Existeix (i darrerament es fa evident) un “decalatge” entre una part del sistema de partits i l’electorat. Tenim un sistema nascut a la transició i afermat a principis dels vuitanta, que ha donat bons resultats (en termes de representació) al llarg de casi trenta anys. Ara bé, comencem a ser conscients d’aquest “decalatge”. El vot en blanc, el nul en alguns casos, el vot a formacions que fins fa poc semblaven anècdotes històriques de curt recorregut i que ara han sortit del grup d’”altres” i han adquirit etiqueta pròpia (els primers, Ciutadans, però altres més, com ara Solidaritat, Plataforma...) o el vot a propostes que denuncien l’enroc del sistema (Escons en blanc, Insubmisos i tota la colla). Tots ells són indicis que el sistema establert ja ranqueja.
El 55% dels electors catalans actuals no tenia edat per votar el 1982. És més, gairebé un de cada tres no havia ni nascut!
Els partits polítics no són elements immòbils. O no ho haurien de ser. Evolucionen amb la societat, i si no ho fan, s’afebleixen i acaben per desaparèixer. El cementiri de partits català n’és ple de formacions que un dia van semblar eternes, només cal consultar el magnífic diccionari de partits polítics de Catalunya, coordinat per l’Isidre Molas. Tots els partits, doncs, s’enfronten tard o d’hora a la disjuntiva: adaptar-se o morir.
Si pensem en els partits actuals del sistema català, la majoria han patit processos d’adaptació. La ERC d’avui, amb tots els “peròs” que es vulgui, té molt poc a veure amb el partit de nostàlgics republicans de finals dels setanta. I el PP no es pot dir que sigui exactament l’Alianza Popular de fa trenta anys. El mateix pot dir-se d’ICV respecte del PSUC (per desgràcia, numèricament parlant, dels actuals ecosocialistes).
Tots tres han canviat profundament. Adaptar-se no és només canviar les cares del cartell electoral, ni els colors del logo, ni canviar de seu. Adaptar-se vol dir superar els suports originals del partit per anar-ne a buscar de nous. Això és exactament el que van fer ja fa temps tant ERC com el PP. La transformació d’ICV va ser producte d’una crisi interna, però d’aquesta en va sortir un partit amb un electorat nou, on els vells votants “suqueros” són minoria.
Els dos partits “grans” no han patit aquest procés i en certa manera n'han patit les conseqüències en termes electorals (mireu el gràfic del començament). No han canviat perquè la seva situació de predomini en el sistema no els pressionava per fer-ho, de manera que tant el PSC com CiU segueixen tenint les mateixes bases electorals que als vuitanta. El gruix del seu missatge es dirigeix als mateixos sectors. Cert és que CiU sembla haver rejovenit el seu electorat, anant un pas més enllà del discurs pactista propi de l’època pujoliana. El “gir sobiranista” està pensat específicament per a les noves generacions, per als fills dels votants pujolistes dels vuitanta.
Però el PSC no ha endegat un procés d’adaptació. Segueix assegurant la seva base pràcticament en les mateixes persones que el votaven als vuitanta i noranta. El seu projecte està pensat en essència per a ells, els missatges van dirigits a aquest col·lectiu, malgrat que pel camí hagin canviat diverses vegades de candidat i hagin modernitzat el logo. Els socialistes tenen pendent aquest procés, i part del seu mal moment s'explica per aquesta mancança.
Canviar no és fer una declaració solemne, ni tan sols jubilar la direcció i posar-ne una de nova. Canviar no és (només) crear un web i fer-se un facebook i tuitejar les reunions de l’executiva. Canviar no és proclamar als quatre vents que s’és nou.
Canviar és qüestionar-se constantment, preguntar-se si el que ahir valia segueix sent vàlid avui. Canviar és ser valent i voler anar un pas més endavant dels esdeveniments, no deixar-se arrossegar per les inèrcies i apretar a córrer sense direcció quan apareixen les urgències. Canviar no permet quedar-se emmirallat en velles glòries, ni plorar per les cantonades quan les coses se’t torcen. Canviar és proposar-se créixer a partir del que tens i no entestar-se a preservar-ho per por de perdre-ho, perquè si fas això al final no només no guanyes res, sinó que pots acabar perdent allò que creies segur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada