La democràcia en venda

Miserable espectacle el d’aquestes segones eleccions gregues. Ho pagarem. Miserable l’espectacle el dels líders europeus, pressionant els electors grecs perquè no votessin els “dolents”, “els que posaven en risc l’euro”, els que se sortien de la recta via que marquen els mercats i Angela Merkel, que fa més de dos anys ens diuen que ens traurà del forat i cada dia ens hi enfonsa més i més. No recordo cap cas d’ingerència d’aquest tipus en un país soci de la Unió Europea, mai. I amb arguments que són més propis de metròpolis envers les seves excolònies, com si els grecs fossin negrets del Congo a qui s’ha d’instruir en això de la democràcia. De democràcia va la cosa. I no són precisament els que diuen defensar-la els exponents dels seus valors. Al contrari. Passen coses molt greus a Europa, i més greu que la crisi i les seves conseqüències és aquest malvendre’s els principis per acontentar la bèstia dels mercats. Abans va ser el desplaçament de governs escollits a les urnes per tecnòcrates aparentment angèlics (desplaçament en alguns casos amb la benedicció molt democràtica de l’elit parlamentària, incapaç de fer front a la tasca per a la què havia estat elegida pels ciutadans, però incapaços alhora de deixar anar l’escó on reposaven els seus darreres). A Grècia ja van passar per això. Ara es va una mica més enllà: es compren les eleccions a base d’atemorir el personal, a base de dir que ja es té enllestit el “corralito” si és que guanya qui no toca. “Europa respira alleugida” titulen avui els diaris. Doncs no. Potser alguns respiren alleugits, i el més probable és que més aviat del que es pensen tornin a sentir la pressió al coll, perquè als mercats Grècia se’ls en fum. Els mercats fan negoci. I el negoci d’extorquir Estats encara és legal i (més important) altament profitós. Així que els que avui respiren alleugits, demà tornaran a ofegar-se. Els que no respirem alleugits som els ciutadans europeus veient com els nostres dirigents es venen els principis per unes hores de pau, per una treva dels mercats, per una baixada de mig punt de la prima de risc o un augment de mitja dècima de qualsevol índex borsari. És això el que val la democràcia per aquesta gent? Mig punt de Dow Jones? Europa s’enfonsa cada cop més en una crisi moral de la que serà molt difícil rescatar-la encara que els diners brollin de la terra. Perquè el que està passant no s’arregla amb diners, ni amb una injecció massiva de “confiança”, ni amb promeses del G-20. S’estan venent la democràcia a trossos, l’estan desmantellant per peces fent passar els instruments que pressumptament els treuran de la crisi per damunt del principis. I no ho fan els feixistes, ni tan sols aquests mercats tan sensibles. Ho fan els demòcrates, presidents de governs escollits pels ciutadans que no dubten a sacrificar-ne la llibertat i la dignitat. Avui han estat els grecs, no dubteu que demà (si ho creuen necessari i sempre pel nostre bé) serem nosaltres.