Què
els dirà Netanyahu a les mares dels soldats israelians morts en l’ofensiva de
Gaza? Per a què els explicarà que han mort els seus fills? Quina raó els donarà pel seu sacrifici? És més segur Israel avui que fa un mes? Plouran menys coets
(míssils, en diuen ara) des de la franja? És més feble Hamas ara que al juny?
Compta amb menys suport per part de la gent de Gaza? És més dèbil l’aliança
entre les diferents faccions palestines (la raó de fons de
l‘ofensiva, i no el vil segrest i assassinat de tres nois israelians... a
Hebron!)? Perilla avui més que fa un mes l’acord entre al Fatah i Hamas per a
formar un govern d’unitat palestí?
No,
no i no. A totes tres preguntes, la resposta és no. No és més segur Israel avui
que fa un mes, per molt que els portaveus de l’exèrcit assegurin que han
inutilitzat la major part de la infraestructura militar de Hamas. Seguiran
caient coets al Sud d’Israel. I seguiran caient en part perquè la gent de Gaza
ha renovat el suport a Hamas (o és que Netanyahu no coneix la
lògica de l’acció-reacció?). L’ofensiva israeliana tampoc no ha trencat l’acord
per fer un govern palestí d’unitat, sinó tot el contrari. Les faccions
palestines van juntes a les converses de pau d’El Caire i presenten una
proposta conjunta.
Així
doncs, què els dirà el primer ministre a les mares dels seus soldats morts? Com
els explicarà el sacrifici dels seus fills? Per a què han mort seixanta-tres
soldats d’Israel? Quina raó adduirà Netanyahu? Quin consol pot donar a aquestes
dones? Com els pot fer entendre que les morts dels seus fills no han estat un
exercici inútil, un sacrifici estèril? El mateix que el sacrifici de més de mil
vuit-cents palestins i palestines, a les mares dels quals a Netanyahu ni li passa pel cap
intentar consolar.
