20 d’octubre 2014

Objectiu Junqueras




Jugada mestra. El president Mas ha aconseguit quelcom impensable fa només una setmana: d’una sola tacada, ha eliminat el perill del 9N al mateix temps que ha donat la volta al marc electoral que li augurava una derrota segura a les eleccions al Parlament. La jugada ha de passar per dret propi als anals de l’estratègia política. Mas ha passat de cadàver polític a líder de la pàtria, de seguir un guió que no era el seu a marcar el pas de tots els seus rivals, i de tenir perdudes les properes eleccions a ser el cap d’una “llista de país” que el més probable és que arrasi.

Mas ha passat d’estar lligat de peus i mans a ser ell qui lliga el seu principal rival. Ara és Junqueras qui està en una posició de feblesa absoluta. El seu marge de discrecionalitat per decidir si ERC se suma a l'estratègia presidencial s’estreny cada dia que passa. Dimarts va provar una posició intermèdia davant de l’anunci de Mas que enterrava el 9N i obria de bat a bat la porta a la convocatòria electoral, i dijous al Parlament va mostrar el seu costat dur al president (que s'hi va tornar festejant les CUP). Però el degoteig a favor de les tesis de Mas, culminat amb l’acte d’adhesió al president per part de l’ANC i Òmnium d’aquest diumenge, està fent el seu efecte i a Junqueras no li quedarà altra opció que formar part de la “llista presidencial”.

La jugada és genial. Aquells que fa un mes i escaig convocaven més d’un milió de persones i reclamaven al president que no afluixés, s’han avingut sense cap problema a convertir el 9N en una simple celebració participativa i a fiar-ho tot a unes eleccions “plebiscitàries”, dissenyades exclusivament a evitar-li a CiU una derrota a mans d’ERC (que les europees ja van anticipar). Escac i mat. Junqueras ha de decidir entre ser el número tres de la “llista país”, darrera de Mas i Forcadell, o fer front a l’ostracisme i la persecució per part de l'aparell comunicatiu al servei de la Generalitat, que fins fa quatre dies l’aclamaven com el garant de la consulta. Ho va dir sense embuts Forcadell a l’acte de plaça Catalunya: qui no se sumi al carro serà considerat partidista. Missatge per al líder republicà: si no accepta formar part de la “llista país” serà el responsable d’impedir el triomf esclatant del moviment independentista liderat (coses veureu) per Mas.

El marge de Junqueras es fa més estret a mesura que el gruix del bloc del sí es decanta pel president, i la seva capacitat de condicionar Mas es redueix fins a casi desaparèixer. Si ERC no s’afegeix a la jugada presidencial li esperen temps difícils (potser divisions internes, potser un PI o una SI misteriosament renascuts). Així doncs, no li quedarà altra opció que incorporar-se, possiblement a canvi d’un vague compromís de Mas amb la DUI, que serà venut com una claudicació del president, per tal de salvar la cara a Junqueras davant dels seus i fer-los empassar que garanteixi que Mas segueixi com a president i que ERC deixi passar l’oportunitat de guanyar la Generalitat.

El calendari, a més, juga a favor de Mas. Si les eleccions són al febrer (com ha “imposat” Forcadell), la constitució del Parlament, l’elecció de president i la formació del nou govern ens situarà a les portes de les municipals, on ERC no podrà descavalcar de la llista conjunta. Després, vacances. Quan tornem estarem immersos en la precampanya de les generals, previstes pel novembre, on es presentarà novament la “llista país”. Tot plegat, la DUI pot esperar un any. Mentrestant, Mas i CiU seguiran al govern, i les possibilitats d’ERC per rellevar-lo probablement s’hauran marcit. Realment una jugada mestra. Mentre uns creien que la cosa anava d’èpica, resulta que Mas i CiU feien política.
 
foto: economiadigital.es

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada