Les persones que diuen que no faran vaga demà en donen dues raons. Diuen que la vaga és inútil, que el govern mantindrà la reforma laboral, que res no canviarà. I també diuen que els sindicats no els agraden, que troben que només es preocupen d’ells i dels seus afiliats, que són burocràtics i acomodats. També diuen que la vaga en si és un instrument caduc, que no serveix per a res.
Estic bastant d’acord amb les dues raons. I per això, demà jo faré vaga.
Perquè crec que la vaga (i que em perdonin els convocants) no és contra la reforma laboral. O no només. La reforma laboral és només una part d’un tot més general, que intenta imposar-nos per les braves un model de societat. Una societat on només hi ha individus en competència constant en un mercat sense límits ni normes, regit per una concepció radical (i falsa) de “llibertat”, que revoltaria els propis liberals clàssics.
Ens intenten imposar, en nom de la llibertat individual, la llei de la jungla, on el més fort és el que guanya, sempre i en tot moment, arraconant l’antic contracte social dels liberals del divuit, que entenien que la societat és un equilibri inestable i precari, que es pot trencar en qualsevol moment.
Per aquest nou discurs hegemònic, la societat és una nosa que impedeix l’”alliberament” de l’individu i trava les rodes del progrés econòmic. És per això que cal desprendre’s de regulacions, lleis, normes, Estats... Per tal de deixar les forces de l’economia lliures.
Però sabem des de fa temps (i la crisi actual n’és una prova evident) que el capitalisme desfermat no porta a la democràcia econòmica, a l'acràcia del lliure mercat on tothom val el mateix. El capitalisme desfermat porta a la dictadura dels forts sobre els febles, a l’oligopoli global on els de baix (no només els treballadors, també les empreses petites i mitjanes, els professionals, els estudiants que es formen per a res, els jubilats i els aturats, els malalts, les persones que volen tenir fills) són cada cop més “a baix”. Ens estan esfilagarsant la societat, deixant que la desigualtat es faci crònica i creixi.
I contra això, demà aniré a la vaga. Amb els sindicats, sí. Perquè crec que en aquesta lluita no sobra ningú. Perquè crec que ens hi juguem massa com per fer-nos el llepafils i els “estupendus”. Cal saber separar el gra de la palla i no entestar-se en el com, a risc de perdre el què.
Aniré a la vaga. No perquè esperi res del govern (dels governs!), ni perquè cregui que una vaga canviarà res, ni tan sols per allò que diuen alguns bromistes que aquesta pot se l’última vaga que fem. Aniré a la vaga per dir-los que no hi passo, que no m’ho trago, que, com deia Hegel, “jo no puc ser lliure si els demés no en són”. Aniré a la vaga contra aquest model de societat que permet que alguns se’n surtin a costa d’enfonsar els altres. Aniré a la vaga per defensar la dignitat, la meva i la de tots, que és la condició imprescindible per ser persones, ciutadans realment lliures.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada