L’exabrupte
en seu parlamentària del flamant ministre d’Educació (“nuestro interés es españolizar a los ninños catalanes”) no és nou.
De manera reiterada, el ministre Wert ha deixat anar perles similars. Hi ha qui
diu que és un taliban espanyolista, un irresponsable, un piròman. Però la
biografia del ministre els desmenteix. Wert sap molt bé el que diu i escull
molt bé quan ho diu. Res és involuntari, ni s’ha de guanyar el sector ultra del
seu partit (com sí que ho ha de fer el seu company de Justícia). Wert és un
dels principals experts en demoscòpia d’Espanya. Abans de ser ministre era
president d’un dels primers instituts d’enquestes i assessorava partits i
empreses. Wert sap el que es fa i sap molt bé per què ho fa. No és un taliban, és
un estrateg. Tensa l’escenari a propòsit, centra pilotes per a què les rematin
Homs, Rigau o l’Òmnium Cultural.
La
política és un circ amb diverses pistes i les eleccions al Parlament també es
juguen a Espanya. Hi haurà repercussió a la pista espanyola del que passi el
25N. I el PP ha decidit treure’n profit, convertint els comicis catalans en un akelarre patriòtic, un duel de pistolers
entre ells i CiU. Incrementar la tensió entre el govern central i la
Generalitat afavoreix l’estratègia de rassemblement
dissenyada per Mas-DeGaulle, i això interessa al PP, per molts escarafalls que
faci de cara a la galeria. Convergents i populars coincideixen en un dels
objectius d’aquestes eleccions: esventrar el PSC. D’això probablement van
parlar Mas i Rajoy en el seu fast meeting
del 20 de setembre a la Moncloa.
A
l’arena espanyola, l’afebliment del vot socialista català té un impacte directe
sobre les possibilitats del PSOE de recuperar el govern central algun dia. Els
catalans han aportat històricament el 14% de tot el vot socialista, i en els
moments més complicats han arribat al 16%. Una aportació que s’ha mostrat
imprescindible per al PSOE i que ara podria perdre per un llarg període. Aquest
és l’objectiu que persegueix el PP en aquestes eleccions catalanes: torpedinar
el vot socialista en la seva línia de flotació. I en això coincideix amb CiU.
L’enemic del meu enemic és el meu amic. Per això dia sí dia també apareixen
ministres escalfant l’ambient (avui Wert, ahir García Margallo, demà Sáenz de
Santamaría).
Al PSOE, la catalanodependència li ha evitat mirar-se
al mirall i és possible que després del 25N, si funciona la pinça CiU-PP, no li quedi més remei que
enfrontar-se a la crua realitat que fins ara havia amagat l’aportació
extraordinària de vot català: la no recuperació del suport de les classes
mitges urbanes espanyoles, que des de la dècada dels noranta van optar pel PP i
allà segueixen, l'autèntic taló d'Aquil·les dels socialistes espanyols. (foto as.com)
Que les declaracions de Wert s'expliquen en el marc d'una estudiada pinça per anar contra els socialistes? Home, no ho sé, però... alguna responsabilitat deu tenir el propi PSC/PSOE que expliqui la seva caiguda als inferns, no? Segur que a CiU, al PP i, de fet, a tot l'arc parlamentari, li interessa que el PSOE caigui com més millor (regla democràtica no escrita número 1; el PSOE vol el mateix de la resta; i CiU, i ERC, i ICV), però em sembla que per sortir-se'n del pou és més efectiu arreglar la casa des de dins que buscar fantasmes fora.
ResponEliminaCertament. I per això dic que el problema de fons del PSOE és que a mitjans dels noranta va perdre el vot urbà de classe mitja i que no l'ha recuperat (més que en comptades ocasions). Ja fa temps que les enquestes assenyalen que els socialistes són el partit amb l'electorat més envellit. I no han fet res per corregir-ho.
ResponEliminaM'atreveixo a dir que el problema del PSOE/PSC és la manca de projecte per a Espanya (a banda que la "O" d'obrer més aviat li sobra, també). Porta anys anant a recer del PP en les qüestions d'estat, no s'ha atrevit a plantejar seriosament el federalisme (o perque creu que a Espanya aquest concepte no calarà o perque ni ells mateixos se'l creuen) i, esclar, entre un original i una còpia...
ResponEliminaEn fi, panorama el que té el PSOE tant a nivell espanyol com català. Com no s'atreveixin a fer una passa endavant, els enganxarà el toro (mai més ben dit :S)
Totalment d'acord. Hi ha una dada que em sembla bastant reveladora del que exposes. La reforma de l'estatut de Catalunya va trencar el "centre" ideològic. El 2008, el 44% dels electors catalans ubicats al centre van optar pels socialistes, metnre que a la resta d'Espanya el 55% ho va fer pel PP. Entre 2004 i 2008, l'avantatge dle PP entre els votants centristes de la resta d'Espanya es va triplicar, mentre l'avantatge socialsita entre els centristes catalans es doblava. Davant del dubte d'acontentar els "catalans" o recuperar els "espanyols", el PSOE va optar pel segon.
ResponElimina