Cinc diaris han publicat enquestes sobre el debat electoral de dilluns. El Pais va publicar dimarts un sondeig fet just després del debat (511 entrevistes). El Periódico (500 entrevistes), El Mundo (800) i ABC (540) han sortit aquest dimecres amb enquestes fetes dimarts, un dia després del debat. La Razón també ha publicat una enquesta, però com ve sent habitual en aquest diari, no en publica la fitxa tècnica, el que ens fa (ho sento) sospitar.
El post-debat
Com recorda sempre Gabriel Colomé, els debats es guanyen o es perden després dels debats. Són les opinions que es generen un cop apagats els focus, les que acaben solidificant-se en els electorats. En part, perquè una porció important de votants toca d’oïdes, perquè no han vist el debat.
A totes les enquestes s’observa la presència d’entrevistats que manifesten no haver vist el debat, i tanmateix opinen. A El Mundo el 46% diu no haver vist el debat ni parcialment, per un 25% a l’ABC i un 27% a El Periódico. En aquest diari es publica l’opinió d’aquest grup, que dóna guanyador Rajoy per 34 punts.
La “creació” del clima es va produir ja a l’intermedi del debat, quan a TVE van connectar amb el plató de “59 segundos” on un grup d’”experts” donava la seva opinió (Fernando Ónega ja va declara llavors Rajoy guanyador... i només portàvem mig debat!). El “clima” es va acabar de crear al matí següent, via ràdios i titulars de diari. Alguns d’aquests mostraven a les portades les notes (amb decimals!) de cadascun dels candidats.
L’efecte del post-debat es percep clarament si es compara l’enquesta d’El Pais (feta just acabar el debat, entre les dotze i ‘una de la nit de dilluns) i les altres (realitzades ja dimarts). Els que donen com a guanyador Rajoy són si fa no fa els mateixos (entre el 47% i el 55%). Ara bé, els que declaren guanyador Rubalcaba passen del 41% a una franja entre el 21 i el 30%. És l’efecte de la informació, que clarament condiciona les opinions, sobretot dels que no van veure el debat i opinen en funció del que han sentit a les ràdios i han llegit als diaris, però també d’aquells que sí van veure el debat, però modifiquen la seva apreciació un cop coneguda l’opinió general (a la que es dóna un plus de “legitimitat”).
Les expectatives
Ara bé, suposar que les valoracions dels debats són fruit de la mala fe d’uns quants “experts de capçalera” és simplificar les coses. Els debats no neixen del no-res, es produeixen en un ambient carregat d’expectatives, i són l’assoliment o no d’aquestes el que atorga les victòries i les derrotes. I en aquest punt cal dir que Rublacaba va estar per sota de les expectatives. No només perquè tenia una papereta molt complicada (15 punts per sota en les enquestes i amb la llosa de la gestió governamental), sinó perquè possiblement els telespectadors n’esperaven una actuació millor. Va estar nerviós i menys brillant del que ens té acostumats. De vegades, ser considerat un bon orador és més un “handicap” que un avantatge.
De Rajoy, en canvi, ningú no n’esperava res. I va complir amb les expectatives. Es va mantenir en la seva posició de sortida i no es va moure ni un mil·límetre. I per això va guanyar el debat, a risc de semblar un líder poc interessant, que només llegeix el que té escrit. Però això també forma part del personatge, Rajoy no és considerat un líder carismàtic ni pels seus (i tampoc no li cal, val a dir).
Un últim apunt. A totes les enquestes apareix un element que pot semblar estrany: els votants del PSOE tendeixen a donar molt males notes al seu candidat, significativament pitjors de les que atorguen al seu els votants del PP. Això és així per dos motius. En primer lloc, perquè tradicionalment el vot dels partits conservadors és més “dur” que el dels partits d’esquerra, tradicionalment més crític. Però en segon lloc, i és important, perquè en el vot del PSOE (de 2008, no ho oblidem) s’hi compta una part que s’ha passat al PP i que oscil·la al voltant del 15% (el famós 1,5 milions de votants socialistes de fa tres anys que ara votarien popular). Així, quan s’observen les respostes del grup de votants del PSOE 2008 s’ha de tenir en compte que prop del 15% ja no pertanyen a aquest grup.
Així, per exemple, serien un 71% (i no el 59%) els votants del PSOE que haurien trobat més convincent Rubalcaba (El Periódico), front el 85% de votants del PP que van creure el mateix sobre Rajoy.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada