13 de maig 2015

El tauler andalús: benvinguts a la nova política



Demà sabrem si Susana Díaz és investida presidenta de la Junta d’Andalusia o si s'ajorna la votació fins passades les eleccions municipals, de manera que podrem avaluar si la jugada d’avançar les eleccions autonòmiques li ha sortit bé, o pel contrari, el preu que n’haurà pagat no la compensa. Andalusia és el laboratori de la nova política espanyola, i ho és perquè Díaz va creure que avançar les eleccions autonòmiques al començament del cicle la beneficiaria. En principi va semblar que sí, ja que el resultat electoral fou molt superior a les expectatives, però Díaz sembla que s’ha ennuegat amb la gestió de la nova pluralitat parlamentària, de tal manera que no té garantida l’elecció en tercera votació, malgrat que hagi pidolat suport a esquerra i a dreta. Benvinguts a la nova política.

Al final Díaz ha estat víctima dels seus propis càlculs (o els dels seus assessors). Va avançar les eleccions per agafar Podemos a contrapeu, sense organitzar i amb el lideratge a mig fer. Va ser elogiada unànimement per la jugada, sobretot després que els resultats confirmessin la “feblesa” de Podemos (feblesa de 590.000 vots i quinze escons partint del no res). Ara bé, un cop passada l’eufòria, la candidata Díaz ha topat amb la necessitat de comptar amb Podemos o amb C’s per ser escollida presidenta.

I aquí és on la jugada mestra es converteix en pífia. L’avançament electoral ha resultat un pla diabòlic per a Díaz, perquè no comptava que l’escenari quedaria congelat a l’espera del que diguin les urnes el 24 de maig... i el novembre. Hores d’ara ni Podemos ni C’s tenen molts incentius per mostrar les seves cartes. Les seves opcions a les municipals i autonòmiques (i a les generals) passen per mantenir la seva autonomia, i això vol dir que no es decantaran per cap de les opcions majoritàries abans que s’hagi decidit tot el cicle. Evidentment, tant els uns com els altres faran la comèdia i negociaran (o faran veure que negocien) amb Díaz, filtraran que l’acord està a prop, publicaran llistes de demandes, exigiran, posaran condicions i dibuixaran línies vermelles, però en el fons només volen guanyar temps. El problema per Díaz és que no en té, de temps. Hi ha un termini establert per a la investidura i si s’esgota s’han de convocar noves eleccions.

En altres circumstàncies, Díaz podria amenaçar amb tornar a les urnes, amb l’esperança de reforçar la seva majoria. Però una nova convocatòria podria ser entesa com un fracàs personal de la presidenta que va decidir cridar a eleccions abans d’hora. I encara més, fer noves eleccions no és opció per a Díaz per un motiu molt prosaic: una nova convocatòria coincidiria amb el tram final del seu embaràs, el que fa molt complicada una possible campanya (i fins i tot, podria impedir la presència física de Díaz).

Així doncs, Díaz només té una opció per ser presidenta sense convocar noves eleccions: l’abstenció del PP. Numèricament i fins i tot políticament és viable (en lògica vella/nova política). El problema és al preu. Sabent que Díaz no té cap altra sortida, el PP podria amagar amb una nova convocatòria electoral per treure més rendiment de la seva abstenció al debat d’investidura. Quin rendiment? L’abstenció dels socialistes en algunes places claus per als populars, i que perillen segons les enquestes. Madrid, València. Després del 24 de maig, el PP tindrà moltes alcaldies i comunitats amb majoria simple, necessitades d’acords per a la investidura. C’s i Podemos seguiran sense incentius per decantar-se i donar suport als candidats més votats (és més, el PP sap que no pot comptar amb Podemos). En un escenari així, fer presidenta a Díaz pot ser la clau que acabi obrint moltes portes. 

El que semblava una jugada estratègica de primer ordre s’ha convertit en un laberint per al PSOE. L’angoixa per tancar el capítol andalús i fer presidenta a Susana Díaz li pot comportar pagar un preu enorme, que li passarà factura a la campanya de les generals. Al PP ho saben i acaricien la idea. A Ferraz no poden dir que no a la seva “accionista majoritària”. Escac i mat.

foto: diariosur.es

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada