021-04-30T11:35:52.507+02:00El laberint català<p style="text-align: left;"><span style="text-align: justify;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbeSSvu1qqBzXagTgpgltRyuIXq0rUcIoZJQLD0Ty-BY4U3XqfxKBkn6sIBBnc9st0uznLAj1oEmZNDTxA5t_evKycYBfdTLSI-lH0CaspIjVd7VbfjBO58cHeOH4Rvg8IhvGvP9UFhyc/s1200/aragon%25C3%25A9s.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="675" data-original-width="1200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbeSSvu1qqBzXagTgpgltRyuIXq0rUcIoZJQLD0Ty-BY4U3XqfxKBkn6sIBBnc9st0uznLAj1oEmZNDTxA5t_evKycYBfdTLSI-lH0CaspIjVd7VbfjBO58cHeOH4Rvg8IhvGvP9UFhyc/s320/aragon%25C3%25A9s.jpg" width="320" /></a></div><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p></o:p></p><p style="text-align: left;"><span style="text-align: justify;"></span></p><p style="text-align: left;"><br /></p><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Avui fa setanta-cinc dies que es
van celebrar les eleccions al Parlament i, malgrat les reunions i els ultimàtums,
no sembla que estiguem a prop de tenir un nou govern de la Generalitat. El més
probable és que encara haguem d’esperar una o dues setmanes més per a què els
diputats investeixin Pere Aragonés, únic candidat (fins al moment) amb
possibilitats d’esdevenir el proper president.</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Els partits, de fet, tenen encara
gairebé un mes de coll per seguir negociant abans no es <a href="https://www.ccma.cat/324/aragones-afronta-una-segona-votacio-dinvestidura-fallida-el-calendari-a-partir-dara/noticia/3086350/">dissolgui automàticament</a> el Parlament i se’ns convoqui de nou a les urnes a mitjans de
juliol. Un extrem que cap dels partits participants en la negociació diu voler,
però els accidents passen i no seria la primera vegada que el país es veu
llençat de cap a una situació que ningú (o pràcticament ningú) vol.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El temps transcorregut entre les
eleccions i la investidura presidencial s’ha anat allargant en les darreres
convocatòries, de manera que els setanta-cinc dies que es compleixen avui no
desentonen amb el que va passar el 2015 i 2017, fins i tot el 2012. El 2017 es
va trigar quatre mesos i 27 dies, dos anys abans gairebé quatre mesos i el 2012
dos mesos. En comparació, els 28,4 dies de mitjana entre la celebració de les
eleccions i la investidura en el període 1980-2010 semblen una raresa antiga,
pròpia d’altres temps.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Ara bé, com és possible que es
trigui tant a bastir un acord entre dues forces que porten sis anys compartint
el govern? La resposta és a la mateixa pregunta. Precisament perquè porten
tants anys governant junts els costa tornar a posar-se d’acord. Perquè en el
fons el govern entre Junts i ERC està esgotat, com va assenyalar el mateix
president Torra el <a href="https://www.elperiodico.com/es/politica/20200129/torra-anuncia-elecciones-tras-los-presupuestos-y-carga-contra-erc-7826610">gener de 2020</a>, quan va donar per acabada la legislatura
(legislatura que va durar un any més, per culpa de la pandèmia).<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">La relació entre Junts (i abans
CiU) i ERC ha estat sempre difícil, perquè són forces que competeixen entre
elles per un mateix espai. Ambdues pretenen encarnar l’independentisme i, per
fer-ho, han de derrotar l’altre. Malauradament per ambdós (i pel país sencer,
possiblement) viuen en un empat perpetu, com a mínim pel que fa a les eleccions
al Parlament.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Això ha fet que s’hagi establert
entre ambdós, com a mínim des de 2004, una relació del tipus “<i>chicken game</i>”,
en la que cada competidor força la situació per obligar l’altre o bé a
seguir-lo o bé a abandonar la lluita. Ni l’un ni l’altre han abandonat el joc,
de manera que fa quinze anys que vivim instal·lats en una partida suïcida entre
ambdues forces que ha acabat impregnant tota la acció política, des de la
reforma estatutària fins a l’actual negociació per investir Aragonés.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">La lògica del “<i>chicken game</i>”
és el que explica el discórrer de la política catalana dels últims anys. El
mateix procés s’explica per l’influx d’aquesta cursa embogida. Ha estat la
competència entre CiU/Junts i ERC per ser la força dominadora de
l’independentisme més que l’establiment i la implementació d’un pla preconcebut
la que ens ha anat guiant en aquesta última dècada. Han estat els interessos
particulars dels contendents els que han dominat en els moments crucials del
procés, i encara són els que segueixen determinant les passes de cadascun
d’ells en el moment actual.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">És la dinàmica embogida del “<i>chicken
game</i>” el que explica que Aragonés encara no sigui president, amb un Junts
disposat a exprimir la feblesa d’ERC i la total dependència dels seus vots al
Parlament. I és aquí, en aquest joc, on poden succeir els accidents que acaben
amb ambdós cotxes volant precipici avall (mambo?). És el que va passar la
tardor de 2017 amb la DUI del 27 d’octubre, que fou més fruit de la pressió
d’ERC per afeblir Puigdemont que de la decisió del propi president (o dels
propis republicans). Com abans amb la reforma estatutària, entesa per CiU més
com una excusa per trencar el govern d’esquerres (com així va ser) que com una
oportunitat per millorar l’autogovern. Ara, la dinàmica competitiva entre ERC i
Junts podria precipitar una nova convocatòria electoral malgrat que cap dels
dos la vulgui (i que tampoc els beneficiï). <i>Shit happens</i>.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Tanmateix, el “<i>chicken game</i>”
no ho explica tot. Som on som perquè s’ha esdevingut una canvi de pla, una
modificació profunda de les línies definitòries de l’escenari que havien
determinat la vida política al llarg dels anys del procés.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El procés fou un període històric
que responia en part a una pulsió de reforma no atesa, a una crisi d’Estat que
encara no ha estat abordada i a la necessitat per part de CiU de buscar una via
de sortida a una situació complicada per dos fenòmens: la majoria absoluta del
PP al Congrés (desembre 2011), combinada amb la seva dependència dels populars
al Parlament, i l’esclat de casos de presumpta corrupció del partit.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El procés no és ni una maquinació
de les elits per salvar CiU ni un moviment insurreccional de generació
espontània. Són ambdues coses, o la combinació d’ambdues coses, sense que es
pugui definir quina d’ambdues és la dominant. El procés <a href="https://www.elcritic.cat/entrevistes/lola-garcia-independentisme-va-enganyar-a-tothom-i-va-amagar-informacio-a-la-seva-propia-gent-22347">no va tenir pla ni direcció</a>, per més que hi haguessin estats majors amb ínfules de gran
titellaire.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Va avançar a estrebades, tot i
que fou un moviment en una direcció que arriba a la seva culminació a la tardor
de 2017, amb la celebració de la consulta del 1 d’octubre i l’aplicació de
l’article 155 per part del govern central, que comporta la destitució del
govern de la Generalitat i la convocatòria d’eleccions al Parlament.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">A partir d’aleshores entrem en
una nova fase: <a href="http://oriolbartomeus.blogspot.com/2020/10/el-proces-la-tragedia-i-la-farsa.html">el post-procés</a>. En aquest període es mantenen alguns dels
elements característics del procés, però en canvien d’altres d’essencials.
Primer, desapareix l’horitzó estratègic de l’independentisme, que ja no és una
força que apunta al futur, sinó que es referencia al passat (al passat recent,
però passat al cap i a la fi). Segon, es produeix una “normalització” en
l’actuació dels poders públics catalans, que passen de la desobediència
efectiva a una de simbòlica (l’exemple més evident és l’actuació del nou
president del Parlament o l’episodi del president Torra i la pancarta, que el
durà a ser inhabilitat, sense que això desemboqui en cap situació comprable amb
les viscudes el 2017). En tercer lloc, es produeix un canvi en el govern
central, que comporta un relaxament de les relacions i un cert esgotament de la
dinàmica acció/reacció que, juntament amb la competència interna entre Junts i
ERC, havia estat el motor dels esdeveniments que van caracteritzar el temps del
procés.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El post-procés es caracteritza
Catalunya endins per una creixent desorientació de la base independentista, que
només s’activa quan s’esdevenen episodis lligats a fets ocorreguts durant el
procés (clarament, el judici i la sentència als líders independentistes).<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Catalunya enfora el post-procés
es materialitza en la pràctica desaparició de Catalunya com a tema principal de
preocupació a nivell estatal. Per a la classe política i l’entorn mediàtic,
Catalunya deixa de ser un problema, no és ja ni una murga. Senzillament
desapareix de l’agenda. Hi torna puntualment, però ja no fa trontollar el sistema
com havia fet el 2017. Espanya ja no mira perquè ja no se sent en perill pel
que passa a Catalunya. Amb el post-procés Catalunya queda sola amb els seus
fantasmes i els seus puntuals aldarulls. Aquest és un canvi de molta
profunditat i no només afecta Catalunya sinó el conjunt d’Espanya i les seves
possibilitats de reforma (un element utilitzat pel sector més dur de
l’independentisme: no participem a la reforma i així la fem inviable per
després denunciar que Espanya és irreformable).<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Aquest abandonament explica part
de la situació que vivim, aquest interregne on sembla que estiguem condemnats a
repetir-nos eternament sense acabar de trobar una sortida, un desllorigador. O
pitjor, on no tenim cap interès a trobar-la.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">La situació actual pateix dos
bloquejos. El primer, en el camp polític, en el que s’imposa una repetició de
l’esquema en el que hem viscut en els últims nou anys (l’acord entre forces
independentistes) no perquè es vulgui establir un govern que desenvolupi un
pla, un full de ruta, sinó perquè l’alternativa és senzillament impensable. Les
negociacions actuals per investir un nou president són l’evidència que estem
atrapats en un bucle que no duu enlloc. Hi haurà govern, però pocs són els que
li donen quatre anys de vida, i encara menys els que creuen que aquest executiu
desplegarà una política coherent que durà el país a alguna fita concreta (la
independència? La recuperació econòmica i social?).<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Hem acceptat aquest estat de
coses perquè és la que més convé els dirigents polítics, donades les circumstàncies.
Qualsevol alternativa no és viable. El PSC no donarà suport a un govern d’ERC
perquè no se’n fia (a més de no voler “regalar” la presidència), i ERC seguirà
depenent de Junts perquè <a href="http://www.noucicle.org/lhora/antoni-puigverd-no-es-el-gen-es-el-foc/">té por de desprendre-se’n</a> i ser acusada de traïdora,
de venuda, de tot allò del que va ser acusada per fer president Montilla i que
va acabar amb l’enfonsament d’ERC el 2010.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Però hi ha un altre bloqueig,
relacionat amb l’anterior, i és que els instigadors del procés no volen assumir
els costos d’admetre que el procés s’ha acabat. S’han negat a gestionar el
desencís d’una part dels seus suports i en general del món independentista.
Davant de l’esgotament del procés, els seus dirigents han optat per seguir fent
com si aquest continués viu. Certament, els ajuden les decisions judicials, que
són el que manté el procés amb respiració assistida. Però hi ha una voluntat de
no voler veure que l’emperador va nu, de no admetre que som en una altra fase i
cal renovar l’instrumental per encarar una situació que és diferent.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El procés s’ha cronificat, el que
explica en part aquest etern retorn on sembla que estem instal·lats. Aquesta
cronificació és especialment perillosa, perquè pot consolidar la divisió
generada pel procés, normalitzant les actituds que van anar cristal·litzant entre
2012 i 2017 en comptes de rebatre-les i superar-les. La cronificació del procés
pot ser més perillosa per la convivència que el propi procés, sobretot si
s’allarga en el temps a cavall d’aquest post-procés que sembla no tenir fi.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">És en aquest moment que s’imposa
ser realistes més que ser pessimistes. Venim d’un temps en el que ha mancat el
realisme i correm el perill de seguir evitant mirar la realitat de fit a fit.
De l’ultima dècada sortim afeblits i dividits, com a col·lectiu, com a país,
amb les peces del nostre imaginari compartit (llengua, autogovern, unitat
civil) esmicolades. Cal assumir-ho no per fuetejar-nos sinó per ser conscients
d’on som, que és la premissa inexcusable per començar a sortir d’aquesta
paràlisi, per sortir finalment del laberint.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i>Aquest text neix de la xerrada
feta a l’espai <a href="http://lhespaidebat.com/2021/04/20/ja-teniu-disponible-al-nostre-canal-de-youtube-el-video-lendema-del-14f-el-laberint-catala-amb-oriol-bartomeus/">L’H Espai de Debat</a> el passat 19 d’abril.<o:p></o:p></i></p>Oriol Bartomeus Bayéshttp://www.blogger.com/profile/01644054008829866034noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1578225207061897713.post-51168340658213271562021-04-16T12:47:00.004+02:002021-04-16T12:48:35.725+02:00Guanyar Madrid, guanyar Espanya<p><span style="text-align: justify;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzSqw740UXhAYCjTzV1sg401UI6wP5SWqZd1_05PXRDI9KXmWXyNo2ef3X_eFZFwQgGJN_1ZhrbgT_piCAQJhD5MNT42sottisBdJ3bk9AHwYEGCLXkMKbhX2M9ELm3UDSfqQsDHoEbKc/s1600/Ayuso.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1600" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzSqw740UXhAYCjTzV1sg401UI6wP5SWqZd1_05PXRDI9KXmWXyNo2ef3X_eFZFwQgGJN_1ZhrbgT_piCAQJhD5MNT42sottisBdJ3bk9AHwYEGCLXkMKbhX2M9ELm3UDSfqQsDHoEbKc/s320/Ayuso.jpg" width="320" /></a></div><span style="font-family: trebuchet;"><p style="text-align: justify;">Madrid, per
a molts, s’ha convertit en l’encarnació d’Espanya, i el nacionalisme
madrileny explota aquest paper de guardià de les essències no només madrilenyes
sinó espanyoles. Les paraules d’Ayuso sobre l’excepcionalitat madrilenya poden
fer riure (els embussos com a fet diferencial), com pot prendre’s per un error
allò de “Madrid es España”, però l’un i l’altre responen a una idea de fons,
compartida per molts ciutadans de Madrid: la capital és alhora especial i l’encarnació
de l’espanyolitat.</p><p style="text-align: justify;">A Madrid l’Estat no només és una presència física, palpable, també és domèstica. L’Estat forma part
de la vida dels habitants de Madrid, n’és una porció, part del seu ADN. De la
mateixa manera que hi ha sagues d’alts funcionaris (jutges, militars o advocats
de l’Estat), hi ha tradicionals familiars de baixos funcionaris Qui més qui
menys té un parent que treballa a tal o qual ministeri, un pare o una tieta, un
avi, ja sigui d’uixer, d’administratiu o de cap d’oficina. Això no passa enlloc
més de l’Estat, aquesta proximitat, aquesta sensació domèstica, aquesta
vivència quotidiana de l’Estat. D’aquí a l’apropiació hi ha un pas.</p><p style="text-align: justify;">A
més, Madrid s’ha beneficiat de la desaparició en els últims temps dels
territoris que li podrien disputar la posició de predomini. Primer fou
Barcelona, en altre temps alternativa progressista d’una metròpoli madrilenya
funcionarial i grisa. Barcelona era la moderna, l’avançada, l’europea, la
capital industrial i cultural d’Espanya. Madrid era la cort, tradicional,
conservadora, tancada en si mateixa. Fa temps que això ha canviat. Madrid ha
guanyat la batalla de la modernitat a mesura que la concentració de poder econòmic
comportava la transformació de la capital en un nòdul global, també
culturalment. La melancolia entotsolada de Barcelona, la pèrdua de tremp i d’horitzó
dels últims deu anys, l’ha fet retrocedir en la pugna. Fa temps que Barcelona no
pot seguir el ritme de Madrid, en part perquè aquesta compta amb el suport incondicional
del govern autonòmic (i del central), mentre que Barcelona fa temps que juga sola.</p><p style="text-align: justify;">El
procés independentista ha permès a Madrid fer-se amb l’exclusiva de la
representació de la puixança econòmica d’Espanya. En aquest cas ha estat
Catalunya la que s’ha esborrat voluntàriament de la competició, cedint el ceptre
de l’economia a Madrid, renunciant a l’equilibri de forces que es produïa tradicionalment
entre el centre del poder polític i el centre industrial (Bilbao a part).</p><p style="text-align: justify;">Però
el predomini de Madrid també s’explica per la desaparició d’Andalusia com a
contrapoder (en el terreny simbòlic), d’ençà de la victòria del PP a la
comunitat. Andalusia tradicionalment jugava el paper de referent de l’Espanya
roja front un Madrid que era el símbol de l’Espanya conservadora, blau PP. En
els últims anys aquest contrapès ha desaparegut, deixant Madrid com l’únic referent
de l’espanyolitat, confrontat a un govern central “antiespanyol”. Ni tan sols l’ajuntament
ha pogut seguir jugant el paper d’exemple de polítiques progressistes que havia
desplegat durant el mandat de Carmena. Martínez-Almeida també s’ha plegat (com
ho ha fet Moreno Bonilla) a la força de la metròpoli autonòmica, la major concentració
de poder (econòmic i simbòlic) que ha existit en els últims quaranta anys.</p><p style="text-align: justify;">D’aquí
que Madrid s’erigeixi en l’encarnació d’Espanya. No ja de l’Espanya castellana,
que sempre havia estat, amb la seva capacitat d’absorció de forces del seu hinterland,
el que ara es coneix com l’Espanya “<i>vacía</i>”. Madrid és ja Espanya, tota
sencera. L’Espanya vencedora d’una competició de dècades, fins i tot de segles,
front a la perifèria industriosa i europeïtzada i el sud encarnació de l’Espanya
d’esquerres. Madrid els ha derrotat ambdós i ara aspira a derrotar l’Espanya
impia que representa el govern de coalició.</p><p style="text-align: justify;">Això
és el que glateix sota la proposta d’Ayuso en aquestes eleccions, aquestes són
les forces que vol agrupar la seva estratègia polaritzadora i sentimental,
nacionalista en definitiva, però d’un nacionalisme particular, que és alhora local
i general, que pretén representar una realitat particular, la madrilenya, però
elevada a símbol de tota Espanya. Una Espanya que s’enfronta, que repta el seu
enemic secular, l’Espanya traïdora, l’antiEspanya.</p><p style="text-align: justify;">És
un error majúscul creure que aquesta estratègia respon a un deliri personal d’Ayuso
o fins i tot a una mera tàctica per assegurar la frontera del PP amb l’extrema
dreta. Va més enllà, molt més enllà. És la constatació d’un canvi profund en
els equilibris territorials a Espanya, canvi que vol monopolitzar el PP. Madrid
és Espanya i Espanya es resumeix en Madrid. No és una patinada d’Ayuso (una “maragallada”),
és la nova realitat exposada de la manera més crua. La baixada de Pedro Sánchez
a l’arena electoral madrilenya n’és la demostració més clara. Qui guanyi Madrid,
guanya Espanya.</p><p style="text-align: justify;">foto: rtve.es</p></span>Oriol Bartomeus Bayéshttp://www.blogger.com/profile/01644054008829866034noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1578225207061897713.post-1707539232413054452021-03-11T18:42:00.000+01:002021-03-11T18:42:05.571+01:00L'antic votant pujolista agafa el trabuc<p style="text-align: justify;"> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6j7c1zVVv_Rd2JT8voHcygigOTzD5m6vVrwzFws5WHXSJDGBcfpVUSuORaFVKRMb5DxjXLraPjrWXl_el8K3fQQUG5zzwjFs6jtwAY9ucErBFoRdHcwqCyzCc_n3bU_-1_3LS6LHQxxU/s1200/1200_1608380251foto_2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="798" data-original-width="1200" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6j7c1zVVv_Rd2JT8voHcygigOTzD5m6vVrwzFws5WHXSJDGBcfpVUSuORaFVKRMb5DxjXLraPjrWXl_el8K3fQQUG5zzwjFs6jtwAY9ucErBFoRdHcwqCyzCc_n3bU_-1_3LS6LHQxxU/w320-h213/1200_1608380251foto_2.jpg" width="320" /></a></div><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">Churchill és un dels autors més prolífics en quant a cites, gairebé
al nivell d’Oscar Wilde. Qui més qui menys té a mà una cita churchilliana per a
qualsevol ocasió. Una de les més famoses és la que diu que si hom no és liberal
quan és jove es que no té cor, i si no és conservador un cop és gran és que no
té cervell. L’idea de fons de la frase és aquella que pressuposa que la
radicalitat en els plantejaments polítics és cosa de joves, mentre que a mesura
que la gent madura té una tendència (innata?) cap a posicions més
conservadores.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">Aquesta idea està incorporada al sentit col·lectiu, de manera
que tendim a aplicar-la automàticament sempre que observem un episodi de
revolta. Són els joves els primers sospitosos de protagonitzar revolucions i
canvis profunds de les coordenades polítiques. Aquesta és l’idea comunament
acceptada.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">D’aquí que des dels seus inicis, el “procés” independentista
es creu protagonitzat principalment per les generacions més noves. D’aquí també
l’afirmació que s’ha fet que la independència arribarà sí o sí perquè va a
cavall del relleu generacional. Però això últim no és del tot cert, ja que el
moviment independentista no té una arrel generacional, sinó d’origen familiar i
llengua. La divisòria del país no s’estableix entre vells i joves sinó en la
cicatriu clàssica entre catalans amb orígens forans i catalans amb orígens nostrats,
que té una derivada evident en la llengua materna d’uns i altres (per cert,
molt més complexa del que ens faria pensar el maniqueisme tuitaire).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">Un dels elements més sorprenents (bàsicament perquè
contradiu la noció general) que ha produït el “procés” és l’evolució en el
posicionament polític de les generacions més velles entre els catalans d’origen
nostrat. Els resultats de les eleccions del 14 de febrer han fet créixer l’interès
públic sobre el fenomen, però ja fa temps que les dades ens ho estaven
assenyalant.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">Fa temps que es ve observant un <a href="https://www.icps.cat/archivos/Quaderns/q10_cat.pdf?noga=1">desplaçament</a> gradual de
l’espai ideològic dels electors catalans cap a posicions més extremes en l’eix
esquerra-dreta i el sentiment de pertinença (aquest que diferencia entre els
que se senten espanyols o catalans en diferents gradacions). Acompanyant el
“procés” es percep un desplaçament del conjunt de l’electorat cap a l’esquerra
i cap a posicions exclusives de catalanitat. Aquest desplaçament ha deixat
desert el que era un dels espais de major concentració d’electors: el centre
moderadament catalanista. Aquest havia estat l’espai d’assentament del vot a
l’antiga CiU al llarg dels anys vuitanta, noranta i primes dos mil.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">A partir de 2012 (no és casualitat) es produeix una migració
constant, any rere any, d’electors des d’aquest espai cap a l’esquerra i el
sentiment exclusiu català. Segons la sèrie de sondeigs anuals de l’ICPS, el
2010 gairebé el 20% dels electors catalans se situava al centre “tan català com
espanyol” o “més català que espanyol”. Deu anys més tard, aquest espai només
concentra el 10% dels electors. On ha anat el 10% restant? A l’esquerra de
pertinença catalana.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">La desertització del centre explicaria l’escàs èxit de les
diferents propostes de reviscolar l’antic espai de CiU, ja sigui des de
l’independentisme (el PDeCat de Mas i Chacón, que ha quedat fora del Parlament
tot i haver aconseguit 76.000 vots) o des de posicions no explícitament
independentistes (el PNC, presentat com un èmul del PNV, i que tan sols ha recollit
4.500 sufragis). Ni l’un ni l’altre han assolit els objectius, però no ha estat
perquè no hagin aconseguit convèncer els electors als que s’adreçaven. El que
els ha passat és, senzillament, que aquests electors ja no hi eren, s’havien
evaporat, o millor, havien marxat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">Quan hom mira com s’ha desplaçat l’espai d’assentament de
Junts respecte del de CiU, des de posicions de centrisme moderadament català
fins a situar-se al costat de l’espai d’ERC a l’esquerra, i amb frontera amb
l’espai d’assentament de la CUP, i es pregunta <a href="https://www.lavanguardia.com/politica/20210131/6209640/independentismo-izquierda.html">què deu haver passat</a>, té dues
possibles respostes. O bé Junts ha abandonat l’antic electorat de CiU i n’ha
trobat un de nou, que se situa en posicions més extremes, o bé han estat capaços
de “moure” el seu electorat des del centre (i centre dreta) fins a l’esquerra
(i extrema esquerra).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">Les dades són més que evidents: <a href="https://eduardobayon.es/illa-y-el-psc-ganarian-las-elecciones-catalanas-segun-el-cis/">l’electorat de Junts</a> no és
molt diferent del vot històric de CiU. La base del vot la segueixen conformant
els electors d’ascendència catalana (amb pares i mares nascuts al principat)
nascuts abans de 1960. Així doncs, Junts no hauria atret un vot nou, situat més
a l’esquerra, sinó que hauria aconseguit desplaçar cap a posicions més extremes
el seu vot de tota la vida.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">El grup d’electors que ha variat més la seva posició en els
últims deu anys són els nascuts a Catalunya amb pares que també hi ha nascut i
que van néixer abans de 1940. En els últims deu anys aquest grup ha passat de
ser el que se situava més a la dreta de tots (3,6 de mitjana en una escala de 1
a 7) a ser dels que se situen més a l’esquerra. Un viatge espectacular, més si
tenim en compte que es tracta d’un grup que ja tenia més de setanta anys el 2010.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span style="font-family: trebuchet; text-align: center;">Auto-ubicació
dels electors, segons origen i generació</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: left;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuie7HX44ekuhH4E8Ejf-hkaOlx4Y_fpWj3syJOeuQX4iLGt-dFrs073x5Z8Pf9fzuMij6jYQD2k5NDqcxdGBZoDsOjbd3WDOUei78BfANihYSg1mkza9oMiVfqRXbPc_DSNW9Tp_i5g8/s648/bombolles+10_20.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="302" data-original-width="648" height="186" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuie7HX44ekuhH4E8Ejf-hkaOlx4Y_fpWj3syJOeuQX4iLGt-dFrs073x5Z8Pf9fzuMij6jYQD2k5NDqcxdGBZoDsOjbd3WDOUei78BfANihYSg1mkza9oMiVfqRXbPc_DSNW9Tp_i5g8/w400-h186/bombolles+10_20.png" width="400" /></a></div><br /><span style="font-family: trebuchet; text-align: center;"><br /></span><p></p><o:p></o:p><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">Aquest desplaçament és encara més sorprenent si tenim en compte
que els seus pars generacionals nascuts a la resta d’Espanya, que
tradicionalment se situaven en posicions més esquerranes (i que històricament
ha conformat la base de vot del PSC), s’han mogut lleugeríssimament cap al
centre, de manera que ara s’han vist superats per l’esquerra per part dels
catalans amb orígens nostrats.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">És més, la radicalització dels més grans contrasta vivament
amb un desplaçament molt més moderat per part de la generació més jove (nascuts
després de 1975) dels nascuts a Catalunya de pares que també hi ha nascut, que
fa deu anys eren els que se situaven més a l’esquerra de tots els electors amb
ascendents catalans i ara s’han vist atrapats pels seus avis radicalitzats.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">El procés independentista ha trastocat molts dels equilibris
del sistema polític català. Entre aquests el desplaçament dels catalans
d’origen de més de setanta anys n’és un dels més sorprenents, precisament
perquè trenca amb la idea que les persones es tornen conservadores amb l’edat i
tendeixen a fixar una posició i no moure-se’n. Tot el contrari en el cas de la
Catalunya contemporània: són els més vells els que han modificat de manera
radical el seu posicionament ideològic, desplaçant-se des del centre fins a
l’esquerra com una manera de mostrar la seva abraçada a les tesis
independentistes i la seva pulsió antiestablishment. Pulsió que, d’altra banda,
no sembla haver modificat les polítiques concretes a les <a href="https://www.elcritic.cat/dades/rics-pobres-i-classes-mitjanes-quina-relacio-hi-ha-entre-renda-i-vot-a-catalunya-83103">que donen suport</a>
(Estat mínim, impostos baixos, defensa de l’escola concertada i la sanitat
privada, cert rebrot xenòfob contra els catalans d’origen forà).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">És un moviment purament lligat a la radicalització <a href="https://link.springer.com/article/10.1057/s41295-019-00196-z">en termes independentistes</a>, que en el cas català entronca amb posicions d’esquerra, com a
resposta a l’assimilació entre la dreta i el nacionalisme espanyol. L’afebliment
de l’antic centre pujolista i el creixement de les posicions més esquerranes es
deu, doncs, al desplaçament dels antics votants convergents cap a posicions de
radicalitat (més retòriques que fàctiques, tot s’ha de dir) a cavall del procés
i de la pròpia radicalització dels plantejaments del seu partit de referència
(abans CiU, ara Junts). L’autèntica <i style="mso-bidi-font-style: normal;">force
de frappe</i> que manté la flama del procés no són tant els joves que incendien
contenidors, com els vells que ho aproven.</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: trebuchet; font-size: x-small;">foto: naciodigital.cat</span></p>Oriol Bartomeus Bayéshttp://www.blogger.com/profile/01644054008829866034noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1578225207061897713.post-57656601325345173812021-01-08T13:24:00.002+01:002021-01-08T13:24:54.397+01:00El Dow Jones no mira al Capitoli<p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpDna8-CKcQuhG8A7W3IsxElsvKbqL09gbhyphenhyphen2qMt3zdERhIOpJTTfZXP79cAGozdCsZBarbJ3IJkjLubpf0eXKb9IDhGtyVo_OcRfCzz3TxAmt4tE2Wvh6NQuOrTUJayH0HXOV6BMXAjA/s740/106820498-1610020862422-dow-wednesday.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="474" data-original-width="740" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpDna8-CKcQuhG8A7W3IsxElsvKbqL09gbhyphenhyphen2qMt3zdERhIOpJTTfZXP79cAGozdCsZBarbJ3IJkjLubpf0eXKb9IDhGtyVo_OcRfCzz3TxAmt4tE2Wvh6NQuOrTUJayH0HXOV6BMXAjA/s320/106820498-1610020862422-dow-wednesday.png" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><span style="font-family: trebuchet;"><div style="text-align: justify;">Just en el moment en què la turba,
incitada per l’encara president Trump, assaltava el Capitoli, a l’una del
migdia del dia de reis (hora de la costa est nord-americana), l’índex Dow Jones
assolia un <a href="https://www.cnbc.com/2021/01/07/5-things-to-know-before-the-stock-market-opens-january-7-2021.html">rècord històric</a>, amb 30.990,8 punts. La sessió d’aquell dia havia
començat als 30.338,7 i acabaria als 30.829,4. Els diaris de l’endemà dirien
que s’havia produït un creixement del 1,6% el dia mateix que la democràcia
americana patia l’atac més greu de les darreres dècades.</div><o:p></o:p></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">És veritat, després de l’assalt
el Dow Jones va recular. Va arribar a perdre un 0,77% en les hores posteriors,
però va recuperar una tercera part d’aquestes pèrdues al tancament de la
sessió. No res. Ni cataclisme, ni pànic borsari, ni inversors llençant-se de
les finestres dels edificis de Wall street. El mercat ni es va immutar.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">Mentre les ordes trumpistes es
passejaven pel Capitoli i els representants eren evacuats a llocs segurs,
mentre la ratificació del nou president del país quedava aturada i no se sabia
què acabaria passant, els <i>traders</i> seguien venent i comprant accions i valors
com si res. És un exemple de la desconnexió completa de l’elit econòmica envers
la realitat. Més que desconnexió, impermeabilitat. L’economia va sola, ha aconseguit
ser immune, viu en una realitat a la que no l’afecta el que passa en altres
àmbits.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">Hi havia un temps en el que la
incertesa política provocava daltabaixos financers, pànic. El diner és poruc,
deien, el diner vol estabilitat, vol seguretats. D’aquí que fos beneficiós per
a tothom que els països s’abstinguessin de convulsions si volien atraure
capital. Les guerres i les revolucions feien fugir el diner, els sistemes
sòlids (democràtics o no, tant s’hi val) atreien les inversions. Ho havíem entès
així des de sempre.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">Doncs vet aquí que ja no. Les
convulsions polítiques ja no afecten el diner. En vam tenir un tast el passat novembre
també als Estats Units. Mentre el país vivia en la incertesa derivada del
resultat de les eleccions presidencials, al caire del conflicte, el Dow Jones
sumava 1.678 punts al seu compte, un increment del 6%, completament <a href="https://www.bbc.com/news/business-54811366">immune a la inquietud política</a>.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">És un signe del nostre temps, d’aquest
temps que no és tan nou, però al que semblem incapaços d’acostumar-nos, nostàlgics
del temps passat, l’antic sistema de causes i conseqüències, d’estabilitat i
certeses, en el que encara (si ens despistem) creiem viure.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">En aquest nou temps l’economia (l’economia
dels grans) s’ha emancipat de la realitat mundana i viu en un món que és
exclusivament seu, impenetrable per als pobres mortals. Entre aquests s’hi
compta la política (i la petita economia). Que el Dow Jones segueixi creixent
mentre la democràcia americana és en perill no explica tant la robustesa de l’economia
sinó l’extrema feblesa de la política envers aquella. Tant és el que passi al
Capitoli, tant és qui guanyi les eleccions, Wall street segueix el seu camí,
perquè sap que el seu destí no depèn de qui ocupi la Casa Blanca, ni tan sols
depèn de que una colla d’eixelebrats posin cap per avall el parlament.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">Hi havia un temps en el que la
política tenia capacitat d’influir en l’economia. Un temps on el que feien els
governs tenia un efecte sobre els beneficis de la gran economia, de la banca, de
les grans corporacions. Sobretot els governs de segons quins països (el d’Estats
Units, per damunt de tots). Aquest temps s’ha acabat. I si s’ha acabat per als
Estats Units, imagineu-vos què passa amb els governs d’altres països. La
política s’ha quedat sense eines (i sense manual) per influir en les grans
tendències de l’economia. Li pot demanar almoina (i ho fa, per finançar les
campanyes electorals), però ja no té capacitat coercitiva, o ni tan sols d’influència.
Per a la gran economia, el millor que pot fer la política és no molestar. I
això intenta.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">Però hi ha quelcom d’aquest episodi
que va més enllà de les relacions de poder i que defineix perfectament aquest
temps nostre. El poder econòmic marca el camí que, tard o d’hora, de grat o per
força, haurem de seguir tots: l’acceptació de la incertesa. És més, l’adaptació
a un món incert, volàtil, inestable. El diner ja no té por, el diner ha après a
moure’s en aquest nou espai on res és sòlid. No només ha après a moure-s’hi, a après
a treure’n benefici. El diner ja no busca la seguretat, sinó tot el contrari.
Instiga la inseguretat, perquè sap que en pot treure més rendiment. I aquesta
inseguretat és el medi on es desplega el nou temps, i el diner ho sap, ho ha
vist i ha decidit que quan abans aprengui el nou ball millor per a ell.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;">Mentrestant els altres, la resta,
seguim anhelant el món d’ahir, el de les coses certes i previsibles, aquell món
on les sessions al Capitoli són avorrides i no les rebenten turbes d’homes
blancs que possiblement també demanen certeses i un cert retorn a un món
previsible, estable i senzill on tot és al seu lloc.</span></p><p></p>Oriol Bartomeus Bayéshttp://www.blogger.com/profile/01644054008829866034noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1578225207061897713.post-57405390618147873942020-10-02T10:48:00.003+02:002020-10-06T09:53:15.312+02:00El procés, la tragèdia i la farsa<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8kcD6DRBegIXRMGVI5ZgHI6xSOcC9GaAfr4DU3CtN2vKfMvlQOyOkpUlLxtAi9pKS7oAZwW4P8xwtEPgiHsGuaaTaX9eNyRMoz-RfYY3t5E64BlXnPhMzDTxMhaYlBLqOZ1-9670ZAzg/s405/Torra.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="405" data-original-width="370" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8kcD6DRBegIXRMGVI5ZgHI6xSOcC9GaAfr4DU3CtN2vKfMvlQOyOkpUlLxtAi9pKS7oAZwW4P8xwtEPgiHsGuaaTaX9eNyRMoz-RfYY3t5E64BlXnPhMzDTxMhaYlBLqOZ1-9670ZAzg/w183-h200/Torra.jpg" width="183" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">U<span style="font-family: trebuchet; text-align: justify;">na de les sentències de Marx que més es citen
és aquella del començament del “18 Brumari de Lluís Bonaparte”, que diu que la
història es repeteix dos cops, “una vegada com a [gran] tragèdia, i l’altra,
com a [lamentable] farsa”.</span></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="font-family: trebuchet;">Aquesta idea encaixa perfectament amb
l’evolució que ha tingut allò que hem vingut a anomenar el “procés”
independentista, l’episodi històric iniciat el setembre de 2012 (tot i que les
arrels són anteriors) i que molt probablement va acabar el 21 de desembre de
2017, encara que en seguim vivint les conseqüències, i potser les seguirem
vivint uns quants anys més.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">En la seva part àlgida, el “procés” ha estat
una tragèdia. Tragèdia ha estat la divisió de la societat catalana, que encara
dura i que no sembla remetre. Una societat en procés de “belgicanització”, tal
i com la definí </span><a href="http://agendapublica.elpais.com/la-belgicanizacion-de-cataluna/"><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Mario Ríos</span></a><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"> el juliol
de 2018, és a dir en procés de constituir-se en dues comunitats separades, dos
blocs sòlids i impermeables, amb marcs referencials propis i completament
diferenciats. Allò que precisament es va voler evitar (en condicions molt més
difícils) als anys seixanta i setanta del segle passat.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="font-family: trebuchet;">Tragèdia fou l’actuació violenta i
absolutament desproporcionada de la policia durant la consulta de l’1-O del
2017, ara fa tres anys, carregant contra concentracions pacífiques de ciutadans
que només volien participar en una votació que ja aleshores havia estat
declarada il·legal, i que no comportava de cap manera un risc per a l’ordre
públic (però potser sí que comportava un risc per a l’autoestima d’algun
ministre que mai no ho hauria hagut de ser).</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="font-family: trebuchet;">Tragèdia ha estat el procés d’apropiació dels
símbols i les institucions del país per part d’una part (nombrosa, però una
part) que s’ha vingut a considerar a sí mateixa com la legítima i exclusiva
representant de tot Catalunya. Una derivada tristíssima (i molt perjudicial)
d’aquest procés d’apropiació està sent la rebentada del consens sobre la
llengua, que ha fet que s’accepti amb tota normalitat que es titlli
d’”inadaptats” (quan no “colons”) aquelles persones que no s’expressen en
català.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="font-family: trebuchet;">Tragèdia és que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart
hagin estat condemnats a nou anys de presó solament per liderar una protesta (o
potser per pujar dalt d’un cotxe de la guàrdia civil?).</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="font-family: trebuchet;">Tot això ha estat una autèntica tragèdia,
perquè ha generat dolor, divisió, enfrontament, desconfiança. I tot per a res, que
potser és el més tràgic. Per a res. Avui ningú no pot dir que les accions dels
uns i dels altres, de tots, ens hagin dut, com a societat, a un estadi millor,
ni (encara pitjor) que ens hagin situat en el camí d’un futur millor. Més aviat
el contrari.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="font-family: trebuchet;">La gran tragèdia del procés ha donat pas a la
lamentable farsa dels darrers tres anys. S’ha anat estirant del fil dels
esdeveniments tràgics per mantenir una ficció, una il·lusió, sense altre
objectiu que el d’anar tirant, anar passant dies i mesos, mentre el país
quedava congelat, paralitzat, a la tardor del 2017.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">El mandat de Quim Torra no es pot entendre
sinó com una gran farsa, un vodevil, una astracanada, una opereta, del que la
inhabilitació n’és el gran final. Un final ben digne de la comèdia allargassada
que ha protagonitzat el 131è president de la Generalitat. A Torra se l’ha
inhabilitat per un acte de desobediència, però una desobediència menor, gairebé
de joguina: negar-se a acatar una ordre de la junta electoral. No hi ha res
èpic en això. El procés reduït a una pancarta. El “golpismo” a un joc del gat i
la rata. Una farsa. La sessió del </span><a href="https://www.ara.cat/politica/DIRECTE-Torra-Parlament-expresident-inhabilitacio_0_2536546486.html"><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Parlament</span></a><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"> n’és el
millor exemple: declarar solemnement que es considera la inhabilitació del
President com a “il·legítima” mentre el President intervé com a convidat, és a
dir acatant i assumint la seva inhabilitació.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: trebuchet;"><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">En aquests anys de repetició com a farsa, al
procés només l’ha aguantat l’alè que li proporcionaven els jutges, convertits
per la inhibició del govern Rajoy en l’últim baluard de la unitat d’Espanya (i
ara en els guardaespatlles del rei). Han estat les actuacions judicials les que
han mantingut la ficció que el procés continuava viu els últims tres anys, quan
s’havia convertit en un zombi polític per la pròpia inoperància dels seus
impulsors, incapaços d’assenyalar un nou horitzó per al seu projecte polític,
entestats en la lluita caïnita i agafats al record dels fets de la tardor de
2017 i als presos. Només la respiració assistida proporcionada per uns jutges
convertits en justiciers, que veien cops d’estat i terrorisme en missatges de </span><a href="https://www.lavanguardia.com/politica/20190528/462542801493/tamara-carrasco-juez-confinamiento-viladecans.html"><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">whatsapp</span></a><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">, ha
mantingut en peu la carcassa buida en què s’havia convertit el procés.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="font-family: trebuchet;">El procés és mort. Fa tres anys que és mort,
malgrat que uns i altres maldin per fer veure que segueix viu. Els seus
promotors perquè no volen assumir l’esgotament, i els seus detractors perquè el
procés els és útil políticament (què faria la dreta política i judicial sense
el procés?). Però la realitat és que l’impuls generat el 2012, reforçat amb alts
i baixos fins a l’esclat de la tardor del 2017, s’ha esgotat de fa temps i ha
acabat derivant en un sainet sense sentit.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="font-family: trebuchet;">El temps nou que s’obre a partir de la
inhabilitació de Torra podria servir per seguir estirant del fil, continuar
rabejant-nos en les pròpies ferides (cadascú les seves), seguir cavant
alegrement la rasa que ens divideix. Segurament és el camí més fàcil.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="font-family: trebuchet;">O podria servir per tancar aquest episodi
lamentable (són paraules de Marx), ser capaços d’aprendre de tot el que ha
passat, avaluar els danys -tots els danys-, assumir les responsabilitats de
tots i a partir d’aquí traçar un nou camí.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="font-family: trebuchet;">Serem capaços de donar per acabada la farsa i dedicar-nos a curar els uns als altres les ferides que ens ha deixat la
tragèdia?</span><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="font-family: trebuchet;"><br /></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: x-small;">foto: elperiodico.cat</span></span></p>Oriol Bartomeus Bayéshttp://www.blogger.com/profile/01644054008829866034noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1578225207061897713.post-83159012277352171342020-07-14T12:53:00.000+02:002020-07-14T12:55:00.569+02:00La nova política continua ben viva<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3VNtkRKzTzQw0rXCNxu-8dqb-jT_tzIm_7P_1bn8i8SSxgmMR1D6b1I_BCPM1OChBRcdwMzt3UVlassBFqV2BkhNis3tEOflJeOd7hixgRAHJv7HUrvsiuiDhVntSAon6TmnD0gjfFvA/s1600/iGLESIAS-4-1440x808.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="808" data-original-width="1440" height="179" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3VNtkRKzTzQw0rXCNxu-8dqb-jT_tzIm_7P_1bn8i8SSxgmMR1D6b1I_BCPM1OChBRcdwMzt3UVlassBFqV2BkhNis3tEOflJeOd7hixgRAHJv7HUrvsiuiDhVntSAon6TmnD0gjfFvA/s320/iGLESIAS-4-1440x808.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA">Els resultat de
les eleccions a Galícia i Euskadi han dut a molts a donar per morta la nova
política, nascuda l’estiu de 2014 amb l’aparició fulgurant de Podemos en la
convocatòria europea.</span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA">Els resultats d’aquest
diumenge, amb l’esfondrament del vot de Podemos tant a Galícia com al País
Basc, haurien suposat el punt final d’un cicle de sis anys d’efervescència política,
des de la irrupció dels “nous” en l’escenari electoral, el seu triomf i
consolidació a les municipals i generals de 2015, i la seva decadència quatre
anys més tard, que acabaria en els últims compassos del cicle, aquest diumenge.</span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA">Igual que les
convocatòries de 2016 a Galícia i al País Basc van refermar la irrupció de
Podemos a l’escenari electoral, aquestes del 12 de juliol n’han constatat el declivi,
que ja venia anunciant-se en cadascuna de les conteses de l’any passat. En
ambdós territoris les dades són més que explícites: el 2015 les candidatures de
Podemos, sorgides aparentment del no-res, es van enfilar a les primeres
posicions. A Euskadi van ser la llista més votada a les generals de 2015 i
2016. A Galícia van desplaçar els socialistes a les generals i autonòmiques.</span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA">Quatre anys més
tard, la seva estrella declinava. Superats altre cop pels socialistes a les
generals i esfondrats a les municipals i autonòmiques. La primavera de la nova
política hauria durat cinc anys escassos.</span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA">Ara bé, assimilar
la nova política al vot a Podemos (i a Cs també) és una simplificació. La nova
política va més enllà dels resultats d’un(s) partit(s) concret(s). És una
manera de participar electoralment, diferent del vot convençut, persistent,
quasi fidel, d’ona llarga, que havia dominat l’escena electoral fins,
precisament, l’aparició dels nous partits.</span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA">La nova política
és l’expressió d’un nou elector, que té una manera de captenir-se electoralment
diferenciada dels electors antics. És un fenomen que va lligat al relleu
generacional, és a dir a l’emergència de les noves generacions crescudes en
democràcia, habituades a un ritme vital diferent, amb valors i actituds diferents.</span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA">És en aquest
sentit que cal dir que el que va passar diumenge no enterra la nova política, sinó
tot el contrari, n’és un exemple paradigmàtic. En el fons, no contradiu el que succeí
el 2015, no l’anul·la, el confirma. Demostra que la nova política segueix entre
nosaltres, que és ben viva.</span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA">L’ensulsiada de
Podemos, la fugida massiva dels seus votants, forma part de la lògica de la
nova política, no la contradiu. És un vot que actua mogut per la conjuntura,
sense lligams de fidelitat a cap organització. És un vot lliure, quer tria
entre les diferents opcions en funció de la capacitat d’aquestes per capturar
la seva atenció, per il·lusionar-lo. Si això no es produeix, si el votant no se
sent il·lusionat, seduït, per cap partit, recala a l’abstenció, a l’espera d’una
nova il·lusió, d’un nou moment de comunió (de <i>subidón</i>).</span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA">Aquest és un vot
de novetat, delerós per les coses noves, que trenquen la monotonia d’un
escenari polític que es percep com a fossilitzat, que no pertany als fills de
la democràcia sinó als seus pares. La cerca de noves coses, de propostes
diferents, transgressores fins i tot, és un dels motors d’aquesta nova política.
Però és una cerca constant, de tal manera que el que podia semblar nou i
trencador fa quatre anys ara ja ha quedat obsolet i ja no provoca el <i>hype</i>, les ganes, la sensació d’estar
fent quelcom important, de participar en una transformació radical. La nova
política és la dels fanàtics efímers, votants extraordinàriament convençuts,
entusiastes, però no fidels, no persistents.</span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA">D’aquí també la
seva extraordinària volatilitat. És un vot que tendeix a decidir-se a l’últim
minut i en funció d’elements inestables. Aquest cop a Galícia part del transvasament
de vot de En Marea al BNG s’ha anat produint, decantant, durant la campanya, i
especialment els últims dies.</span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA">La nova política no
ha desaparegut perquè és el vot del nostre temps, un producte de la societat
actual: ràpid, voluble, desencantat i alhora fascinat, acostumat a la tria
constant, <i>hooligan</i> momentani, que
busca l’autenticitat, la novetat i el trencament amb l’autoritat, més estètic
que de fons. Un vot que demanda una recompensa immediata i que no entén el compromís
més enllà de l’”aquí i ara”.</span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA">Les eleccions de
diumenge no són el rèquiem de la nova política. Al contrari, són la constatació
que està més viva que mai.</span></span></span><br />
<br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA"><span style="font-size: x-small;">foto: elindependiente.com </span></span></span></span></div>
Oriol Bartomeus Bayéshttp://www.blogger.com/profile/01644054008829866034noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1578225207061897713.post-47822949454223738852020-06-04T20:10:00.002+02:002020-06-04T20:27:15.330+02:00La política de zero<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxWddWkRXXPVakqNOtXOweJMF_d9sHg4VmTRpXcEuX3-fq3uaWAVIxpL5R1KrwqVkDHnHXCJOdSjzcceXlUPtQvJhQNgkGTdX9kxigtnZlNad6woOEa3nur_epza5jCO9YnOeW0IdQyE8/s1600/cayetana-alvarez-de-toledo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="538" data-original-width="1200" height="177" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxWddWkRXXPVakqNOtXOweJMF_d9sHg4VmTRpXcEuX3-fq3uaWAVIxpL5R1KrwqVkDHnHXCJOdSjzcceXlUPtQvJhQNgkGTdX9kxigtnZlNad6woOEa3nur_epza5jCO9YnOeW0IdQyE8/s400/cayetana-alvarez-de-toledo.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Els últims dies, a remolc de la tensió creixent a l’arena
parlamentària espanyola, han aparegut uns quants articles sobre la polarització
política (<a href="https://www.infolibre.es/noticias/politica/2020/05/30/espana_adentra_una_crisis_historica_con_polarizacion_desbocada_107259_1012.html" target="_blank">aquí </a>i <a href="http://agendapublica.elpais.com/enfrentados-y-enfadados-una-realidad-preocupante/" target="_blank">aquí</a>). Sembla nou, com si l’amansiment de l’epidèmia de la Covid-19 hagi
comportat automàticament un increment de la bronca a la política. Arriba l’hora
de passar comptes, o millor, arriba l’hora d’inventar-se un joc nou ara que el
que tenien ja no dona més de si. La política com a joc privat, amb regles
particulars i amb dret d’admissió. Un joc que fa servir elements de la realitat
però que respon a lògiques pròpies, massa sovint alienes als problemes dels “de
fora”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Són els mecanismes interns del joc polític els que empenyen
a la polarització del actors: la immediatesa, l’aparició de nous actors amb
discursos i plantejaments més radicals, que estiren dels partits més centrals,
la competència descarnada per l’electorat en segments diferents i simultanis,
la pressió de les xarxes socials i el seu gust per l’estridència. Tot fa que la
política sigui cada cop més tensa i agressiva.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Però imputar aquest increment de la polarització
exclusivament a la política és veure només una part de la història. Fa temps
que la política ha deixat de guiar les societats, de definir-les. La política,
la confrontació política, no és el vector principal de la Història (amb
majúscules) sinó una força més, i potser no la més poderosa. D’aquí que la
política més que dirigir, s’adapta als temps, s’acomoda a una realitat que és
incapaç de definir, que li ve donada per l’acció d’altres forces més poderoses
que queden fora del seu control.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Entès així, la tensió política seria una reacció de la
creixent tensió social, i no a l’inrevés. Evidentment, ambdues no serien
autònomes. L’increment de la tensió a la societat repercuteix sobre la
política, i aquesta, polaritzant-se, ajuda a la polarització del conjunt de la
societat. Un cercle, probablement viciós.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Fa temps que les enquestes mostren un increment de la crítica
envers els actors polítics (no només els partits i els dirigents, també les institucions).
Aquest augment de la crítica es concreta en l’empitjorament de les notes que
els electors atorguen als governs, als líders i a les institucions. La tendència
és ben visible des de l’esclat de la crisi financera global fa dotze anys, i no
s’ha recuperat totalment. L’interessant d’aquest empitjorament de les
valoracions i la confiança d’institucions, governs i polítics és l’element que
el produeix: un increment desbocat de qualificacions de zero.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">En la sèrie dels baròmetres del <a href="http://ceo.gencat.cat/ca/inici/" target="_blank">Centre d’Estudis d’Opinió</a>,
per exemple, s’observa un empitjorament de la valoració del govern de la
Generalitat. A les últimes enquestes, la mitjana de valoració del govern en una
escala de 0 a 10 no arriba al 3,5. Si s’observa l’evolució de les notes
concretes que atorguen els entrevistes, es veu un increment dels que
qualifiquen la gestió governamental amb un rotund zero. Al març gairebé un de
cada quatre.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">A les mateixes enquestes, un de cada cinc entrevistats
contesten amb un contundent zero quan se’ls demana quin grau de confiança tenen
en els “polítics catalans”, no en un de concret sinó a tots ells en grup. La
tendència a atorgar zeros en aquesta pregunta ha crescut de manera pràcticament
ininterrompuda des de l’inici de la sèrie, el 2006. Llavors els zeros
representaven un esquifit 5,6%. La dada s’ha quadruplicat en els catorze anys
de baròmetres.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">A la sèrie de sondeigs anuals de l’<a href="https://www.icps.cat/" target="_blank">Institut de CiènciesPolítiques i Socials</a>, que abasta des de principis dels noranta, també s’hi
observa el mateix fenomen. Els últims deu anys viuen una eclosió de les
puntuacions més negatives quan es demana als enquestats que expressin la
confiança envers les principals institucions o que valorin la tasca dels
dirigents dels partits polítics.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">El mateix pot veure’s a les sèries del <i><a href="http://cis.es/cis/opencms/CA/index.html" target="_blank">Centro deInvestigaciones Sociológicas</a></i>. A la pregunta de si votaria un determinat
partit, cada cop són més els enquestats que declaren que no el votarien “mai”
(és a dir, zero a l’escala de zero a deu). Certament, l’aparició d’alguns
partits afavoreix el fenomen, ja que tant Unidas Podemos com Vox són formacions
que conciten opinions molt extremes, però el fenomen és global i també afecta
els partits tradicionals, PSOE i PP.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Hi ha una diferència qualitativa entre valorar pitjor partits,
governs, institucions, lideratges i atorgar-los un zero. Posar un zero ens diu
quelcom que va més enllà de la crítica o l’expressió de desgrat. Donar un zero
és una abominació total, sense matís. És no reconèixer en l’avaluat cap mèrit,
és mostrar-hi una desconfiança absoluta.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Són els polítics culpables d’aquesta situació? Són ells, amb
la seva polarització, els que han creat aquest ambient? És l’aparició de
partits situats en posicions més extremes els responsables d’aquest panorama tan
tens? Les dades no ho semblen indicar, perquè l’increment dels zeros és
anterior. Anterior al procés, anterior al canvi en el sistema de partits a
Espanya.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">La polarització política podria ser el producte d’una
polarització social anterior en el temps, que vindria d’una opinióque només
concep sentiments i expressions dicotòmiques, de sí o no, blanc o negre, uns i
zeros, <i>lovers</i> i <i>haters</i>. Una societat de la que el terme mig,
l’escala d’opcions, ha desaparegut. Una societat que només entén la condemna
total o l’absolució angèlica. Estàs amb mi o contra mi. Una societat
d’afirmacions rotundes, de judicis sumaríssims, d’invectives llençades a través
de les xarxes socials.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">En aquest sentit, la política no hauria fet altra cosa que
adaptar-se a aquest escenari. I fent-ho, alimentar-lo. Així s’entendria la
fal·lera pels referèndums i per les eleccions plebiscitàries, és a dir pels esquemes
de blanc o negre, amb mi o contra mi. D’aquí també les adhesions militants i els
odis fanàtics, l’ús quotidià de mots forts, com “feixista”, engegat a tort i a
dret i en direccions diverses.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">La polarització és la manera que té la política de respondre
a una realitat que ha canviat. Cada cop el gruix dels moderats en la societat
és menor, i cada cop són més els que s’ubiquen en una posició extrema (que, a
més, ressona més fort en uns mitjans -i no només les xarxes socials- que també
s’han anat adaptant a aquesta nova realitat).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">L’augment dels zeros és un indicador d’aquesta polarització
de fons, que no només fa que la política es radicalitzi (o millor, que la
radicalització tingui més rèdits dels que tenia abans), sinó que provoca que
aquesta visqui en un estrès permanent. Les dades de les enquestes de l’ICPS ho deixen
clar: als anys noranta i primers dos mil els governs, els dirigents i les
institucions es movien sobre un escenari on sovintejaven, a part de les notes
favorables, els quatres, és a dir, un gruix que no era de suport, però tampoc
no mostrava un antagonisme total.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Ara, aquests cada cop són més, i els que donaven notes de
quatre cada cop són menys. El marge d’error dels governs i dels polítics és mínim,
com ho és el marge de confiança que s’atorga a les institucions. Polarització,
desconfiança i pressa. D’aquí la fragilitat del nostre entramat democràtic, l’escàs
marge per al acord entre direccions que es mouen sota l’estreta vigilància dels
puritans, o que directament estan formades per puritans.</span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: x-small;">foto: eldia.es</span></div>
Oriol Bartomeus Bayéshttp://www.blogger.com/profile/01644054008829866034noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1578225207061897713.post-39281227100341192002020-05-07T17:27:00.001+02:002020-05-08T12:56:14.642+02:00"Intent" de càntic en el temple<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Ahir vaig fer un <a href="https://twitter.com/obartomeus/status/1257987975734009858" target="_blank">tuit </a>dient que la reacció (o
més aviat, la no reacció) davant la sentència del Suprem sobre el <a href="https://www.politicaprosa.com/confirmat-el-3-passava-pel-palau/" target="_blank">cas Palau</a>, que
confirmava la que havia emès el TSJC, deia molt dels estàndards morals de la
societat catalana. Anava en la línia del que vaig <a href="http://oriolbartomeus.blogspot.com/2014/07/laffaire-pujol-i-nosaltres.html" target="_blank">escriure</a> després de la
confessió de Jordi Pujol. Ens les donem de civilitzats i europeus, però al
final fem el mateix que a tot arreu, o pitjor que a tot arreu. Al capdavall, la sentència de
la Gürtel va comportar la caiguda del govern Rajoy. La del Palau, que avala les
sospites del 3%, ha passat de puntetes. Els convergents (reconvertits,
refundats o emmascarats) segueixen al capdavant de la
Generalitat. ERC no diu ni piu. L'oposició demana compareixences al Parlament. Però la societat, que és el que em preocupa, s’ho
empassa tot sense moure una cella.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Aquí hi havia un esquema de desviació de
fons públics. Aquí es concedien contractes d’obra pública a qui pagava diner
negre al partit del govern a través d’un entramat. Aquí s’ha demostrat (en un
sol cas) que Convergència va rebre 6,6 milions d’euros de manera il·legal durant
com a mínim deu anys. I no passa res. I ningú no diu res. I tothom empassa.
Sobretot els que després donen lliçons de superioritat moral (com ho deia
Pujol? "D'ara endavant, d'ètica i moral en parlarem nosaltres. No ells"). Som una societat panxacontenta,
auto-indulgent, sobretot amb els “nostres”, òbviament. Això és el que diu de
nosaltres la sentència del Palau, o el que hem dit nosaltres després de
confirmar-se la sentència.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Però a twitter la conversa (per dir-li
d’alguna manera) arran d’aquella primera piulada no ha anat per aquí. En part
és culpa meva, perquè al tuit contraposava el que ha passat a Catalunya (és a
dir, res) amb el que va passar a Espanya amb la Gürtel. Així que jo mateix vaig
obrir el camí a la comparació. Amb la Gürtel? No tant. Amb qualsevol altre
episodi que encaixés per desautoritzar el meu tuit (el rei emèrit, els ERE, els
GAL... fins i tot ha sortit Filesa!). Com si les desgràcies alienes poguessin
rentar-nos la cara a nosaltres. També han sortit els presos polítics, es clar. D’altra
banda, tot ha acabat anant als partits. Que si aquests han fet. Que si els
altres encara més. Jo parlava de la societat, de tots nosaltres, del país! De
com podem mirar-nos al mirall i estar contents de la imatge que hi projectem
com a país.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Sí, segurament sóc un enze per intentar
iniciar un debat en un lloc com twitter. Però és que el debat no s’ha produït.
Enlloc. Una mica a la premsa, on se suposa que es produeixen aquesta mena de debats
(deixeu de banda la televisió, no és el millor mitjà per aquesta mena de
“converses” i en qualsevol cas l’única cadena en català no el farà mai aquest
debat, ja que s’ha convertit -i no és l’única- en altaveu d’una posició
política determinada). Enlloc. En part perquè hi ha l’epidèmia del Covid, en
part perquè en aquests temps accelerats nostres la sentència del cas Palau ja
estava enterrada de fa temps. Però això no pot ser excusa. Una societat sana
debat, discuteix, s’interroga. I nosaltres no ho som. Tampoc és que siguem molt
diferents dels altres.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Potser sí que tenia raó Thatcher i no existeix això de la
societat (en part gràcies a ella i les seves polítiques, és possible que no
estigués parlant de la realitat sinó del futur que ella albirava, i hem d'admetre que era una visionària excepcional). Hi ha faccions, bombolles, individus sords a les raons
del altres. Potser sí que no es pot tenir el debat. A Catalunya, a Espanya i
enlloc. Llavors haurem d’admetre que som com tothom, els catalanets. Ni més ni
menys, ni millors ni pitjors. Tan miserables, estabornits, entotsolats,
atabalats, presentistes, egoistes, desorientats com qualsevol habitant d’aquest
planeta.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Bandejats per interessos que no sabem a qui afavoreixen, manipulats i portats
d’aquí cap allà, enrolats en una mena de força de xoc de discursos que no
admeten ni crítica ni alternativa, que ens arriben directament a la butxaca on
guardem el mòbil. Individus tan necessitats d’arrelament, de protecció,
d’aixopluc, de coordenades, en un món que no entenem, que ens depassa, que ens
tritura i ens escup, en el que acabem sent militants furibunds dels ”nostres”, siguin
els que siguin, però que sempre tenen la raó, que sempre són les víctimes de la
injustícia, els injuriats, els <a href="https://www.lavanguardia.com/politica/20190127/4618005989/pascal-bruckner-vox-podemos-proces-pesadilla-espana.html" target="_blank">innocents</a>, els purs.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">És possible, en un món com aquest, la conversa
més enllà de la militància? És possible la mirada crítica i col·lectiva sobre
nosaltres mateixos? És possible mirar-nos sense apriorismes? O ja només és possible la irreductible defensa de grup, dels
“nostres” enfront els “altres”?</span></span></div>
Oriol Bartomeus Bayéshttp://www.blogger.com/profile/01644054008829866034noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-1578225207061897713.post-16905244666550515472020-04-07T12:08:00.000+02:002020-04-07T13:53:44.090+02:00Guanyar la guerra o fer la revolució<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 314.25pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">L’estiu de 2014 el fabulós
impuls iniciat a finals dels anys seixanta que va ser capaç de bastir un
sistema democràtic a Espanya es va esgotar. Quatre episodis d’aquells dies
defineixen el final d’aquella etapa històrica: l’aparició de Podemos al maig (i
uns mesos després de Cs), l’abdicació de Joan Carles I al juny, la dimissió de
Rubalcaba al front del PSOE al juliol i la confessió de Jordi Pujol a finals
d’aquell mes. Quatre esdeveniments separats per pocs mesos que posaven punt i
final a un cicle que ha definit la història d’Espanya dels darrers quaranta
anys.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 314.25pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Des d’aleshores vivim una pugna sorda per definir l’escenari
dels propers quaranta anys. Una batalla que no s’ha acabat de decidir, entre els
que volen donar un pas més i els que voldrien fer-ne un (o dos) enrere.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Al llarg dels quasi sis anys des de la fi del
sistema s’han anat succeint els episodis, les escaramusses, els cops d’efecte,
però cap dels bàndols ha estat capaç de donar el cop definitiu que capgiri l’escenari
i defineixi un guanyador. Tanmateix, tot el que ha succeït al llarg d’aquests
anys pot entendre’s com part d’aquesta lluita entre reformistes i conservadors
(quan no directament, involucionistes) per definir el futur d’Espanya.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">L’aparició de Podemos, com a epígon del 15M, i fins i tot la de Cs (un
cop evidenciat que el vell PP no seria capaç de reformar-se per si mateix), posà
damunt la taula el cansament de part de la ciutadania (i part de l’elit
econòmica) envers el sistema polític sorgit de la transició. Precisament,
aquella part de la ciutadania que no havia participat en el període.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Els dos anys que van de l’estiu de 2014 al de 2016 suposen l’entrada en
escena d’aquesta pulsió reformadora, que s’atura abruptament amb la investidura
fallida de Pedro Sánchez el març de 2016, en ser incapaç d’aglutinar el conjunt
del front reformista. Les eleccions de juny tanquen la primera oportunitat de
reforma en profunditat del sistema. <a href="http://agendapublica.elpais.com/ha-pasado-el-momento-reformista/" target="_blank">Tancament </a>que es concretarà en la
investidura de Rajoy a finals d’aquell any, amb el suport de la majoria de
diputats del PSOE, un cop descavalcat Sánchez de la secretaria general.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">La disputa pel lideratge socialista pot entendre’s com a part de la
pugna més general entre conservadors i reformistes, com també la lluita pel
lideratge del PP l’estiu de 2018, entre el sector més pragmàtic lampedusià i
els auto-investits constitucionalistes, els hereus d’Aznar i el seu projecte involucionista.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Al llarg d’aquests sis anys d’interregne en el que cap de les dues
faccions ha estat capaç d’imposar-se a l’altra, s’han fet evidents els
problemes dels reformistes per construir un front unificat. D’una banda, el
centre regenerador que en algun moment va suposar Cs ha anat derivant cap al
sector conservador, perseguint el miratge d’un <i>sorpasso</i> al PP que s’ha demostrat
impossible (en part el mateix miratge, però per l’altra banda, que va impedir bastir
una majoria reformista el març de 2016).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">D’altra banda, el <i>procés</i> independentista català ha desdibuixat
la pugna entre reformistes i conservadors, ha donat ales a aquests (afavorint
l’escissió del sector més dretà i nacionalista del PP, Vox) i ha impedit que
els nacionalistes catalans volguessin jugar un paper en el front reformista,
tal com havien fet tradicionalment (tant a l’adveniment de la segona república com
durant la transició a la democràcia).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Guanyar la guerra o fer la revolució. El fals dilema dels estalinistes
durant la guerra civil torna a aparèixer a escena en la crisi provocada per
l’epidèmia de Covid-19. És una aparició interessada, com no podia ser d’altra
manera. Es multipliquen les <a href="https://elpais.com/elpais/2020/03/20/opinion/1584694918_452220.html" target="_blank">tribunes </a>i les declaracions des de la facció
conservadora que defensen la dita ignasiana: ara cal centrar-se a combatre
l’epidèmia, no és moment de fer canvis. Alguns van més enllà i proposen la
creació d’un gran front conservador (“constitucionalista” en diuen, utilitzant la
terminologia aznariana). Hi ha alguna cosa d’això en la reivindicació dels
pactes de la Moncloa, de <i>revival</i> de la transició, com si els temps
fossin els mateixos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Com a la guerra civil, el dilema que es proposa és interessat.
S’utilitza l’epidèmia per perseguir un objectiu que no té res a veure amb el
coronavirus. Es tracta de guanyar la partida als reformistes utilitzant la por.
La por al canvi. És l’”ara no toca” pujolià elevat a suposat sentit d’Estat per
part d’aquells que es consideren els únics intèrprets de l’Estat, els que
prenen la constitució del 78 com les taules de la llei, els que s’atorguen a si
mateixos la potestat de dir qui és i qui no és “constitucionalista”.
Precisament els que no volien el pacte del 78 (ni els de la Moncloa, com ha dit
<a href="https://www.lavanguardia.com/politica/20200402/48266443162/pactos-de-la-moncloa.html" target="_blank">Juliana</a>).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">El maig de 1937 va quedar clar de què anava allò de “primer guanyar la
guerra”: anava de destruir l’adversari (en aquest cas, els trotskistes de Nin i
el POUM). Ara és el mateix. Amb l’excusa de fer front a l’epidèmia el que es
pretén és evitar (si pot ser per sempre) la possibilitat de reforma profunda
del nostre sistema polític. Guanyar la partida que s’està disputant des de
l’estiu de 2014. Aquesta és la raó de fons, la batalla de debò. Ho ha dit
<a href="https://www.lavanguardia.com/politica/20200406/48345620881/casado-teme-un-cambio-de-regimen-encubierto-con-nuevos-pactos-de-la-moncloa.html" target="_blank">Casado</a>, negant la possibilitat d’un “canvi de règim” (com si el que ell proposa
no fos un canvi de règim...).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">La disjuntiva que tenim davant és la de guanyar la guerra
i perdre la revolució (la possibilitat d’una revolució), o guanyar la guerra i
fer la revolució. Qui guanyi aquesta partida estarà en condicions de definir l’escenari pels propers
quaranta anys.</span></span></div>
Oriol Bartomeus Bayéshttp://www.blogger.com/profile/01644054008829866034noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1578225207061897713.post-74048647257155549762020-03-30T10:54:00.000+02:002020-03-30T11:58:06.165+02:00Crisi i oportunitat<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 314.25pt; text-align: justify;">
<span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Confesso que sempre havia pres la
frase que una crisi és també una oportunitat com un mantra d’escola de negocis,
d’aquells que es diu que s’han manllevat de “L’art de la guerra” de Sun Tzu.
Una enganyifa, vaja. Un “crecepelo”. Un eslògan de senyors (sempre són senyors)
encorbatats.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 314.25pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 314.25pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Però és veritat que l’epidèmia del
coronavirus ha creat un cert clima per replantejar-se algunes de les <a href="https://ctxt.es/es/20200302/Firmas/31471/coronavirus-oportunidad-cambios-crisis-medidas-joan-coscubiela.htm" target="_blank">qüestions</a>
que fins fa dos dies semblaven intocables. Per exemple, el límit de despesa i
endeutament.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 314.25pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 314.25pt; text-align: justify;">
<span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Ara bé, hi ha qui enuncia això de
l’oportunitat com si aquesta caigués del cel, com si el fet de ser enmig d’una
crisi ja obri les portes al replantejament de tot i que els progressistes,
l’esquerra, puguem fer realitat tot allò que el 2008 ens van arrabassar. Hi ha
alguna cosa de superioritat moral, el gran pecat de l’esquerra. Puig que el que
volem és just, que es faci.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 314.25pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 314.25pt; text-align: justify;">
<span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">No hem extret les conclusions
necessàries, suposo, del drama de 2008, de la sagnant derrota de 2008, perquè
això va ser, una derrota sense pal·liatius, total, absoluta.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 314.25pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 314.25pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Vam perdre perquè vam creure que “ens
tocava” guanyar. En primer lloc, perquè la crisi econòmica global havia posat
al descobert les disfuncions mecàniques (i no només les misèries morals) del
sistema neoliberal, de l’economia de casino (“l’apoteosi barroca del diner”,
com havia dit l’Obiols). I en segon lloc, perquè històricament <i>tocava</i>, perquè
l’etapa neoliberal ja portava prop de tres dècades de funcionament com a
paradigma dominant i ara <i>tocava </i>un canvi d’etapa. Massa marxisme automàtic.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 314.25pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 314.25pt; text-align: justify;">
<span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Suposo que aquestes dues raons, tan
poderoses des de l’esquerra moralment superior, bastaven per asseure’s i contemplar
l’adveniment de la nova etapa històrica del neokeynesianisme, que portaria la
felicitat i la benaurança per a tota la Humanitat. D’aquí l’astorament de tots
quan el neoliberalisme se’n va sortir i va sobreviure al seu propi caos. La
reforma del capitalisme del gens sospitós d’esquerranisme Sarkozy va quedar en
no res. Un espant momentani.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 314.25pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 314.25pt; text-align: justify;">
<span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Doncs vet aquí que ens arriba una
altra crisi, diferent de la de fa dotze anys, però amb capacitat transformadora
(“una oportunitat”, recordeu?) i ja tenim una part de l’esquerra anunciant
l’arribada del Nou Temps en què els homes seran germans i la cooperació
substituirà, per art de màgia, la competència, i la solidaritat les ànsies de
profit.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 314.25pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 314.25pt; text-align: justify;">
<span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">No hem entès res. Seguim creient que
el món ens ho deu perquè som millors, perquè les nostres idees són les bones,
perquè les nostres solucions són moralment superiors. No hem llegit Marx (és
clar que no hem llegit Marx), però ni tan sols hem après els conceptes més
bàsics, com el de la “vella dama” de López Bulla, l'elemental correlació de
forces que explica millor que la perfecció moral de les idees el triomf
d’aquestes.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 314.25pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 314.25pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">El poder, com diu l’<a href="http://aaixala.blogspot.com/" target="_blank">Albert Aixalà</a>, és
el que defineix el camí que pren la Història. No és la voluntat el que fa que
les coses caiguin pel seu propi pes. Sembla mentida que sigui l’esquerra la que
s’hagi acabat creient allò de “voler és poder”. Voler és voler. Poder és una
altra cosa i depèn de amb què comptis, amb qui comptis, i el pes que tinguin
els teus aliats. I les idees, òbviament. També les idees. Què va ser la
revolució conservadora dels setanta sinó una idea?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 314.25pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 314.25pt; text-align: justify;">
<span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Aquesta crisi té la capacitat de
transformar les relacions de poder, i en aquest sentit és una oportunitat per
canviar els equilibris entre els actors. A nivell mundial és una oportunitat
per reequilibrar el balanç entre el poder públic i el privat, entenent que
aquest també té una responsabilitat pública (és a dir, amb el comú). A nivell
europeu és una oportunitat per reequilibrar el poder entre els del Nord i els
del Sud, i potser per reequilibrar les relacions entre els Estats i les
institucions de la Unió, terriblement desiguals des que els Estats es van
imposar en el relleu de Delors (el 1995, fa vint-i-cinc anys ja!).</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 314.25pt; text-align: justify;">
<span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 314.25pt; text-align: justify;">
<span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">A nivell
espanyol, la crisi també és una oportunitat per donar una nova embranzida a un
sistema gripat des de 2014 i que demana a crits un nou acord. Qui s’ho hauria
cregut fa menys d’un mes que les conferències de presidents tindrien
periodicitat setmanal. Si l’objectiu del govern central era assegurar que
fossin anuals!<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 314.25pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 314.25pt; text-align: justify;">
<span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Estem a les portes d’una redefinició,
que faci de les conferències l’autèntic senat federal que Espanya necessita, i
que el 1978 no va ser possible. Ara bé, aquest senat no caurà del cel, i la
seva implementació real no es produirà sense lluita, sense molta lluita. Hi ha
el suport necessari? Hi ha el gruix suficient per tirar aquesta idea endavant?
Hi ha l’aliança precisa a la Unió Europea per dotar a la Comissió d’una força
capaç de fer front als Estats? Hi ha la força suficient, i la idea necessària,
a nivell global per trencar la lògica imperant que el mercat ho soluciona tot
més eficaçment que el sector públic?<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 314.25pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 314.25pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Les oportunitats apareixen quan menys
se les espera, cert. Però que apareguin no vol dir que es guanyin, ni molt
menys. La inspiració t’ha de trobar treballant, diuen que va dir Picasso, i les utopies, si no estan disponibles, només són utopies, com diu la <a href="https://catalunyaplural.cat/ca/aquesta-crisi-ens-pot-portar-mes-consciencia-de-comunitat-i-menys-individualisme/" target="_blank">Marina Subirats</a>.
L’autocontemplació feliç de les pròpies idees i la creença en la lògica
inexorable del pèndul fan que les crisis siguin això, crisis. Res més. O sí,
oportunitats sempre perdudes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 314.25pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 314.25pt; text-align: justify;">
<span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Perquè de la mateixa manera que podem
estar a la portes de fer un nou pas en la federalització d’Espanya, també estem
a un pas de la recentralització. I el mateix pot dir-se d’Europa (exemple
palmari: el consell de dijous) i dels equilibris globals.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 314.25pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 314.25pt; text-align: justify;">
<span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Una crisi és una oportunitat si s’està
disposat a donar la batalla i no si s’espera sota l’arbre que caigui el fruit
madur. Això vol dir arreplegar una força superior a la dels teus rivals, teixir
aliances, no menystenir els teus rivals, confrontar idees (les seves són tan
bons com les teves, grava’t-ho al cervell) i lluitar, lluitar i lluitar.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 314.25pt; text-align: justify;">
<span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 314.25pt; text-align: justify;">
<span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Només
així s’aprofiten les oportunitats, perquè si no es lluiten (com el 2008), es
perden. I es ploren els deu o vint anys següents.</span></span></div>
Oriol Bartomeus Bayéshttp://www.blogger.com/profile/01644054008829866034noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1578225207061897713.post-12436658096262841442020-02-11T13:03:00.000+01:002020-02-11T13:03:16.110+01:00Eleccions a l’ombra del tripartit<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>CA</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:EnableOpenTypeKerning/>
<w:DontFlipMirrorIndents/>
<w:OverrideTableStyleHps/>
</w:Compatibility>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin-top:0cm;
mso-para-margin-right:0cm;
mso-para-margin-bottom:10.0pt;
mso-para-margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri","sans-serif";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;">La maquinària electoral <a href="https://www.elperiodico.cat/ca/politica/20200129/torra-anuncia-eleccions-despres-dels-pressupostos-i-carrega-contra-erc-7826610">comença
a rodar</a> a Catalunya, malgrat que encara no sapiguem quin dia s’acabaran celebrant
els comicis. L’únic que sabem és que altre cop es farà honor al que ja és un
clàssic electoral a casa nostra: l’avançament electoral. En un lapse de deu
anys haurem celebrat fins a cinc convocatòries al Parlament, una cada dos anys,
la meitat del que hauria de durar una legislatura “normal”, estatutàriament
parlant.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;">
</span></span><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;">El resultat final d'aquestes eleccions, com les de
2017, 2015 i 2012, dependrà de dos espais distants, dues bombolles
impermeables l’una de l’altra però alhora íntimament connectades. El tema de
les eleccions serà un de sol, però els seus efectes es distribuiran en dos
espais diferents, antitètics, que es donen l’esquena des que l’escenari polític
català es va escindir: els partidaris i els contraris de la independència.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicnh1FvqPV5aw1DcR8A4_7z7PtsFFZXSIz6vUOb6GtlItlcvtahNYOwsp3I8AeSkouKQDnDWnvGkxnbixOEibmjBncn-fS4uyY2XLa1V9ZgrNTRgoPrEsloyR3U6KSLyatHvTyYDQUFLY/s1600/competencia+CEOnov19.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="750" data-original-width="776" height="309" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicnh1FvqPV5aw1DcR8A4_7z7PtsFFZXSIz6vUOb6GtlItlcvtahNYOwsp3I8AeSkouKQDnDWnvGkxnbixOEibmjBncn-fS4uyY2XLa1V9ZgrNTRgoPrEsloyR3U6KSLyatHvTyYDQUFLY/s320/competencia+CEOnov19.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;">
</span></span><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;">Les dades de l’últim <a href="http://ceo.gencat.cat/ca/barometre/detall/index.html?id=7408">baròmetre
del CEO</a> detecten clarament aquests dos espais on es disputen els vots que
encara no s’han definit, els indecisos (<i>les rodones grises al gràfic</i>). Dos
grups de magnituds similars, segons el <a href="https://www.elperiodico.cat/ca/politica/20200201/erc-podria-triar-entre-jxcat-i-lesquerra-per-governar-sondeig-gesop-eleccions-catalanes-7831755">sondeig
de Gesop</a> per a El Periódico. En l’espai independentista, fins a quatre
cents mil vots per decidir, subministrats gairebé a parts iguals per JxCat i ERC.
A l’altra banda de la gran rasa, un nombre similar de vots a guanyar, en aquest
cas tots provinents del resultat extraordinari de Cs de fa tres anys.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;">
</span></span><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;">Dos sacs de votants suficientment
grans per no donar res per decidit hores d’ara, tot i que els independentsites surten amb avantatge. Els incentius a la
participació són diferents per als uns i per als altres, de manera que tot fa sospitar que
els indecisos independentistes acabaran acudint a les urnes. No està gens clar
què faran els altres, una part important dels quals tradicionalment no
participava a l’elecció del Parlament.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;">
</span></span><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;">Els partits ja estan estenent les
vies per les que transitarà la locomotora electoral. I aquesta locomotora té un
gran cartell pintat de vius colors on es llegeix un sol mot: TRIPARTIT. Aquesta
campanya anirà d'això, de la possibilitat de reedició de l’infaust (així ha quedat fixat en la memòria de la majoria) acord
d’esquerres entre ERC, PSC i ICV. L’ombra del tripartit planarà damunt
l’elecció com el fantasma que recorria Europa esporuguint els burgesos i la gent
de bé a finals del XIX.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;">
</span></span><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;">En el camp independentista la
disputa a mort entre JxCat i ERC (un nou episodi d’una saga les arrels de la
qual s’enfonsen fins el 2003) es decidirà en funció de quina de les dues forces
és capaç de convèncer la majoria dels quatre cents mil indecisos que pul·lulen
entre un i altre (i el tercer en discòrdia, la CUP).</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;">
</span></span><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;">La línia de JxCat ha quedat clara
des del minut zero: atenció amb ERC, que podria tenir temptacions de fer un nou
tripartit. El mot encén les alarmes entre el votant ex-convergent i fa aixecar
una cella de desconfiança a més d’un votant republicà. D’aquí la reacció de <a href="https://www.ccma.cat/324/junqueras-descarta-pactar-amb-el-psc-els-recordare-sempre-que-van-aplaudir-la-meva-preso/noticia/2989465/">Junqueras</a>
i <a href="https://www.rac1.cat/programes/el-mon/20200130/473215613214/marta-rovira-critica-que-les-eleccions-no-son-la-solucio-i-reclama-dialeg.html">Rovira</a>,
les essències republicanes, els líders immaculats (no com Aragonès...): mai no
farem un govern amb els socialistes. Un missatge dirigit directament a aquells
dels seus que poden ser sensibles a la sospita que llança JxCat, sobretot a la
frontera amb una CUP reviscolada, amb capacitat de mossegar a l’espai ERC, com
ja es va veure a les <a href="http://oriolbartomeus.blogspot.com/2019/11/10n-cansament-i-polaritzacio.html">últimes
generals</a>.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;">
</span></span><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;">Tripartit com a sinònim de
traïció. No cal dir la paraula. Només esmentar el tripartit i bona part del
votant independentista reacciona. Els uns perquè els encén aquell llum d'alarma que els va plantar la campanya de David
Madí fa catorze anys, els altres perquè recorden la patacada de Puigcercós el 2010 (onze escons
perduts, la meitat dels que havia aconseguit Carod quatre anys abans).</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;">
</span></span><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;">La denúncia del tripartit és una
bandera per als postconvergents i provoca tremolor de cames als republicans.
Els uns faran una campanya a l’ofensiva, mentre que els altres hauran de
defensar-se, de justificar-se, de semblar més forts, més durs, menys dubtosos, menys "pragmàtics".
S’albira terrabastall al Congrés, travetes de JxCat i cupaires als ajuntaments
i <i>pressing ERC</i> a mitjans i xarxes.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;">
</span></span><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;">L’equació que es plantejarà als
que encara no s’han decidit de tan senzilla sembla mentida: si votes JxCat o la
CUP assegures un govern independentista, si votes ERC no. Escac.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;">
</span></span><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;">L’argument té l’avantatge, a més,
que serà replicat a l’altra banda de la rasa, amb el PSC com a principal
sospitós de traïció. Aquí s’agafarà Cs per no perdre tots els vots aconseguits
el 2017 (aquí i a la fantasmagòrica <a href="https://www.lavanguardia.com/politica/20200216/473365167888/avance-sondeo-gad3-lavanguardia-erc-ganaria.html">Cataluña
Suma</a>, un artefacte pensat solament per camuflar la gran trompada dels
taronja). La campanya de JxCat trobarà el seu ressò a l’altre extrem de l’arc
polític, com ha succeït des que algú va decidir que la polarització li rendia
electoralment. Vasos comunicants.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;">
</span></span><div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;">L’ombra del tripartit també serà
utilitzada per Cs, PP i Vox a l'arena espanyola. Si ERC traeix el mandat democràtic de l’1-O, el
PSC s’entrega als colpistes que van voler destruir Espanya (i que continuen dient que ho tornaran a fer). La jugada funciona de perles al Congrés. Dispares contra Iceta
i fereixes Sánchez, mentre els barons socialistes es regiren, incòmodes. Escac.<span style="line-height: 115%;"> </span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span style="line-height: 115%;">Deu
anys després de mort, el tripartit ressuscita com a espantall eficaç per a uns
i altres, el que demostra que l’estratègia de destrucció de l’aliança
d’esquerres per part de la vella CiU fou un èxit rodó. Veurem com els surt ara.
L’objectiu de JxCat és senzill i admet fases. Al límit, repetir el resultat de 2017;
si no es pot, com a mínim reduir l’avantatge d’ERC de tal manera que li sigui
impossible canviar d’aliats; o com a mínim, obligar-los a jurar sota el pi de
les tres branques que no pactaran amb el PSC, sigui quin sigui el resultat. Si
tot això fallés, sempre queda l’opció d'apretar tant ERC que faci caure els pressupostos generals de
l’Estat i que s’hagin de remenar de nou totes les cartes. Escac i mat?</span></span></span></div>
Oriol Bartomeus Bayéshttp://www.blogger.com/profile/01644054008829866034noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1578225207061897713.post-88958127139652330682019-12-18T17:21:00.000+01:002019-12-18T17:21:54.835+01:00Aires de 2005<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEip3IHPLyQNdn_kzt2xX4090P7cskL470qQ-wHayGkkuXSIU9D5j3KNK0YOtKUeJqaE9XBdyw-dEzekxbBRHiCnvLwL7uO-19NBjzyRLRNtEDgTaE6q0TomHWB3Jt0IV7KwG_UVeebdzLw/s1600/negociaci%25C3%25B3+psoe+erc.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="378" data-original-width="670" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEip3IHPLyQNdn_kzt2xX4090P7cskL470qQ-wHayGkkuXSIU9D5j3KNK0YOtKUeJqaE9XBdyw-dEzekxbBRHiCnvLwL7uO-19NBjzyRLRNtEDgTaE6q0TomHWB3Jt0IV7KwG_UVeebdzLw/s320/negociaci%25C3%25B3+psoe+erc.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">La política aquests dies és un
circ de dues pistes. La que concentra més llum és la menys decisiva. La que
domina és l’altra, la que queda a la penombra. La pista aparentment central és
la de la investidura, a l’altra, la fosca, la decisiva, es juga el domini de l’independentisme
català entre ERC i JxCat (per posar nom a aquest magma boirós en què s’ha
convertit el món postconvergent).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">La investidura de Pedro Sánchez no
es juga a la taula de la negociació entre PSOE-PSC i ERC. El que s’hi tracta té
un destinatari que no s’asseu a la taula. Els negociadors el miren de cua d’ull.
La part d’ERC no deixa de sentir el seu alè al clatell. Cada gest, cada
concessió, cada petita passa, es mesura en la reacció del món postconvergent,
en la possible resposta de Puigdemont, de qui els republicans escruten els
silencis tant com les declaracions.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">La partida de debò no es juga a
la taula on s’asseuen els negociadors. Es juga a l’altra pista, on ERC i JxCat
es disputen la victòria d’unes eleccions que no han estat convocades i que
ningú sap quan es duran a terme. Però tothom, i especialment ERC, sap que seran
en el moment que decideixi Puigdemont, és a dir en el pitjor moment per als
republicans.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">És per això que ERC necessita
blindar-se. I aquí és clau la pista central. Si ERC tingués garantida la victòria
sobre JxCat en les probables eleccions al Parlament, la negociació seria bufar
i fer ampolles. Però ERC no té segura la victòria i les seves possibilitats
depenen en part dels seus rivals (dir-ne socis de govern després de l’acord
fiscal amb els comuns ja és excessiu).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">D’aquí que la negociació amb els
socialistes ha de permetre els republicans presentar-se davant el conjunt del món
independentista com els clars vencedors del pacte, perquè del contrari JxCat posarà
en marxa la maquinària electoral amb un sol i contundent missatge: ERC ha donat
els seus vots als socialistes gratis. Ja ho van assajar a les eleccions
generals de novembre, i no els va anar malament del tot.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Aquest escenari, i la por d’enfrontar-se
altre cop a Puigdemont a les urnes (que ja va sortir vencedor el 21D i a les
europees de maig), és el que més temen els negociadors republicans. I per això
pujaran l’aposta. Si Sánchez accepta potser Puigdemont es repensa la
convocatòria electoral i para el rellotge. Si Sánchez no accepta, ERC podrà
carregar-li les culpes. En qualsevol de les dues hipòtesis, tot continuarà com
ara.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">El problema és si els socialistes
accepten. Llavors tremolor de cames i suor freda a Calàbria. És el que ha
passat avui. Estirabots i tornada a la taula. Res està pactat, no farem un pas
enrere. Al retrovisor la imatge d’un Puigdemont que demà pot quedar lliure i confortablement
assegut al seu escó de l’Europarlament. Malson a ERC.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">La situació actual ja la
coneixem. No és nova, l’hem viscuda al llarg del procés. La competència entre
ERC i les diferents reencarnacions convergents explica molts dels camins que ha pres
la política a Catalunya en els últims anys. Les decisions preses per uns i
altres moltes vegades han obeït més a la pugna pel liderat de l’independentisme
entre ells que a la pròpia dinàmica del procés.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Però aquests dies recorden
poderosament el que va passar durant la primera meitat de 2005, quan es
negociava la reforma de l’estatut d’autonomia al Parlament. La pugna entre ERC
i CiU, amb aquesta última estirant de la corda per fer que els republicans trenquessin
el govern d’esquerres, va dominar la negociació, la va segrestar, convertint la
reforma de l’estatut en l’excusa per forçar unes noves eleccions que donessin l’oportunitat
a CiU de tornar al govern de la Generalitat (eleccions que finalment es van
produir, però no van dur Mas a palau).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Al final l’estatut sortint era el
de menys (com ho és ara la legislatura i la possibilitat de permetre un govern
de les esquerres a Madrid). L’objectiu era assegurar el retorn de CiU a la Generalitat,
d’on l’havia fet fora el vil “tripartit” (els lladres de Ferrussola), com ara l’objectiu
és assegurar el manteniment de JxCat a la presidència.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">El final de la història és
conegut de sobres. La negociació estatutària es va convertir en una subhasta a
l’alça de trampes que col·locaven els convergents per fer caure ERC, que es
veia obligada a anar-los a l’encalç i pujar l’aposta, per no semblar menys
agosarats. Drets històrics, autodeterminació, nació... ERC va acabar abandonant
el govern i demanant el no “crític” al projecte de reforma, que Mas havia acabat
pactant amb Zapatero a canvi del cap de Maragall. L’estatut resultant va néixer
tocat i repudiat per tothom (tret de Maragall), per més que ara ningú no ho
vulgui recordar i s’esgargamelli contra la sentència del TC, convertida en el
començament de tot plegat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Aires de 2005. Dos que es
barallen, els mateixos dos que aleshores. La investidura és l’excusa, com
llavors ho era l’estatut. La clau és a la pista que queda a l’ombra, on s’intenta
dirimir la mateixa pugna des de fa catorze anys.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: x-small;">foto: ccma.cat</span></div>
Oriol Bartomeus Bayéshttp://www.blogger.com/profile/01644054008829866034noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1578225207061897713.post-58064135229899396742019-11-15T13:29:00.000+01:002019-11-15T13:31:00.036+01:0010N: cansament i polarització<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIES2XZqllqBvuvrSsimWpotyrKHgj-Tt4BRWPM2YtdcCjHxAH4i6wJtj2WqMCblBgQKjsBXVbRTZqKEnUdTd9dzwaygRyW05F_Qjqcw1ATRMtJMIFFWlGUe3fKI2M3YbsfziXshV_2EA/s1600/congr%25C3%25A9s+diputats.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="183" data-original-width="275" height="132" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIES2XZqllqBvuvrSsimWpotyrKHgj-Tt4BRWPM2YtdcCjHxAH4i6wJtj2WqMCblBgQKjsBXVbRTZqKEnUdTd9dzwaygRyW05F_Qjqcw1ATRMtJMIFFWlGUe3fKI2M3YbsfziXshV_2EA/s200/congr%25C3%25A9s+diputats.jpg" width="200" /></a></div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Les eleccions generals del passat
diumenge poden interpretar-se en base a dos elements: el cansament de part de
l’electorat pel fet que fos una convocatòria (una altra) repetida i la
polarització de l’escenari polític al voltant de la crisi territorial.
Evidentment, hi ha altres interpretacions possibles, tan vàlides com aquesta, </span><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">o més</span><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Cansament i polarització no són
elements isolats sinó que es relacionen. La polarització d’alguna manera
anul·la el cansament, o l’efecte del cansament en els votants. I el cansament,
al seu torn, només es dóna entre aquells votants que opten per opcions que no
es troben als extrems de l’eix en què s’articula el conflicte polític principal
(en aquest cas, la crisi catalana).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<u style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><br /></u></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<u style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Cansament</u></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Si hom mira les dades observa que
el cansament s’ha centrat en els votants de l’esquerra i en part del vot a Cs.
En el primer cas semblaria evident que el fracàs de la investidura i la
consegüent convocatòria electoral ha pesat en una part del vot tant dels
socialistes com d’UP. Conjuntament l’esquerra hauria perdut un milió de vots
respecte de l’abril. Un milió que hauria anat a parar a l’abstenció, un cop
descomptats els tres-cents mil que hauria recaptat Más País, provinents
pràcticament tots de PSOE i UP, i concentrats majoritàriament a Madrid.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">La desmobilització d’aquest
segment de vot de l’esquerra no només s’hauria produït com a resposta a la
manca d’acord entre PSOE i UP per fer govern, sinó també pel domini en l’agenda
electoral del tema català, un tema que no mobilitza especialment l’electorat
d’aquests partits.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">El cas de Cs és encara incert, a
manca de dades postelectorals, però es podria sospitar que la part del seu vot
d’abril que marxa a l’abstenció (prop d’un milió també) es correspon a la
facció més moderada, descontenta possiblement amb el gir a la dreta del partit.
És interessant, tanmateix, que aquest vot no es transvasi a cap altra formació
(els socialistes, per exemple), sinó que prefereixi quedar-se a casa.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Aquest moviment, juntament amb la
desafecció de part del seu vot i la manca d’atracció significativa entre el
votant d’UP, explica el fracàs de l’estratègia del PSOE en aquestes eleccions
repetides, que l’havia de portar a consolidar una posició més forta de cara a
una propera investidura.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<u style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><br /></u></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<u style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Polarització</u></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Com s’observa amb les dades, el
cansament no ha afectat els partits situats als extrems del tema principal al
voltant del que ha girat la campanya d’aquesta convocatòria, la crisi
territorial. Ni les forces independentistes catalanes ni la dreta espanyola
s’han vist afectat pel cansament inherent a una convocatòria repetida (només Cs
l’ha patit, i ja hem dit que possiblement fos la part menys extrema del seu
vot).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">La polarització de l’escenari,
que ha anat creixent al llarg de la campanya arran de la sentència del Suprem i
els aldarulls posteriors, ha blindat el suport als partits amb una posició més
nítida respecte de la crisi catalana. Ni els independentistes ni la dreta han
patit una desmobilització significativa del seu vot d’abril.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Tanmateix, la polarització ha
tingut dues conseqüències </span><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">en aquests grups de partits. D’una banda, ha provocat
una esllavissada de vot cap a les opcions més radicals dins de cada bloc. De
l’altra, ha impermeabilitzat les fronteres dels blocs. Expliquem-ho.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<u style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><br /></u></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<u style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Radicalització intra-bloc</u></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Tant entre les formacions de la
dreta estatal com entre les independentistes s’observa un patró similar en
aquesta convocatòria respecte de l’abril. A la dreta s’aprecia un increment del
suport a Vox (gairebé un milió de vots nous), que prové clarament de Cs i
potser del PP. És un moviment que respon a la sentència del TS i tot el que ha
vingut darrera. Les dades de les enquestes preelectorals són molt evidents.
Abans de la publicació de la sentència s’observava un cert retorn del vot des
de Vox al PP, un moviment coincident amb la naturalesa repetida de les
eleccions i que apuntava a un escenari similar a la repetició de 2016:
reforçament del partit principal del bloc (“vot útil”). Un cop es fa pública la
sentència, però, el doll de vot que anava de Vox als populars s’atura i desfà
el camí. És aleshores quan les estimacions del PP s’estanquen i Vox comença a
pujar meteòricament. Els ultres no només recuperen el vot que els estava
marxant, sinó que comencen a rebre vot de Cs de manera exponencial (també, però
menys, del PP).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Entre les forces independentistes
també s’observa un moviment similar. La CUP, que concorria per primera vegades
en unes eleccions generals, es beneficiava del transvasament de vot provinent
d’ERC. En part és un vot de retorn, que no havia optat pels cupaires a l’abril
senzillament perquè no es presentaven, però també és un moviment nou, de vot
d’ERC que comença a veure en la CUP una opció més sòlida, més radical, en el
context generat arran de la sentència. D’aquest moviment també sembla treure’n
profit JxCat, el que provoca que el vot d’ERC caigui, incapaç de frenar la fuga
a la CUP i de penetrar en l’espai de suport dels ex-convergents.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<u style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><br /></u></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<u style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Impermeabilització dels blocs</u></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">A ERC, i al conjunt de
l’independentisme, també l’afecta la segona conseqüència de la polarització: la
impermeabilització de la frontera del bloc. Les dades no mostren un
transvasament sòlid cap a l’independentisme des dels comuns. Els prop de setanta
mil vots que perden semblen engruixir l’abstenció, tal i com li passa a UP al
conjunt d’Espanya. Semblaria clar que la polarització, l’augment de la tensió
els dies posteriors a la publicació de la sentència, hauria tingut un efecte de
tancament del bloc independentista, tot impedint-li créixer en espais propers.
El conjunt del vot a les forces independentistes només ha crescut set mil vots
des de l’abril, de manera que la millora del seu resultat en termes de
percentatge sobre vot vàlid no es deu a un increment real dels seus suports
sinó al descens del vot, per la desmobilització dels seus contrincants
(clarament l’esquerra i Cs).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Als independentistes els ha
passat el mateix que al PSOE. Els espais que podrien haver sumat han preferit
marxar a l’abstenció que transvasar-se. De la mateixa manera que això posava en
dubte ‘estratègia socialista, també suposa un pas enrere de les forces
independentistes, que preveien que la publicació de la sentència els suposaria
una oportunitat (esperada durant dos anys) d’incrementar el seu suport
(“ampliar la base”) en aquells sectors que, tot i no compartir l’objectiu
final, sí que es mostraven d’acord amb el suport als presos i en contra de la
judicialització del “procés” (netament, els comuns). És difícil preveure un
escenari millor per a l’independentisme per incrementar significativament el
seu suport més enllà dels seus límits.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<u style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><br /></u></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<u style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">La "síndrome d'ERC"</u></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">L’escenari que ens deixa aquesta
convocatòria compta amb menys possibilitats per a les solucions que el que
teníem després de les eleccions d’abril. La repetició electoral ha jugat en
forma d’embut, reduint les possibilitats de desbloqueig. D’una banda, perquè
l’increment de suport a les opcions més radicals deixa poc espai retòric a una
entesa De l’altra, perquè el pes dels radicals al Congrés resta pes a les
opcions que podrien entrar en el joc de l’acord.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Un tercer element sembla clau. El
transvasament dins dels blocs de les opcions moderades (si considerem el PP
moderat, en qualsevol cas més que Vox) cap a les extremes situa les primeres en
una posició difícil, ja que qualsevol moviment cap a la moderació els podria
suposar una nova minva de suport. És clarament el cas del PP respecte de Vox.
Però també l’és d’ERC respecte de la CUP i JxCat. D’aquí que els republicans no
ho tinguin fàcil per entrar al joc de les negociacions per facilitar una
investidura (ni tan sols amb UP al govern).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">ERC ha sofert una bona
esgarrapada a la Catalunya interior, precisament allí on es disputa l’hegemonia
en el camp independentista. Els republicans no aconsegueixen l’objectiu que es
van marcar al llunyà 2003 i que van acariciar a les europees de 2014 (l’any que
ho va canviar tot). En aquelles eleccions ERC va veure que era possible
convertir-se en la forca dominant en el camp independentista i aquest ha estat
l’objectiu que han perseguit des d’aleshores. Per fer-ho, havien de poder obrir
forat amb els ex-convergents, un forat evident i sostingut, però no ho han
aconseguit. A les autonòmiques de 2015 van haver de claudicar i fer coalició
(Junts pel Sí), al 2017 Puigdemont els va guanyar la partida, a l’abril
semblava que tornaven a deixar JxCat a distància però a les europees d’un mes
després altre cop Puigdemont els va superar. Aquest cop han vist com disminuïa
l’avantatge aconseguit fa sis mesos, i JxCat es mantenia i fins i tot avançava,
aparentment immune a l’aparició de la CUP.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">El fantasma del 21D persegueix ERC i la bloqueja,
bloquejant al seu torn l’arena espanyola i la catalana.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 107%;"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: x-small;">* aquest text és la versió escrita de la meva intervenció a la taula rodona d'anàlisi dels resultats del 10N que es va fer el dijous 14 de novembre, organitzada per l'ICPS i el Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs.</span></span></div>
Oriol Bartomeus Bayéshttp://www.blogger.com/profile/01644054008829866034noreply@blogger.com5