12 d’octubre 2012

Wert i la catalanodependència del PSOE



L’exabrupte en seu parlamentària del flamant ministre d’Educació (“nuestro interés es españolizar a los ninños catalanes”) no és nou. De manera reiterada, el ministre Wert ha deixat anar perles similars. Hi ha qui diu que és un taliban espanyolista, un irresponsable, un piròman. Però la biografia del ministre els desmenteix. Wert sap molt bé el que diu i escull molt bé quan ho diu. Res és involuntari, ni s’ha de guanyar el sector ultra del seu partit (com sí que ho ha de fer el seu company de Justícia). Wert és un dels principals experts en demoscòpia d’Espanya. Abans de ser ministre era president d’un dels primers instituts d’enquestes i assessorava partits i empreses. Wert sap el que es fa i sap molt bé per què ho fa. No és un taliban, és un estrateg. Tensa l’escenari a propòsit, centra pilotes per a què les rematin Homs, Rigau o l’Òmnium Cultural.
 
La política és un circ amb diverses pistes i les eleccions al Parlament també es juguen a Espanya. Hi haurà repercussió a la pista espanyola del que passi el 25N. I el PP ha decidit treure’n profit, convertint els comicis catalans en un akelarre patriòtic, un duel de pistolers entre ells i CiU. Incrementar la tensió entre el govern central i la Generalitat afavoreix l’estratègia de rassemblement dissenyada per Mas-DeGaulle, i això interessa al PP, per molts escarafalls que faci de cara a la galeria. Convergents i populars coincideixen en un dels objectius d’aquestes eleccions: esventrar el PSC. D’això probablement van parlar Mas i Rajoy en el seu fast meeting del 20 de setembre a la Moncloa.

A l’arena espanyola, l’afebliment del vot socialista català té un impacte directe sobre les possibilitats del PSOE de recuperar el govern central algun dia. Els catalans han aportat històricament el 14% de tot el vot socialista, i en els moments més complicats han arribat al 16%. Una aportació que s’ha mostrat imprescindible per al PSOE i que ara podria perdre per un llarg període. Aquest és l’objectiu que persegueix el PP en aquestes eleccions catalanes: torpedinar el vot socialista en la seva línia de flotació. I en això coincideix amb CiU. L’enemic del meu enemic és el meu amic. Per això dia sí dia també apareixen ministres escalfant l’ambient (avui Wert, ahir García Margallo, demà Sáenz de Santamaría).
 
Al PSOE, la catalanodependència li ha evitat mirar-se al mirall i és possible que després del 25N, si funciona la pinça CiU-PP, no li quedi més remei que enfrontar-se a la crua realitat que fins ara havia amagat l’aportació extraordinària de vot català: la no recuperació del suport de les classes mitges urbanes espanyoles, que des de la dècada dels noranta van optar pel PP i allà segueixen, l'autèntic taló d'Aquil·les dels socialistes espanyols. (foto as.com)

4 comentaris:

  1. Que les declaracions de Wert s'expliquen en el marc d'una estudiada pinça per anar contra els socialistes? Home, no ho sé, però... alguna responsabilitat deu tenir el propi PSC/PSOE que expliqui la seva caiguda als inferns, no? Segur que a CiU, al PP i, de fet, a tot l'arc parlamentari, li interessa que el PSOE caigui com més millor (regla democràtica no escrita número 1; el PSOE vol el mateix de la resta; i CiU, i ERC, i ICV), però em sembla que per sortir-se'n del pou és més efectiu arreglar la casa des de dins que buscar fantasmes fora.

    ResponElimina
  2. Certament. I per això dic que el problema de fons del PSOE és que a mitjans dels noranta va perdre el vot urbà de classe mitja i que no l'ha recuperat (més que en comptades ocasions). Ja fa temps que les enquestes assenyalen que els socialistes són el partit amb l'electorat més envellit. I no han fet res per corregir-ho.

    ResponElimina
  3. M'atreveixo a dir que el problema del PSOE/PSC és la manca de projecte per a Espanya (a banda que la "O" d'obrer més aviat li sobra, també). Porta anys anant a recer del PP en les qüestions d'estat, no s'ha atrevit a plantejar seriosament el federalisme (o perque creu que a Espanya aquest concepte no calarà o perque ni ells mateixos se'l creuen) i, esclar, entre un original i una còpia...

    En fi, panorama el que té el PSOE tant a nivell espanyol com català. Com no s'atreveixin a fer una passa endavant, els enganxarà el toro (mai més ben dit :S)

    ResponElimina
  4. Totalment d'acord. Hi ha una dada que em sembla bastant reveladora del que exposes. La reforma de l'estatut de Catalunya va trencar el "centre" ideològic. El 2008, el 44% dels electors catalans ubicats al centre van optar pels socialistes, metnre que a la resta d'Espanya el 55% ho va fer pel PP. Entre 2004 i 2008, l'avantatge dle PP entre els votants centristes de la resta d'Espanya es va triplicar, mentre l'avantatge socialsita entre els centristes catalans es doblava. Davant del dubte d'acontentar els "catalans" o recuperar els "espanyols", el PSOE va optar pel segon.

    ResponElimina