28 de setembre 2017

Per què no hi aniré


He dubtat molt abans de decidir-me a publicar aquest escrit, sobretot a mesura que l’aire s’anava enrarint i la tensió pujava. Els últims dies m’he donat unes quantes raons per no fer-ho. Però al final he descobert que totes aquestes raons es resumien en una de sola: la por. He tingut por de publicar això, por a les conseqüències que em podia portar expressar obertament la meva posició, dir-la en veu alta, exposar els meus motius. No sóc una persona valenta, mai no ho he estat, però no puc admetre que el destí del meu país es jugui sobre el silenci, sobre la por a parlar, d’una part. No és aquest el país que vull.

Diumenge no participaré a la consulta organitzada pel govern de la Generalitat. No ha estat una decisió senzilla, m’he vist sacsejat com tothom en el remolí de declaracions i contradeclaracions, d’esdeveniments de tota mena que han marcat la història recent del nostre país. Tanmateix, un cop decidit confesso que cada cop estic més i més segur de les raons que m’han dut fins aquí.

No participaré en la consulta de diumenge perquè entenc que és una convocatòria dirigida exclusivament als independentistes, i com que jo no en sóc, no em sento convidat.

Perquè entenc que és un acte organitzat pels independentistes i això no m’ofereix cap garantia de neutralitat.

Perquè el que passarà diumenge és una excusa per continuar l’agenda política que mena a la declaració d’independència, un cop fracassat l’intent de les eleccions “plebiscitàries” de 2015. Entenc que l’1-O és un peatge que han de pagar per donar una pàtina democràtica a una decisió que ja tenen presa.

Perquè el resultat ja està decidit, perquè pràcticament tots els que volen la independència hi participaran (legítimament), de manera que el resultat final serà una victòria del sí, tot essent l’única incògnita el marge damunt del no, o gran o molt gran.

Perquè no vull col·laborar en el que crec que és una manifestació de part. Participant-hi només legitimaria el resultat i el procediment, ja que, com he dit abans, el resultat està decidit. No vull ser la comparsa necessària, el tonto útil.

Perquè no vaig participar en la consulta del 9N i no veig cap diferència entre aquella i aquesta, ambdues són crides partidistes que pretenen refermar una posició que no és la meva.

Perquè no penso seguir el joc d’aquells que diuen que si no participes ets còmplice del PP. D’una banda, és un trist argument per aconseguir suports, i de l’altra perquè considero que el que realment li fa el joc al PP és aquest enfrontament, que retro-alimenta als uns i als altres.

Perquè la convocatòria em fa escollir entre la independència i la dreta espanyola, i crec que a Catalunya afortunadament hi ha més opcions que aquestes dues.

Perquè no comparteixo la idea de democràcia de qui diu traïdor i feixista (o sediciós i colpista) a qui no pensa com ell.

Perquè em nego a validar amb la meva participació l’atropellament del Parlament de Catalunya perpetrat per la majoria independentista fa tres setmanes, saltant-se les mínimes normes democràtiques que creia que regien el meu país, aquelles que ara invoquen precisament els independentistes quan l’Estat carrega contra el govern de la Generalitat. No crec que sigui aquesta la manera de fer un nou país.

Perquè crec que els que se’ns proposa és una drecera, i les dreceres en política acostumen a dur a culs-de-sac. Els canvis polítics profunds requereixen temps i feina, i malgrat que sembli que ha passat molt temps des de 2012 (els temps accelerats són una il·lusió de moviment), em sembla que el procés no és prou madur per poder encarar una via unilateral a la independència. No hi ha hagut la paciència suficient per part dels independentistes per construir una majoria.

Perquè no crec que la convocatòria serveixi per arreglar res. Estic convençut (tristament convençut) que d’aquí el país en sortirà més afeblit i més dividit i crispat.

Perquè no estic del tot segur que a una part dels convocants els preocupi que el país surti d’aquí més afeblit i més dividit i crispat. Han preferit seguir amb el seu full de ruta abans d’alentir la marxa per recollir més gent.

Perquè sempre he cregut que la força del nostre país era la capacitat de construir amples consensos, plurals i diversos, on pràcticament tots ens sentíssim reconeguts. No sento que la convocatòria de diumenge respongui a aquesta mena d’acords. Més aviat és la sortida per la via directa d’una pulsió (legítima i molt nombrosa) que pren el nom de tot el país malgrat ser-ne només una part.

50 comentaris:

  1. Em quedo amb una frase i la faig meva: "...no comparteixo la idea de democràcia de qui diu traïdor i feixista (o sediciós i colpista) a qui no pensa com ell"

    ResponElimina
  2. És d'agrair que una persona de la categoria de l'O.B. expliqui de manera raonable i ordenada les seves raons i els seus pensaments.
    Lamento molt que O.B. digui que ha tingut por - que té por - d'expressar els seus sentiments i opinions. Ho trobo molt lamentable i espero que el temps li demostri que no estava fonamentada.
    Finalment, i tot i ser independentista, espero que el resultat de la votació de diumenge, sigui quin sigui el resultat, no porti a una declaració unilateral d'independència, que em semblaria un disbarat: perquè no comptaria amb un mandat democràtic solvent i perquè seria irrealitzable pràcticament. És a dir, espero que també en aquest cas la por d'O.B. es demostri infundada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Oriol.

      Davant d'un xoc de trens, de legitimitats dutes a l'extrem, tots, fins i tot els maquinistes, haurien de tenir, com dir-ho...instint de supervivència.

      Molts tenim aquest instint activat davant la por al desgavell, a l'enfrontament, al maniqueïsme totalitari.

      És el mateix instint que se'ns activa davant les retallades socials, davant d'una societat cada cop més dual i, per tant, menys democràtica i més injusta socialment. Volem ser lliures...

      Por a l'infantilisme regnant a casa nostra: contents de fer una revolució com si les revolucions fossin inòcues.

      Feliços i somrients entregant l’autogovern a les dues Espanyes. Talment, delerosos perquè el franquisme es mostri, ara si, sense subterfugis.

      Predisposats a tornar a senyalar com a botiflers a veïns i veïnes. Encantats de sentir-nos vius sota la mare pàtria maltractada.

      Por vers aquells que no són capaços d’entendre que la democràcia, una democràcia sana, és, per damunt de tot, no només respectar a aquell que pensa totalment diferent a tu, sinó, la obligatorietat de cercar l’entesa amb el teu antagònic.

      La por és un molt bon instint si un manté el cap clar i el cor calent.

      Gràcies, Oriol per tenir el cap clar i el cor calent.

      pd: respectat Miquel, molts tenim la sensació que el catalanisme polític ha estat lliurat, llençat, als braços de l’independentisme i del maniqueïsme de les dues Espanyes.
      L’aposta del catalanisme polític del segle XXI en un món de vertigen hiperglobalitzat ha de ser ALL IN?

      De veritat, ha de ser TOT O RES?

      Elimina
    2. Gràcies per les teves paraules, Marcel. Una abraçada, amic

      Elimina
    3. Miquel, jo també espero estar equivocat, però ja fa massa temps que ho espero i no sé si em queda gaire esperança. Gràcies

      Elimina
  3. Subscric les teves paraules i Si rotundament la por no es infubdada Hi ha por!!! T aplaudeixo Oriol! Sonia

    ResponElimina
  4. Dius que no et sents convidat, però se t'hi ha convidat. T'hi autoexclous per fer boicot. És la teva decisió, però estaria bé que no ho disfressessis d'una altra cosa.

    No hi veus diferència amb el 9N perquè heu intentat per tots els mitjans que ho sigui. Aquesta afirmació està amarada de cinisme.

    El resultat no està decidit, en tant que fas una crida a no votar, perquè així sigui. De nou, cinisme.

    Passes per alt 20 dies en què, en nom de la legalitat, s'han vulnerat drets fonamentals d'una democràcia. Només això hauria de servir per no restar en un silenci que Rajoy s'atribuirà. Participar votant no i cridant que tothom ho faci, farà que el resultat no estigui decidit com dius i posarà sobre la taula de forma fefaent la tercera via que a Madrid se silenciarà sempre. Si no hi participeu, l'Estat seguirà considerant que no cal negociar, perquè ja haurà guanyat i ningú negocia amb perdedors.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pilar, gràcies pel comentari. No tinc la sensació d'estar fent boicot. Al contrari. Decideixo lliurement de no anar a un lloc que (tu dius que sí) on no em sento benvingut. Això no és boicot. No m'ho sembla, almenys.
      A tu et sembla que sóc cínic. D'acord. és la teva opinió.

      Elimina
    2. Heu fet unes lleis de referèndum exprés a la vostra mida, us heu saltat la llei per sobre de la resta del parlament (qualsevol llei important ha d'estar suportada per 2/3 parts del parlamant, segons l'estatut. ).

      Dieu que és democràcia, però no ho és.

      Elimina
  5. Causa molta tristesa perquè no mobilitzant-vos doneu a entendre que la pèrdua de llibertats d'aquests dies -per molt que dieu el Parlament no pot suprimir llibertats perquè no té el poder- és un preu que mereix la pena pagar en nom de la legalitat vigent. I cap legalitat pot estar per sobre de la llibertat d'expressió. Cap.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No puc passar per alt una cosa. El que ha passat aquests dies és inadmissible. Et dono la raó completament. Però és precisament el que els dirigents del govern de la Generalitat estaven buscant. És això el que em rebel·la i és per això que no responc a una crida que (ara sí) considero cínica. I pitjor encara. Considero que fa el joc al PP alhora em demana que participi contra el PP. M'estimo massa les institucions del meu país per jugar-me-les als daus.

      Elimina
    2. Les institucions del teu país desapareixeran si no jugues la partida. Pretendre que només és un tema entre PP i JxSí és d'un cinisme que fa fredat. En tot aquest temps, ni PSC ni PSOE ni UDC ni pont aeri han estat capaços de teixir les bases de cap acord. De cap tercera via. L'únic acord, anomenar nacions culturals a les nacionalitats i continuar amb la recentralització. No t'equivoquis. El que busquessim els independentistes és intrascendent si els tercer viistes haguessiu aconseguit obrir la via inexistent. El que busquessim nosaltres es desfaria com un terròs al cafè si no haguéssiu donat la presidència al corrupte Rajoy. El nostre projecte s'hauria d'esperar indefinidament sí el vostre PSOE hagués accedit a un Referèndum, encara que hagués exigit que el NO impliqués una Devolution Max. I això no ha estat possible per una senzilla raó: que és impossible. El Regne és castellà i només acceptarà que els territoris que controla estiguin en posició de rendició total. Que nosaltres ho volem fer palès? És evident. Perquè no hauríem d'obrir els ulls a la societat? Però no és el PP que actua com actua. És l'estat i particularment el PSOE, que els dona carta blanca. Com faràs tu diumenge amb el teu no vot.

      Elimina
    3. Uns tenen al corrupte Rajoy..y altres tenen a Puigdemont acusat per la CUP de corrupció a Girona. Un altre dia parlarem dels del 3% ...

      Elimina
    4. Oriol, comparto tu opinión totalmente. Es verdad que en muchos contextos, a las personas que no damos apoyo al Procés y no vamos a ir a votar, nos ponen etiquetas diversas, que si peperos, franquistas o traidores. El diputat Tardà de ERC, en la U.B. dijo a los jóvenes estudiantes "vosotros los jóvenes sereis las paredes maestras de la República catalana y los que no apoyen la independencia son unos traidores a la terra i a Catalunya..."
      Me encanta tu discurso tranquilo, objetivo y claro. Muy distinto al de formaciones políticas como Podem y CeC, ambiguos, si pero no, pero irán a votar como movilización, pero sus votos contarán, pues que lo digan claramente que apoyan, a no, porque eso les restaría votos en las próximas elecciones. La ambigüedad no les dará buenos resultados, pero esa es su responsabilidad.
      Y lo de los niños en los colegios, vísperas del 1.O, además de ser un despropósito, cuanto menos vulnera el derecho de los menores a ser niños.
      Muchas felicidades por tu artículo, lo comparto en otros foros.

      Elimina
  6. Em sento totalment identificat amb tu. Gràcies :)

    ResponElimina
  7. Quan es llença el bé més preuat que és la convivéncia entre famílies, és que el camí no porta a compartir un espai comú. Haver de pactar abans de qualsevol trobada que no es parlarà del "tema" per es molt greu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que respons a una altra entrada, d'una altra persona potser. I crec que manipules una mica el que s'hi explicava, perquè es deia que, qui escrivia havia demanat/exigit als altres no parlar del tema. O sigui que la mateixa persona que exigia el silenci familiar, després es queixava del silenci que havia exigit, segurament perquè no està acostumada a estar en minoria. Suposo, és clar. Els independentistes de tota la vida hem estat eternament en minoria. És quelcom natural. Sempre n'hi ha uns que ho estan.

      Elimina
  8. Estic molt trist per a tu. Quan passi tot que fareu?, perque pasar pasará. Lluitavau a la clandestinitat? com amb el dictador? pero va morir al llit. Simplement estic trist perque creia una cosa i ha estat un altre. El meu partit mha fallat o potser les persones a dins del partit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé perquè fas servir el plural. Jo no escric en nom de ningú, només en el meu. Gràcies pel comentari, Xavier.

      Elimina
  9. És sorprenent que algú que es presenta com politòleg arribi a les conclusions que llegeixo. En primer lloc, el NO serà alt. Segur. Hi ha molta gent que no vol la independència però tampoc el feixisme. I aquesta gent anirà a votar. Votarà NO o votarà NUL, o votarà SÍ, però votarà. I es quedarà als colegis, i donarà fé dels resultats. Perquè el PPC's es farà seus els no vots. Després podràs dir el que vulguis, però la repressió implacable la faran en nom teu. I serà implacable.
    En segon lloc quina és una posició més forta? Un 60% de vots i un 75% de sis o un un 70% de vots i un 60% de sis? És evident que la segona suma més NO i el NO és més determinant que una abstenció que pot ser llegida com por a la repressió. Finalment, quina serà la mesura de la repressió si el vot no passa del 55% i quina és la mesura de la repressió si passa del 70%? Radicalment diferent. Si el vot no és prou, les forces d'ocupació camparan lliures per Catalunya, i les institucions quedaran abolides. I els partits prohibits. Mentre que si el vot és alt, no ho podran fer, encara que el Sí no aconsegueixi prou suport.

    ResponElimina
  10. Gràcies Oriol per aquest post i també l'anterior, per representar-nos un cop més, i posar el temps de dir les coses amb la serenor de la reflexió i la convicció sostinguda de les idees i els valors. Amb el vent de popa o amb el vent de proa.

    Són temps amargs i el teu post és amarg. Amb tot el que exposes, jo sento que aquells que no combreguem amb cap dels dos blocs que han decidit mesurar forces (sense inquietar-se -alguns sembla que gaudint-ne- del cost que la societat catalana i espanyola pagarà) crec que som objecte d'una estafa democràtica a gran escala. I encara més dur d'empassar: tot i veient com ens enganyen no sabem aturar-ho. Part de culpa la tenim també nosaltres, els pactistes, siguem els d'una mica més cap aquí o d'una mica més cap allà. Hauríem hagut de saber fer (o refer) ja fa temps el nostre pacte intern, a costa de renúncies si calia, per mostrar a la societat que el pacte no només és desitjable sinó possible. Hem atès altres estratègies a curt termini. O simplement no n'hem sabut. Shame on us as well.

    Entenc la por que senties, la sento jo també, perquè en els nostres entorns "Catalan Graduate High Income" la pressió ambiental és màxima. Esperem que sigui infundada, però sentir-la ja és prou senyal. Fins aviat.

    ResponElimina
  11. A la Catalunya d'avui s'ha de ser molt valent per publicar això. Pero tingues clar que som molts els que pensem com tu. Paràgraf per paràgraf. I que tampoc anirem.

    ResponElimina
  12. Hola Oriol. El miedo es un mal compañero de viaje. Cuando aparece ya no podemos estar seguros de que lo que hacemos sea correcto hasta que lo enfrentamos. También tengo miedo pero también he decidido no participar el domingo. No quiero que nadie pueda apropiarse de mi voto y juegue con él para lanzarlo a la cabeza del "enemigo". Y también porque creo que un análisis de lo que está ocurriendo desde una perspectiva de clase lo hace imposible. Gracias por tu reflexión, es muy valiosa.

    ResponElimina
  13. Molt d'acord amb el post. També hi ha por a que no vulguin trobar solucions dialogades, de consens, i que continuïn amb aquesta problemàtica tan interessada per alguns.
    Però sobretot tinc por a que tothom surti perdent.

    ResponElimina
  14. Hola Oriol,
    A mi em sembla fantàstic que no votis i que ho tinguis tan ben argumentat. La feina dels polítics és representar les ànsies i el tempo del poble, i la feina del poble és posar deures als polítics, tan els que ens agraden com als que no, i vigilar que executin el que els hem demanat.
    És una desgràcia que s'hagi de votar com es farà. Estaràs d'acord que portem anys demanant canvis i intentant trobar un millor encaix. El progrés de l'home s'ha fet a contra corrent. Hi ha moltes lluites que encara no han acabat perquè s'espera el moment perfecte on les condicions siguin perfectes. Els gais i lesbianes encara lluiten. Les dones també. Les minories ètniques. Els desnonats. Les víctimes subprime. Etc. Mai és el moment perfecte, perquè el teu moment potser diferent al d'un altre.
    Bombers, professors, advocats, policia, botiguers, estudiants, pagesos amb tractors que arriben cada dia, tanta gent tan diferent no pot estar tan equivocada.
    No ets més feixista que jo per creure que no és el moment, peró sí ets d'una minoria que no vol reconèixer que potser està equivocada i que s'està desaprofitan un moment imperfecte on no hem arribat per casualitat.
    Em sap greu si has tingut por. No veig d'on, com no sigui que te l'han fet venir llegint mitjans de fora. Malauradament, només tenim un diari i una TV que parla de nosaltres d'una manera, i l'artilleria de la resta de mitjans que en parla d'una altra. És difícil estar ben informat, així.
    És difícil que els qui veuen Tele5, A3, La6 etc puguin tenir una visió diferent de la festa que és cada manifestació aquí.
    Celebraré i si cal et defensaré si penges albalcó una pancarta on hi digui "jo no voto perquè aquest referèndum és una farsa". Jo també ho penso, però és el millor que hem sabut fer amb els mitjans que ens han deixat, sota la por de ser detinguts, multats o buscats.
    Salut, pau, amor i independència,
    Xavi

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Xavi. Expliques molt bé el que jo mateixa penso. Ens agradaria que el camí fos millor, que ens haguessin permès decidir què pensa el poble de Catalunya d'una manera democràtica, ideal, però és el màxim que s'ha aconseguit contra una repressió de tall franquista que no ve només d'aquestes darreres setmanes, sinó que és una política continuada de tirar per terra lleis socials essencials amb el beneplàcit del TC. L'Oriol pot dir que té por de dir la seva opinió (faltaria més), però també fan por els 4.000 Guàrdies Civils o les múltiples detencions. Les coses han canviat, s'han desemmascarat moltes coses, i cal mullar-se. Però el millor de tot és que la nostra convivència no la trenquen, vagi o no vagi a votar, jo, com tu, desitjo a l'Oriol salut, pau, amor i independència, entesa com llibertat personal i col·lectiva!

      Elimina
  15. Molt bon article Oriol. Jo també m’hi sento reflexat. El pitjor és que res acaba el 1-O. Tot continuarà i pitjor....

    ResponElimina
  16. Gràcies Oriol, dones veu a molta gent des-de la teva independència intel·lectual.

    ResponElimina
  17. Moltes gràcies pel teu comentari, Xavi. Comparteixo moltes de les coses que dius. El que retrec a aquesta convocatòria és que els convocants hagin primat els seus interessos partidistes i no hagin volgut construir un front ample amb altres forces.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Como politólogo sabrás diferenciar cuando un partido político se ve arrastrado por un clamor popular o por intereses partidistas. Es el principal motivo por e que ahora incluso Podemos da soporte al referéndum y solo quedan fuera los unionistas que, obviamente no quieren arriesgarse a perder.

      Elimina
    2. Oriol, tornes a tenir raó, però parcialment. Suposo que parles dels socialistes, podems i catsiqespot. Els tres que, per no perdre rèdit electoral, esperaven una negociació perfecte en un moment perfecte on tothom s'avindria a negociar. Fer-ho d'una altra manera haguéssin perdut un electorat a la recerca de lkum al funal del túnel. No sé com s'hauria de fer per a què no primin els interessos del partit per damunt dela de la ciutadania. Tothom vol tenir raó. L'única manera de no buscar els interessos del teu partit és buscar els de la ciutadania que representes, i em fa l'efecte que és el que està passant. S'ha intentat construir un front, i quan no ha passat, els que han quedat fora, més que mirar pel poble han boicotejat mirant per ells. Així és difícil avançar, sigui en la direcció que sigui.

      Elimina
    3. Estic d'acord amb part del que dius, Xavi, però no puc estar d'acord quan quan parles de "poble" com un tot. Jo hi veig una part (molt gran) de poble, però no tot el poble.

      Elimina
  18. Fundamentalmente indica que no votará porque defendiendo el unionismo es mas fácil intentar des-legitimar un referéndum en el que, con los datos en manos seguramente perdería. Obviamente humo argumentativo para evitar arriesgarse con las urnas, opción racional pero poco democrática y seguramente inútil dado que la participación será alta.

    ResponElimina
  19. Dol sentir que 'aquest referèndum és una farsa' perquè no cumpleix totes les garanties que tots voldríem. Hores d'ara tothom sap que és absolutament impossible que l'Estat espanyol accepti fer-lo. I la voluntat de més de 2 milions de catalans s'ha de reprimir com diuen desdel PP ? 'Se'ls ha de fer entrar en raó' diuen. I tenen tota la força per reprimir llibertats, que els demòcrates haurieu de rebutjar.. Doncs sí, cal ser valents i no tenir por que la gent s'expressi. Podeu quedar-vos lliurement al vostre sofá, la vostra zona de confort, però la història la fan els que s'arrisquen a fer una societat millor. Transguedim una Llei que veieu que no permet avançar Catalunya cap a un major benestar social, només heu de comptar les impugnacions a les lleis del Parlament que ha fet i fa el TC. Si aquesta intervenció de facto que fa anys que dura no us commou, no entenc de què serveix la vostra proposta. Si no serveix per avançar no serveix per res.

    ResponElimina
  20. Em xoca que essent professor d'universitat concretament a la facultat de ciència política de l'UAB, et mogui més la teva ideologia (PSOE) que la neutralitat que ha de caracteritzar a tot politòleg alhora d'analitzar un procés com aquest. No ens enganyem no has jutjat aquest procés d'una manera neutral, l'has jutjat de manera partidista, llegir aquesta publucació és gairebé com escoltar un discurs d'en Miquel Iceta.

    ResponElimina
  21. I que consti que et respecto molt, tot i que això no treu, que si considero que t'equivoques t'ho recrimini.

    ResponElimina
  22. Amic Oriol, primer de tot felicitar-te pel teu blog i que hagis superat la por a donar la teva opinió sobre aquest tema. Tots tenim por, d'una o altra manera. A casa la meva parella té por cada cop que agafa l'avió o l'AVE per anar de gira per Espanya, pel que li puguin dir, per si la increparan pel fet de ser catalana, etc. Evidentment no ha passat res d'això, però la por hi és, perquè aquesta, com a instint bàsic i primitiu que és, com a instint que vetlla per la nostra supervivència, ens dibuixa un futur negre i ens prepara per fugir o per atacar. Uns tenen por quan es fan una anàlisi perquè temen el pitjor resultat, d'altres quan agafen un avió per si té un accident, d'altres cada cop que veuen un àrab per si és un terrorista, i d'altres por de que per Espanya vegin que són catalans pel que els hi poden dir. Per sort, aquestes prediccions gairebé mai es compleixen. Bàsicament per això, perquè són prediccions (i el futur no el podem saber de cap manera) que neixen en la part més primitiva i instintiva del nostre cervell. La por és un sentiment que neix més de les vísceres que no pas de la raó, com el patriotisme. Jo, personalment, no sóc gens patriota. Tampoc sóc un "ciutadà del món", si m'hagués de definir d'alguna forma ho faria com a "anti-patriota". Les banderes, els himnes, els ritus col·lectius (siguin nacionals, religiosos o futbolístics) em produeixen dermatitis aguda i ganes de riure (un riure amb certa ràbia, ho reconec, no un riure sa i catàrtic). Però en aquest món en el que vivim, vulguem o no, cadascú de nosaltres pertanyem a un Estat-Nació per sorteig de naixement. I en el que m'ha tocat viure a mi (el que posa en el meu DNI), és a dir, Espanya, no és que em faci por, és que em fa terror. Em fa terror aquesta Espanya que a d'altres tant els hi agrada i que volen mantenir tal i com és. I dic "aquesta Espanya" no "Espanya". Una altra Espanya em podria agradar molt. Una Espanya que mirés enrere sense por i fes net de'un feixisme estructural que s'hi aferra com un càncer cronificat, una Espanya que realment se sentís orgullosa de ser com és, diversa, no monolítica, una Espanya que, per exemple, sentís que Catalunya i la seva cultura formen realment part d'ella, i que l'estimés, la respectés i que no veiés la diferència com una agressió al que és la "espanyolitat" tal i com l'entenen alguns. Una Espanya que deixés d'utilitzar Catalunya com a enemic intern per obtenir rèdits electorals a la resta del Estat. Una Espanya així no caldria ni que fos federal, perquè tots ens hi podríem sentir còmodes, representats i estimats. Una Espanya republicana, sí, perquè no m'entren al cap els privilegis d'uns pocs obtinguts per via seminal. Una Espanya que no m'intentés tapar la boca a cop de Constitució, una Constitució, per altra banda, que a mi, no em representa, perquè mai l'he votada, mai se m'ha preguntat si m'agrada o no. En definitiva, una Espanya valenta a la que no li fes por modernitzar-se i deixar anar el llast de la dictadura i la transició que encara tant li pesa. Aquesta Espanya m'agradaria molt. Però sóc realista i ser que és una utopia, que tot i que hi ha gent que pensa com jo per tota la geografia espanyola no som suficients, i que els partits que ens podrien representar, no ho fan. Per això jo sí que demà intentaré anar a votar, Oriol. No per cap bandera ni per cantar el virolai, si no perquè aquesta Espanya que defensa amb ungles i dents l'status quo no m'agrada. I que quedi clar que no trobo que tot a casa nostra sigui fantàstic i meravellós però votaré, amb l'esperança que aquesta sacsejada suposi un abans i un desprès aquí i a Espanya. I intentaré superar la por que pugui tenir demà igual que tu has superat la teva, Oriol. Perquè la por, moltes vegades, ens acaba convertint en allò que més temem. Una abraçada, company. I seria un plaer parlar d'això i moltes més altres coses compartint un bon gin tònic. Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oriol, sóc el Sergi Pompermayer. És que sóc una mica inútil i no sé com fer-ho perquè surti el meu nom a l'encapçalament. Petons

      Elimina
    2. Amic, gràcies per les teves paraules. No estem tan lluny. Jo també abomino d'aquesta Espanya que tu defineixes tan bé. I també com tu, no tinc gaires esperances que sàpiga convertir-se en aquell país que podria agradar-nos. No és això. El meu problema, que intentava explicar a l'escrit (i que potser no he aconseguit transmetre), és que no estic disposat a acceptar trencar el meu país per treure'm del damunt aquesta Espanya. Perquè, al meu entendre, el que se'm proposa demà és passar per l'aro, és acceptar que hem de deixar de banda la democràcia, la convivència, l'entesa entre catalans que pensem diferent, i unir-nos tots al que dicta una minoria (molt nombrosa), que no ha tingut cap problema a actuar com ho faria "aquella Espanya" que no ens agrada, trinxant el Parlament, per exemple. I ho sento, no vull acceptar tot això amb l'excusa que és l'única sortida que ens deixa "Espanya". Hi havia un altre camí que no s'ha volgut prendre. D'acord, és l'opció dels dirigents independentistes, totalment legítima. Ara bé, per a mi no és la manera. Aquesta no és la mena de país que vull, perquè no em sembla que sigui millor que "aquesta Espanya". I dit això, espero que demà puguis votar i que un dia d'aquests en puguem parlar (d'això i de teatre i d'arreglar el món). Una abraçada, amic

      Elimina
    3. Hola Oriol: trobo que tens masses raons en el teu posicionament. No t´has d´excusar tant. Amb dues linies ben dites ja ni havía prou. Tan de texte es estrany...res més Jordi Cervelló

      Elimina
  23. Jo tambe he tingut por. Fa mases anys que tinc por d'opinar el que penso. Vaig tenir por a la epoca de la transicio quan anaves pel carrer i la policia et pegaba. Ara ja no ens peguen pero a part de la violencia fisica...que ha canviat? He estat molt anys tenint que callar i disimular que no soc catalana aqui, al Baix Llobregat. M'han dit: lo tienes todo, eres del Barça, catalana e independentista...que pena. Nomes som catalans que volem expresar la nostra opinio. Ja es tart per parlar per que portem molts anys intentant parlar i tot es no, i no, i no i mes no. No heu volgut parlar i ara no ens deixeu parlar pero si ens escoltareu. Ja no ens podeu fer callar mes.

    ResponElimina
  24. Por vosaltres?? La por l'hauriem de tenir la gent que farà possible que votem malgrst els 12000 policies, i les amenaces de presó i d'embargament... aquests són els herois. Ja m'explicaràs què y'hi juges tu amb la teva postura

    ResponElimina
  25. Moltes gràcies Oriol!

    Jo tampoc havia fet cap comentari abans per por que em diguessin feixista o franquista gratuitament.

    Gràcies per explicar perfectament com ens sentim molts de nosaltres.

    Salutacions!

    ResponElimina
  26. Oriol, tristament s'ha demostrat que els teus comentaris són molt encertats.

    Gràcies per aquesta reflexió.

    ResponElimina
  27. Mentre els que volen la independència parlin del poble de Catalunya, com un tot uniforme que els hi dona suport, el problema no té solució. Segueixen la tàctica del Pujol, i no volen reconèixer que el país està fracturat. La seva darrera victòria: la fractura de la directiva del Barça..............

    ResponElimina
  28. Es un alivio ver que aun hay gente con seny. Uno de los pilares de la democracia es la libertad de pensamiento. También uno de los derechos de los niños definidos por la comisión de derechos humanos.
    No tiene mas razón el que grita más fuerte, pero en toda la península parece no creérselo nadie. Triste, triste.

    ResponElimina

  29. This is a really great examine for me, Must admit that you are a single of the best bloggers I ever saw.Thanks for posting this informative article.Thanks

    ResponElimina