9N: qui gestiona les dades?

Tal i com ha quedat plantejat després de la impugnació del primer 9N, el nou 9N serà una “V” amb urnes, és a dir una manifestació, que agruparà els partidaris de la independència més aquells que vulguin mostrar el seu suport a la votació. Serà una “V”, però amb la particularitat que es podran comptar els participants, a diferència de les últimes diades, on només va ser possible realitzar estimacions sobre la participació (i ja sabem els recomptes interessats i divergents que es donen a posteriori). Aquest cop, en canvi, serà possible comptar fins l'últim participant, i seran molts, i molts més arran de la impugnació promoguda pel govern central. Segons l’estimació de Gesop, feta abans de al impugnació, anirien a votar uns dos milions de ciutadans. Ara és molt possible que aquesta xifra hagi crescut fins els dos milions i mig o els tres milions. Un nombre important, més a prop del 40 que del 30% del total, potser.

Tot i que fa de mal comparar (perquè els universos no són els mateixos), segurament hi haurà més participants que votants el 2012 de les forces que donen suport al 9N. CiU, ERC, ICV i les CUP van agrupar una mica més de dos milions de votants i el darrer baròmetre del CEO els suposa un resultat conjunt del 56% del vot vàlid, és a dir dos milions i escaig si es repetís la participació de fa dos anys. O sigui que qualsevol participació que depassi aquesta xifra serà un èxit. I aquest sembla assegurat gràcies a la impugnació i la suspensió del TC, que probablement mobilitzi més persones que les que es mostren disposades a votar a les forces sobiranistes. Així doncs, la clau del 9N serà la participació, i tot apunta que aquesta serà important. Els defensors de la independència tindran una mesura prou exacta de les seves forces, ja que les paperetes (malgrat les suspicàcies que genera una organització formada exclusivament per partidaris del sí+sí) seran comprovables.

Ara bé, el 9N no només serà un recompte de forces. La votació permetrà conèixer els participants, ja que per exercir el vot serà necessari la presentació del dni. Per tant, els organitzadors sabran el nom, cognoms i número d’identificació de tots i cadascun dels que participin a la votació. El 9N, doncs, permetrà la creació d’un enorme base de dades del nucli dur de partidaris i del cercle de possibles simpatitzants de l’opció independentista. En aquest sentit, afinarà més el que ja s’està fent amb la “gigaenquesta”, que també permet crear un registre d’acòlits (i de desafectes). 

L’interès del 9N no serà simplement numèric, sinó qualitatiu. Qui gestioni aquesta base de dades, amb el 40% del cens procliu a les tesis sobiranistes, tindrà a les mans una informació política preciosíssima, que seria tot un tresor per a qualsevol partit de cara a les properes eleccions. Aquí hi ha una derivada fonamental del procés participatiu. I la pregunta és: qui es quedarà amb aquesta base de dades? Qui guardarà les fitxes amb els perfils de més de dos milions de possibles votants? A les seves mans hi haurà una mina d’or, que permetria a qualsevol força política una campanya molt més directa i efectiva. És el somni de qualsevol director de campanya, poder comunicar-se directament amb els que ja saps prèviament que són proclius als teus plantejaments, i evitar el malbaratament de recursos que suposa una campanya general (que també apel·la a electors que no et votaran). 

Saber qui gestionarà aquest fitxer és clau per assegurar-se que aquesta magnífica base de dades no acabi en algun disc dur al quarter general d'una força política. Podem estar segurs que això no passarà? Poden estar segurs els votants del 9N que no estan participant sense saber-ho en el primer acte d’una campanya partidista?

foto: 324.cat