Si
algú ho dubtava, ara ja ho ha de tenir clar: el govern central ha arribat a la
conclusió que el debat sobre la consulta l’afavoreix. Si no, no s’entendria que
llencés més benzina al foc cada dia. L’últim bidó és l’informe que suggereix a
la Generalitat (suggereix perquè no pot obligar) l’eliminació d’algunes
institucions “sobreres”, com ara el Síndic de Greuges, la Sindicatura de
Comptes o el CEO. Aquest document només pot entendre’s com una provocació,
perquè no té cap possibilitat de convertir-se en realitat. És una pedra més en
aquesta guerra dialèctica, on tots dos bàndols intueixen que els afavoreix
mantenir la pugna a rocs.
Bé,
de fet ara comença a veure’s que a CiU ja no li acaben de sortir els números,
però no pot deixar el camp de batalla sense patir una desfeta. Intenta calmar,
reconduir el debat cap al terreny central, cap a la moderació, per evitar ser
empès per ERC al terreny més favorable als republicans. Però vet aquí que és
ara el PP el que llença més fort. Per diverses qüestions. Una, espanyola: el PP
ha de mostrar-se fort per aturar la sagnia cap a UPyD (i per donar garanties al
“bunker” mediàtic madrileny, rabiós amb el món en general, i amb l’excarceració
d’etarres i l'ordago secesionista
català en particular). Rajoy necessita aturar aquest front mentre el de la
recuperació econòmica no acaba de quallar (l’atur només va bé en xifres
interanuals, i això és massa poc).
L’altra
qüestió és interna de Catalunya: el PP ha olorat sang, veu la posició de Mas i
els seus més feble que fa uns mesos. Saben que la baixada del carro del PSC
(empès pels seu germà gran, el PSOE) afebleix molt la posició reivindicativa
dels catalans. I sap també que la fermesa de CiU de fa uns mesos s'ha esvaït. Si els
nacionalistes ara es mostren més partidaris d’una certa entesa (malgrat que
mantinguin la posició de cara a la galeria), és el moment de donar més canya,
d’acular-los contra la paret, de no deixar-los respirar.
La
paradoxa és que qui està més interessat a mantenir viu el debat sobre “el
procés” és ara el PP (a part d’ERC o les CUP, s’entén). Fent-ho aferma la seva
posició a Espanya front UPyD i la premsa (ara que el PSOE sembla haver
solucionat els problemes al seu pati del darrere), també s’aferma front els
dimonis interiors de Rajoy (Aznar i la incombustible Aguirre). De retruc, el PP
no deixa l’espai de l’espanyolisme a Catalunya en mans exclusivament de Ciutadans i provoca un
corriment de terres: impedeix a CiU baixar del burro, el que en última
instància (passi el que passi) beneficia ERC. I, last but not least, afebleix considerablement les opcions
electorals del PSC (malgrat el que publicava diumenge El Pais), el que impacta de ple
en les del PSOE en les eleccions generals, on l’aportació del vot català als
socialistes segueix sent crucial. La consigna a Moncloa és clara: a por ellos, oe!
Però una vegada posat en evidència l'evident, lo quotidià, aquesta actitud reiterativa que fa del PP un personatge pla, típic abusador de pati de col·legi, d'algú que no pot reconèixer que hagi estat negociant res ni tan sols en la foto de signatura del pacte; una actitud que per cert també arriba a avorrir, i de la que les seves múltiples contradiccions ja estripen per totes les costures (i prova en tenim aquests mateixos dies, en què el PP ha d'abandonar el seu lloc de privilegi al costat de les seves associacions de víctimes per no sentir la seva reprovació)... Una vegada aclarit el que és clar, no deixem de bussejar en les aigües succintes on l'experiència ens recorda que es solen teixir les complicitats "transnacionalistes" d'aquestes dretes ibèriques: el govern del PP llença aquesta pedra a l'estany just quan més se li complica a CiU el seu greal de consulta, pregunta i dates. Després d'haver de declarar l'assumpte "matèria reservada", encara li ha calgut a Mas tornar de la seva meditació índia amb el reclam als seus gregaris d'aquest pacte de silenci. No li sortiria més rendible al PP donar temps i burxar a la vegada en aquestes
ResponEliminacontradiccions? Més que regalar de nou a Mas i els seus una peça d'aquestes que tant de joc els hi donen per mantenir la posició central al taulell? Un debat de competències, un debat "entre governs". En un moment en què no només aquesta dansa que provoca el cansament de la gent posa en perill la fortalesa del suport social al seu sobiranisme; també l'aquietament de veus contradictòries, d'aquell soroll al voltant de les propostes del PSC, està deixant fluir el discurs, nou per la gent que ara ho comença a percebre com una opció d'avenç entre tant carreró sense sortida. Hi ha un component de contraprogramació de missatges, s'intueix, com a mínim des de l'últim Debat de política general (aquella segona resolució que naixia com un nou parany al PSC i que ha esdevingut una trampa pels seus promotors), "separadors i separatistes" i els seus mitjans afins s'hi posen a fons per silenciar o neutralitzar la veu de Pere Navarro. En aquest escenari la dada de l'última enquesta de El País que dona al PSC tot i seguir baixant el lloc de primera força catalana en unes Generals, és de lectura obligada. Una dada sobre la qual els que normalment pontifiquen sobre el socialisme català (politòlegs, crítics...) semblen preferir un silenci estrany.
Cap silenci sobre les dades d'El Pais. A mi personalment em semblen uns resultats estranys, que només s'entendrien si el PSC aconseguís mobilitzar (altre cop, com 2004 o 2008) un vot massiu antiPP. No té gaire sentit que els socialistes baixin a les enquestes al Parlament i aconsegueixin guanyar a les generals. Tanmateix, si CiU baixa empesa per la competència d'ERC, i el PP cau perquè Ciutadans els roba un de cada quatre votants, aleshores és possible que el PSC (fins i tot sense créixer) sigui la primera força. És una carambola difícil, però no impossible.
ResponEliminaEn qualsevol cas, les estimacions en aquest moment són complicades, perquè ningú no sap com acabarà el tema de la consulta i en quin marc s'acabaran celebrant les eleccions municipals i generals (primavera i tardor de 2015) i autonòmiques (tardor 2016).