27 d’octubre 2022

El peó i la reina


Ahir ERC va apuntar Dalmases, forçant la convocatòria de la comissió del diputat a la que es resistia el seu president, Jaume Alonso Cuevillas (Junts, sector Borràs). El missatge dels republicans sembla clar: no n’hi ha prou amb la dimissió dels càrrecs a la direcció de Junts, Dalmases mereix una reprovació en tota regla al Parlament per haver intimidat amb violència la directora del programa FAQS, arran d’una entrevista a Borràs.

Fa temps que Dalmases s’ha distingit per ser el fidel escuder de Borràs, i el seu calvari en seu parlamentària podria entendre’s com el penúltim servei a la encara presidenta (tot i que suspesa) del Parlament. Igual que al joc dels escacs, on els peons solen sacrificar-se per salvar es figures de més rang, la defenestració de Dalmases permetria a ERC mantenir el suport a Borràs. És un sacrifici que possiblement Dalmases encararà prest i gustós, per més que (òbviament) de cara enfora s’hi resistirà tant com pugui. Però al final entendrà que tot plegat és en benefici de la seva adorada presidenta.

El cap de Dalmases permetrà Borràs continuar com a presidenta suspesa i no substituïda, el que li concedirà les prebendes que li permeten mantenir un cert status i la suficient projecció pública. A ERC li interessa que Borràs es mantingui així, perquè si la fes caure facilitaria que el sector més moderat de Junts es fes definitivament amb el partit, i això ERC no ho pot permetre. Prefereix (i és lògic) que el seu principal rival continuï sent una olla de grills. I això només és possible si Borràs manté certa posició institucional.

D’aquí que ERC hagi carregat sense compassió contra Dalmases. Per tapar Borràs. Per permetre als republicans aparèixer com els grans enemics de Junts quan, en realitat, protegeixen Borràs, permetent que es mantingui buida la cadira de la presidència del Parlament.

A ERC saben que el seu objectiu de convertir-se en la força dominadora de l’escenari polític català pels propers deu anys passa indefectiblement per atraure’s la part de l’antic vot de CiU que s’ha anat despenjant a mesura que el procés es radicalitzava i embogia. Aquest espai, de dimensions difícils de precisar però en qualsevol cas fonamental per establir-se com a partit central, podria sentir-se temptat de tornar a Junts si aquest aconseguís recuperar un perfil de certa moderació, com sembla que és la intenció del sector capitanejat per Turull. D’aquí l’interès d’ERC per mantenir viva la pugna interna a Junts, és a dir, per afavorir la supervivència del sector que lidera Borràs i que ha mostrat una capacitat important per imposar-se als moderats (com va demostrar la consulta interna sobre el manteniment de l’acord de coalició).

El nou executiu monocolor d’Aragonès necessita temps per penetrar en aquest espai orfe, i Borràs li ofereix. L’objectiu es mantenir Junts obert en canal com a mínim fins les municipals de maig, tot impedint que es pugui presentar com una opció sòlida i unida amb un discurs que pugui disputar-li a ERC l’etiqueta de moderació i pragmatisme. Cal evitar de totes totes que torni l’antiga Convergència abans ERC no s’hagi fet forta en el seu espai tradicional.

Tanmateix, ERC no pot mostrar obertament la seva preferència per Borràs. És més, necessita gesticular molt per fer creure el contrari. D’aquí la decisió d’ahir, amb els comuns i la CUP, d’obligar Alonso Cuevillas a convocar la comissió que ha de jutjar Dalmases, el peó que és necessari sacrificar per protegir la reina.

foto: naciodigital.cat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada