15 de novembre 2012

La vaga "política"

Interessant reacció d’Alicia Sánchez Camacho a la vaga d’ahir. Ha dit que no és vàlida perquè era una vaga “política”. Resulta com a mínim xocant que una persona que es dedica professionalment a la política des de fa bastant temps, intenti deslegitimar una acció titllant-la de “política”, com si aquest adjectiu fos negatiu de per si i no calgués cap altra aclariment: si quelcom és “polític”, ja és dolent, no cal dir res més. “Polític” com afront en boca d’una política, interessant paradoxa. Però potser no era això el que pretenia la candidata Sánchez Camacho. Potser el que volia dir és que als sindicats “no els toca” fer una vaga política, volia dir que “la política” és un terreny vedat que gestionen “els polítics” en règim de monopoli (o de concessió administrativa), i que el que feien ahir els sindicats (i tota la gent que els acompanyàvem i secundàvem) era una intolerable intromissió en el “seu” vedat particular. El seu i el dels seus companys “polítics”. S’entén doncs que la candidata s’enfadés amb la vaga i recriminés als sindicats no limitar-se al seu terreny particular, les relacions laborals strictu senso. Potser a la candidata també li va desagradar que la ciutadania no es limités al seu paper de convalidadora de majories quan els “polítics” els criden a tal menester cada quatre anys (o cada quan els convé, com passarà el 25N) i gosés participar en una acció “política” que no havien convocat “els polítics”, els únics, a parer de la senyora Sánchez Camacho, legitimats per proposar i dirigir les actuacions “polítiques”. Interessant concepte de la democràcia, el que trasllueix la declaració de la candidata popular. La política és un vedat particular dels professionals de la cosa, que cada tant es presenten davant la ciutadania en una espècie d’Operación Triunfo que anomenem campanya electoral i que consisteix en una mostra més o menys lluïda de les habilitats dels diferents polítics, als que premiem o no amb el nostre vot. La resta del temps els hem de deixar fer sense molestar-los, que es veu que de política només en saben ells. 

Però en això Sánchez Camacho no està sola. Forma part del corrent que fa temps intenta restringir el camp de la política. En dos sentits. Primer, limitant l’acció política als professionals de la mateixa, excloent-ne la resta de ciutadans, convertits en simples espectadors d’un joc que només pot ser practicat pels connaisseurs (els "triunfitos"). En segon lloc, reduint l’acció política d’aquests escollits a la mera gestió d’un repertori limitat d’opcions, predeterminat per esferes de poder que no es consideren “polítiques”, però que en són i molt, malgrat no es vegin obligades a passar pel sedàs democràtic... o precisament per això.
(foto ARA.CAT)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada