13 de desembre 2012

Qui posa en perill la llengua?


La cohesió social, allò que abans s’anomenava la unitat civil del poble català, està en perill. De fet, ho ha estat sempre, ja sigui de manera explícita o soterrada. Catalunya ha viscut sempre sota l’amenaça de l’escissió social, de l’esquinçament lingüístic. El fantasma de la creació de dues comunitats que no conviuen, sinó que simplement se suporten, una al costat de l’altra, ha estat sempre present. Només cal repassar la ingent literatura sobre el tema, ja sigui històrica (els estudis sobre el lerrouxisme ocupen quilòmetres de prestatges) o contemporània.

D’una setmana ençà vivim un nou episodi d’aquesta pugna secular per evitar la divisió social d’arrel lingüística, arran de l’envestida del ministre Wert i el seu esborrany de llei educativa. No és nou, ni diferent d’altres ocasions. O sí? Doncs sí. Com a mínim, és diferent del que havíem viscut als vuitantes. I és que per primer cop correm el perill de fomentar la divisió no des de fora, sinó des del propi catalanisme.

L’ofensiva del govern central ha trobat el pati català en plena recomposició, després de les eleccions del 25N. De fet, Wert ha aconseguit (sense pretendre-ho, suposo) amagar el desastrós resultat per als seus interessos de l’estratègia impulsada pel sector sobiranista de CDC i els ha proporcionat una oportunitat per seguir estirant la corda de la tensió identitària amb Espanya (cosa que al PP ja li va bé).

Aquí rau el perill, que algú cregui que pot “netejar” les culpes amb una doble ració de caldo, com si intentessin guanyar les eleccions a la pròrroga, utilitzant la llengua i el model d’immersió lingüística com un element de l’ideari nacionalista i no com el que és, com el pacte més important al que ha arribat aquesta nació en els últims trenta anys. Part d’aquesta estratègia antipatriòtica d’apropiació de la llengua es va veure a la concentració de la plaça Sant Jaume dilluns passat, que alguns van voler convertir en un acte d’afirmació independentista, és a dir en una manifestació “de part”, no en una reivindicació nacional.

Aquest, i no les accions del ministre Wert, és el perill més gran que assetja el català com a ciment de la cohesió social, de la unitat civil. És un perill que es va esquivar als vuitanta a base de generositat per part de tothom, i que ara pot anar-se’n a norris, per raons estrictament partidistes. Després del mal resultat del 25N, el sector sobiranista de CDC podria estar temptat de fer servir la defensa del català per guarir-se les ferides, convertint la immersió en un element més del “kit” del bon independentista, és a dir apropiant-se de la defensa del català a l’escola.

La llengua ha sobreviscut tots els atacs perquè ha estat un element d’integració, de trobada, d’expressió no d’una part dels catalans sinó de tota la ciutadania. És així com s’ha esquivat l’escissió civil, fins i tot en moments més difícils que els actuals. Si el sobiranisme ferit pretén segrestar políticament la llengua per guanyar una batalla que ja ha perdut, acabarà engegant a dida el que ha estat possiblement el principal element de cohesió del poble català. El perill existeix i aquest cop no ve de fora, ve de dins mateix. Ull amb voler fer de la llengua una arma política en benefici partidista, perquè acabarem perdent tots. Com deia l’anunci, el català és cosa de tots. I ha de seguir sent-ho. Fins i tot (o principalment) d’aquells que no el parlen regularment. Seria dramàtic que el que no han aconseguit des de Lerroux a Wert ho acabin assolint les urgències internes dels “joves turcs” convergents. Seria l’acte més anticatalà que es pot fer en aquests moments.

5 comentaris:

  1. De fet, Wert està fent un gran favor al projecte nacionalista i com comentes, el tema de la llengüa passa de ser un tema per sobre d'aquest episodi, a de cop un èxit i nou repte en la defensa que s'apropien políticament aquells als que repta Wert. Tota una dramatització en la que a sobre encara pendrem mal.

    www.abellarte.blospot.com.es

    ResponElimina
  2. Oriol, tens més raó que un sant. Fem un simple estudi dels beneficiaris de l'escenari. Són els mateixos de sempre, la dreta d'aquí i d'allà.
    Ningú parla de la retallada de la pública, només de la retallada del català. Faran escarafalls, diran estirabots, pactaran, diran que han salvat la llengua, però no salvaran l'educació pública (que a tots dos els importa un rave).
    p.d.: En el conjunt de la dreta a partir d'avui entra ERC?

    ResponElimina
  3. El problema és que fins avui els únics que pretenien rebentar el consens al voltant del model lingüístic eren el PP i Ciutadans. El que ens pot passar ara és que l'intent de patrimonialització de la llengua per part del nacionalisme acabi rebentant el consens que tant va costar i que tant bons fruits ha donat.

    ResponElimina
  4. Excel·lent Oriol, estic totalment d'acord. La línia d'actuació del Ku-Kux-Klan independentista (una part minoritària de l'independentisme)és patrimonialitzar allò que ens uneix per intentar fer passar la seva mercaderia averiada. Aquí hi ha altres excel·lents exemples aportats per Andreu Mayayo: http://www.eldiario.es/catalunyaplural/raimon-apropiacio-indeguda-independencia-ovidi_montllor_6_79152088.html
    En el procés, deterioren la convivència, empobreixen la qualitat del debat democràtic i ens fan retrocedir en els nostres objectius de progrés social i supervivència de la identitat catalana en un món global.

    ResponElimina
  5. No he sentit que la Joana Ortega s'hagi queixat de les retallades que no permeten contractar més professors, ni de l'augment de la ratio de l'alumnes a les aules, ni de que s'hagi suprimit l'Assignatura d'Educació per la Ciutadania i Drets Humans, ni de la re introducció, pactada amb els Rouco Boys, de la religió com assignatura. Tot plegat, deplorable i així anem. Una vegada més s'apropien del que és de tots, en fan bandera i, d'aquesta manera, tapen les seves vergonyes (si és que en tenen)!

    ResponElimina