08 d’agost 2014

La guerra inútil





Què els dirà Netanyahu a les mares dels soldats israelians morts en l’ofensiva de Gaza? Per a què els explicarà que han mort els seus fills? Quina raó els donarà pel seu sacrifici? És més segur Israel avui que fa un mes? Plouran menys coets (míssils, en diuen ara) des de la franja? És més feble Hamas ara que al juny? Compta amb menys suport per part de la gent de Gaza? És més dèbil l’aliança entre les diferents faccions palestines (la raó de fons de l‘ofensiva, i no el vil segrest i assassinat de tres nois israelians... a Hebron!)? Perilla avui més que fa un mes l’acord entre al Fatah i Hamas per a formar un govern d’unitat palestí?

No, no i no. A totes tres preguntes, la resposta és no. No és més segur Israel avui que fa un mes, per molt que els portaveus de l’exèrcit assegurin que han inutilitzat la major part de la infraestructura militar de Hamas. Seguiran caient coets al Sud d’Israel. I seguiran caient en part perquè la gent de Gaza ha renovat el suport a Hamas (o és que Netanyahu no coneix la lògica de l’acció-reacció?). L’ofensiva israeliana tampoc no ha trencat l’acord per fer un govern palestí d’unitat, sinó tot el contrari. Les faccions palestines van juntes a les converses de pau d’El Caire i presenten una proposta conjunta.

Així doncs, què els dirà el primer ministre a les mares dels seus soldats morts? Com els explicarà el sacrifici dels seus fills? Per a què han mort seixanta-tres soldats d’Israel? Quina raó adduirà Netanyahu? Quin consol pot donar a aquestes dones? Com els pot fer entendre que les morts dels seus fills no han estat un exercici inútil, un sacrifici estèril? El mateix que el sacrifici de més de mil vuit-cents palestins i palestines, a les mares dels quals a Netanyahu ni li passa pel cap intentar consolar.